L’alcaldessa de Ripoll fa marxa enrere i comença a empadronar immigrants

L’alcaldessa de Ripoll, Sílvia Orriols, que abans i després de la campanya electoral ha fet bandera de no empadronar els immigrants a la seva localitat ha començat a acceptar algunes de les sol·licituds d’empadronament de nouvinguts al municipi. Això sí, segueix esgotant al màxim els terminis legals -tres mesos és el límit que marca la llei-, fet que deixa en uns llimbs els nous veïns. És el cas de Mustapha Bouraada, un home que supera els 50 anys, que treballa a la fàbrica de Tensió Tèxtil i que transcorreguts tres mesos des de la seva sol·licitud, ha aconseguit empadronar-se a Ripoll. L’home, que pateix dolor crònic, celebra que ja pot programar una primera visita amb un metge.

«És clar que estem contents però... era necessari tant patiment durant tres mesos?», es queixa Karim Bouraada, fill de Mustapha. Tres mesos després d’iniciar el tràmit per empadronar-se a Ripoll, la sol·licitud ha estat acceptada. Això li ha permès tramitar la targeta sanitària i anar al Centre d’Atenció Primària perquè un metge li pugui tractar el mal d’esquena i espatlla que pateix des de fa mesos. «Per fi tenim una cita. L’1 de març li fan la primera ecografia a l’hospital comarcal», explica el fill entusiasmat. «Si no haguéssiu explicat la nostra realitat no m’haurien empadronat», agraeix el pare.

Quan El Periódico, del mateix grup editorial, va denunciar que Orriols estava restringint el dret al padró, ella va replicar a Twitter presumint que «el titular hauria de ser que compleixo el programa electoral». En qualsevol cas, la política d’Orriols de fer marxa enrere a allò que abans va prometre no és nova. Ja ho va fer el juliol passat, quan va retirar l’estelada del consistori, tot i que havia promès que estaria penjada durant tota la legislatura.

Orriols també ha admès al padró la dona i el fill d’El Aarbi Barkah. «Ha trigat dos mesos i 10 dies», explica el pare, que el novembre ja va aportar el contracte de lloguer del pis per empadronar la família. Segons la Síndica de Greuges de Catalunya, aquest tràmit havia de ser immediat. El pare ja ha aconseguit la targeta sanitària de tots dos. «Per fi», sospira. Ella necessita atenció per un mal de queixal mentre que el nen necessita el seguiment pediàtric i posar-se al dia amb la targeta vacunal per poder participar en les activitats escolars i extraescolars.

Tot i això, desenes de famílies de Ripoll segueixen en espera per ser considerades ciutadans de ple dret. És el cas dels fills dels veneçolans Luis Olivares i Nazareth Rebolledo. La família viu en unes golfes sense cèdula d’habitabilitat i, per tant, sense contracte de lloguer. Liscandrys, de 15 anys, i Arnaldo, de 13, fa gairebé tres mesos que esperen a ser empadronats. A ells no els van deixar ni tan sols iniciar el tràmit, incomplint així la llei que preveu un padró social sense domicili fix per a aquests casos.

El mateix els ha passat a la colombiana Grays Dayana Prada i els seus dos fills de 13 i 6 anys. Van arribar a l’agost al municipi de Ripoll, però el consistori no els deixa empadronar perquè no tenen contracte de lloguer.

«Almenys podem anar al metge i els nens ja van a l’escola», continua Rebolledo. Després de denunciar el seu cas a El Periódico, aquesta família es va posar en contacte amb la Creu Roja i van iniciar amb aquesta entitat la sol·licitud per obtenir la targeta sanitària. «S’han acabat les pregàries i els tes per al mal de queixal de la nena. Amb la targeta, ja ens han donat antibiòtics i ens han enviat a fer una placa a Olot», agraeix la mare.

Investigació de Salut

La Conselleria de Salut va iniciar una investigació al CAP de Ripoll per negar l’atenció sanitària universal. Abans de la publicació dels reportatges d’El Periódico, l’ambulatori havia tramitat quatre targetes sanitàries a través del conveni amb la Creu Roja per a malalts vulnerables que no estan empadronats. Avui, tot just un mes després, en són una vintena.

«Aquest conveni estava pensat per a les persones que no disposen de vivenda, com les persones sense llar», expliquen fonts de Salut a Girona, que, després dels reportatges ha creat un nou circuit per donar targeta sanitària a qui no hi és empadronat. «Està pensat per a Ripoll, però és exportable a tota la regió si hi ha ajuntaments que retarden la gestió del padró», expliquen des de Salut.

A diferència d’altres centres, l’ambulatori de Ripoll no té un treballador social propi. Són dues empleades del Consell Comarcal del Ripollès encarregades de la gent gran les que assumeixen aquesta tasca, en el marc del nou model d’atenció social i sanitària del Govern. «Hi hauria d’haver almenys un treballador social encarregat d’aquestes funcions, tal com consta al decret que elaborem amb la Conselleria de Salut, perquè atengui les famílies amb més dificultats i valori cada cas», lamenta Conchita Peña, presidenta del Col·legi de Treball Social de Catalunya. «Sempre s’ha atès les persones sense padró», asseguren des de Salut a Girona.

Aquesta setmana els fills d’Olivares, que van arribar a principis de desembre a Catalunya, han estat escolaritzats. La Conselleria d’Educació els ha assignat plaça a l’escola Vedruna, un centre concertat. «Ens han dit que no ens preocupem pels diners, que ens ajudaran i si som una família vulnerable no haurem de pagar res», explica el pare. La família ha iniciat una sol·licitud per tramitar les beques menjador dels nens i els bons d’aliments.

Així ha estat la concentració a Ripoll per defensar el dret a l'empadronament

Veure Galeria

Les quotes escolars també han caigut com una llosa a Brahim Boubash. «Em fan pagar 38 euros al mes per cada nen», explica l’home mostrant els rebuts de l’escola Salesians de Ripoll, el centre que els va assignar Educació. «Jo no vaig triar aquesta escola, me la van donar... no ho puc pagar, jo vull que els nens vagin a una escola pública», implora el pare que encara no ha aconseguit empadronar els seus fills. Aquestes són quotes que no han de pagar famílies vulnerables. La Conselleria d’Educació ha advertit a aquest centre que el cobrament d’aquest import és «improcedent» i ha requerit a l’escola que els escolaritzi sense cost.

Orriols respon a la petició d’informació del Govern

Quan la delegació del Govern central a Catalunya va exigir explicacions a l’alcaldessa de Ripoll sobre com gestionava l’empadronament al municipi, Sílvia Orriols va respondre incendiària: «Que es preocupin d’Espanya». La subdelegació del Govern a Girona, per ordre del delegat a Catalunya, Carlos Prieto, volia saber per què hi havia veïns de Ripoll que malgrat tenir contracte de lloguer o de propietat encara no estaven empadronats i per què els seus fills no podien accedir a la sanitat o a l’educació.

El Govern va donar a Orriols un termini de 20 dies per respondre. 20 dies després, Orriols ha acatat el requeriment i ha respost en temps i forma. «En cap cas se supera el termini legal establert», justifica l’alcaldessa en una carta a què ha tingut accés El Periódico. Orriols, sense concretar la documentació que demana als sol·licitants del padró, es mostra sorpresa sobre les informacions publicades i diu que està «a disposició» del Govern d’Espanya.

A la carta que Orriols ha fet arribar a la delegació del Govern central, l’alcadesa s’exculpa de qualsevol acte discriminatori.

«El procediment que segueix l’Ajuntament de Ripoll en relació amb l’empadronament no suposa cap vulneració de l’ordenament jurídic vigent», comença el text. Hi detalla com es tramiten totes les sol·licituds, tant presencials com online. A la carta aporta un enllaç per fer el tràmit, on consten requisits d’accés i documentació requerida, que no funciona.

De fet, en cap moment del text Orriols no concreta la documentació que demana el seu consistori per als qui es volen empadronar. «Si es detecta una manca d’informació o documentació, es fa el requeriment corresponent», segueix Orriols. «En determinades ocasions puntuals es requereix el suport de la Policia Local o el Consorci de Benestar Social del Ripollès perquè es dictin informes», afegeix.

Subscriu-te per seguir llegint