«Ara el que ens preocupa és poder donar menjar a tothom»

Carme Casacuberta (Olot, 1954), fins ara vicepresidenta segona del Banc dels Aliments de Girona, assumeix la presidència de l’entitat després de la mort de Joan Jorba a causa d’una malaltia fulminant, que ostentava el càrrec des del juny de 2022. D’aquesta manera, Casacuberta es converteix en la primera dona presidenta en la història del Banc dels Aliments de Girona, en un mandat prorrogable que s’allargarà fins al 2029. Pedagoga i mestra d’educació primària de formació (va ser la primera directora de l’escola de Domeny), va començar a col·laborar amb l’entitat fa deu anys, quan es va jubilar, primer, registrant les entrades i sortides dels productes al magatzem i, després, com a coordinadora de campanyes.

Com afronta el càrrec?

Amb responsabilitat i amb la il·lusió de representar una entitat com aquesta. Des de fa sis mesos, quan Joan Jorba ens va comunicar la seva malaltia, que hem estat treballant colze a colze amb el vicepresident primer, Josep Maria Pagès. I això és el que vull seguir fent, una direcció col·legiada entre la presidència, la vicepresidència i la direcció executiva, una figura que incorporem en aquest mandat per primera vegada i que ocuparà Albert Riera.

Arriba en un moment de canvis però, sobretot, d’incertesa, amb l’entrada en vigor de les targetes moneder impulsades per la Unió Europea, que es calcula que només arribaran al 10% dels beneficiaris de l’entitat i que deixaran a l’estacada a més de 34.600 gironins vulnerables.

Sí. De fet, encara ningú ens ha dit res. El repte més imminent que tenim sobre la taula és aquest, com alimentarem al 90% dels beneficiaris que es quedaran sense targeta i que necessitaran seguir tenint un plat a taula. Tot, deixant de rebre les dues entregues anuals del Fons d’Ajuda Europea per als més Desfavorits (FEAD), que representava el 31% de les entrades d’aliments a l’entitat. Ara el que ens preocupa és això, poder donar menjar a tothom.

I com es pot compensar?

De moment ens hem presentat a una subvenció que ha convocat la Generalitat de Catalunya per a poder oferir targetes moneder, des del Banc dels Aliments de Girona, a tres entitats, en el marc d’un pla pilot. Crec que tant el repartiment d’aliments físics com les targetes moneder són dos models que han de conviure, no ens podem tancar en banda i quedar-nos només amb un dels dos. I el futur passarà per les targetes moneder.

La cistella que es reparteix a les persones beneficiàries cada vegada pesa menys?

Per desgràcia, sí. La recaptació per la campanya del Gran Recapte d’Aliments ha caigut un 5% respecte l’any passat, i ara la Unió Europea canvia de model i deixarem de rebre palets d’aliments. A més, la producció de les empreses agroalimentàries està molt més controlada i generen menys excedents, i això fa que cada vegada rebem menys donacions. El malbaratament és una altra de les vies d’entrada de productes i hem de seguir treballant en aquesta línia si volem garantir les existències.

Més del 50% dels beneficiaris reben els productes a través dels Centres de Distribució d’Aliments presents a les comarques gironines. Però en aquests moments, això també està en crisi.

Els Centres de Distribució d’Aliments han disminuït i això també és un repte que hem d’entomar. En poc temps ha tancat el de Torroella de Montgrí i el de Santa Coloma de Farners. I ara hem de veure com podem seguir donant servei a aquestes persones, perquè els beneficiaris hi segueixen sent.

Reben subvencions dels ajuntaments per a poder sobreviure?

Cap de permanent. I tothom ha de tenir clar que, com més subvencions, més aliments podrem donar. En les properes setmanes començarem a visitar tots els organismes de govern de Girona per a demanar-los ajuda.

L’escalada de preus farà créixer el nombre de beneficiaris, ara xifrat en 38.400 segons dades de la darrera memòria editada, la de 2022. Per això serà clau revertir els resultats del Gran Recapte?

Hem de revertir aquesta davallada. Però hem de trobar la manera perquè la ciutadania vegi la necessitat de col·laborar-hi i s’hi animi. Aquest és un altre dels objectius amb els que treballarem, fer que el Gran Recapte recuperi la importància i la magnitud que tenia abans. En l’edició de 2020 tothom va veure la necessitat de col·laborar-hi perquè qui més qui menys tenia un familiar que s’havia quedat sense feina i la gent estava molt sensibilitzada, però com que els humans només ens en recordem de Santa Bàrbara quan plou, hem de trobar noves maneres de sensibilitzar sense que hi hagi d’haver una pandèmia. Estaria bé que la fam es pogués solucionar a nivell polític i que els Bancs dels Aliments desapareguéssim, però això és una utopia, és irreal.

Subscriu-te per seguir llegint