L’Audiència de Barcelona ratifica la condemna de presó a un independentista empordanès per les protestes de la visita del rei

 L’Audiència de Barcelona ha ratificat la condemna de presó a un independentista arran de les protestes en contra de la visita del rei a la capital catalana el 9 d’octubre del 2020. L’home, que és veí de l’Empordà, ha estat condemnat a 2 anys, 4 mesos i 16 dies de presó per un delicte de coaccions. Segons el relat judicial, el jove hauria insultat, colpejat i pintat una creu en una bandera espanyola que portava una dona dins d’un grup d’una desena de persones monàrquiques que es manifestaven a favor del rei. Des d’Alerta Solidària que la resolució obvia les al·legacions que havia presentat la defensa i titlla de “vergonyosa” la nova sentència. Alerta Solidària adverteix que presentarà un recurs de cassació al Tribunal Suprem.

Els fets es remunten al 9 d’octubre del 2020, quan el rei Felip VI i el president espanyol Pedro Sánchez van presidir a l’estació de França l’entrega dels premis BNEW. Al voltant es van concentrar centenars d’independentistes i antimonàrquics que rebutjaven la presència del Borbó. Per la seva banda, l’associació Concordia Real Española havia fet crides a la mobilització en defensa de la monarquia.

Per això en un moment determinat van aparèixer un grup d’una desena de persones amb banderes espanyoles i una pancarta que deia ‘Espanya us estima’. Molts dels independentistes van rodejar el grup i es van produir algunes empentes, cops i insults. També els van llençar aigua amb pintura i van pintar una creu amb esprai a la bandera espanyola.

Segons la fiscalia, el jove empordanès era qui va pintar la creu i també va insultar i agredir a alguns dels monàrquics en aquella protesta. En el judici, però, el jove va explicar que havia quedat amb uns amics per manifestar-se en contra de la presència del rei espanyol i van arribar molt tard perquè van ser identificats pels Mossos, així que van decidir anar directament a dinar. Allà van ser identificats altra vegada i van trobar un esprai al jove.

Un relat que divergia del que explicaven alguns dels agents policials, que afirmaven haver seguit el jove al llarg de la protesta i haver-lo vist pintar amb esprai la bandera i posteriorment un cotxe de la Guàrdia Urbana de Barcelona. Per això van demanar als antiavalots que identifiquessin el jove i l’escorcollessin.

La sentència va donar per bona la versió de la policia i això va fer que condemnessin l’independentista empordanès amb una pena de més de 2 anys i mig de presó. La defensa va decidir presentar un recurs d’apel·lació a l’Audiència de Barcelona perquè estava en contra de la decisió de la magistrada i considerava que s’havien produït “contradiccions” entre les versions dels testimonis.

Ara, l’Audiència de Barcelona dona per bona la resolució emesa pel Jutjat Penal núm. 27 de Barcelona i ratifica la condemna de presó. La defensa assegura que el tribunal “s’esforça per donar una explicació a totes elles i mantenir la condemna a presó”. En aquest sentit, Alerta Solidària recorden que les puntades de peu i empentes que havien relatat els Mossos d’Esquadra que hauria rebut una víctima, aquesta va dir que no les havia patit.

Per això, Alerta Solidària ha assegurat en un comunicat que presentarà un recurs de cassació al Tribunal Suprem posant l’accent en aquestes contradiccions del relat, que qüestionarien l’autoria de les coaccions i les circumstàncies agreujants que inclouen els dos tribunals barcelonins. Per una banda, consideren que no hi ha una motivació ideològica amb ànim discriminatori perquè senzillament hi havia un enfrontament entre dos grups amb conviccions polítiques contraposades (monàrquics i independentistes).

A més, creuen que l’agreujant de superioritat numèrica queda totalment desacreditada perquè es fonamenta en “la tria arbitrària de les declaracions d’uns agents policials en desatenció d’unes altres”. Segons apunta la defensa, alguns dels testimonis relataven que el grup d’independentistes era igual o menys nombrós que el dels monàrquics.