Avançar en una «nova cultura» per la sequera

La sequera ha fet entrar al país en una «etapa fosca». Des del temporal Glòria, el gener de 2020, pràcticament no han existit els mesos plujosos. Però tampoc és que la situació hagi de millorar a curt o mitjà termini. «No porto bones notícies», va dir la cap del Servei Meteorològic de Catalunya, Sarai Sarroca, en el marc de la presentació de la nova càtedra de la Universitat de Girona Càtedra ATL de l'Aigua Potable, impulsada per la mateixa universitat i l'empresa pública ATL (Ens d'Abastament d'Aigua Ter-Llobregat).

Durant l'acte, celebrat aquest divendres a l'Auditori Manel Xifra Boada del Parc de Recerca i Innovació de la UdG, es va parlar molt del context actual de sequera i va estar marcat, sobretot, per la conferència titulada «Evolució de l'actual sequera meteorològica» impartida per Sarai Sarroca. A ningú se li escapa que «en els últims anys ha plogut menys que el que tocaria», tot i que el període de sequera va viure un «impàs» a partir de novembre de 2021. A partir de llavors ha anat creixent la quantitat de pluja necessària per «normalitzar» la sequera fins al punt que, ara, es necessiten 500 litres per metre quadrat per «pal·liar» la sequera, va detallar Sarroca.

La cap del Servei Meteorològic de Catalunya també va apuntar que aquesta no és la primera sequera que viu el país. Va afirmar que a finals del segle XIX encara n'hi va haver una de «pitjor», tot i que estava emmarcada en un context «diferent». També va fer menció a la que es va produir entre 2004 i 2008. Aquesta es va donar en punts determinats, i la diferència amb l'actual és que hi ha un «índex alt» que s'ha escampat pel 90% del territori català. A tot això, també s'hi han de sumar els «episodis de temperatures molt altes», uns episodis que han arribat molt abans del previst, ja que es pensava que arribaria en la segona meitat del segle XXI.

Previsió «catastròfica»

La previsió tampoc convida a l'optimisme. Sí, ha plogut aquest final de setmana, i s'espera que ho faci també al llarg de la pròxima. Tanmateix, no hi haurà «grans quantitats de pluja», va confirmar Sarai Sarroca. La cap del Servei Meteorològic de Catalunya va afirmar que pel març i l'abril es preveuen uns registres molt semblants als de la mitjana de Catalunya. En canvi, tot apunta que les pluges el maig seran escasses i Sarroca va arribar a parlar d'una situació «catastròfica».

Per això, el conseller d'Acció Climàtica, Alimentació i Agenda Rural, David Mascort, va apuntar que s'ha de preparar el país «per tot el que vindrà». En aquest sentit, preveure que «plourà menys, a destemps i farà més calor». Per això, es viurà una situació més «tensa» pel que fa a els recursos de l'aigua. Tanmateix, va alabar tots els treballs fets fins ara, ja han hagut de passar quaranta mesos per «aplicar restriccions» i també va confirmar les «inversions necessàries» per adaptar-se a la sequera.

Per altra banda, el conseller de Recerca i Universitats, Joaquim Nadal, va explicar que durant l'acte d'aquest divendres es van posar sobre la taula dos tipus que problemes que «s'encaren». Per un costat, el de la sequera, «vinculat a l'emergència climàtica». Aquest és un problema «més general» i a l'hora d'afrontar-lo hi intervenen «múltiples factors». L'altre problema, «més específic», és el de l'aigua potable i amb el qual es basa la nova càtedra de la UdG. Per això, el conseller va apuntar que «a poc a poc» s'ha d'anar entrant en una «nova cultura» i «aprofitar més l'aigua potable».

La nova càtedra

La nova càtedra de la UdG té «més sentit que mai» en el context de sequera, va detallar David Vila, director de l’empresa pública ATL (Ens d’Abastament d’Aigua Ter-Llobregat) i impulsora del projecte juntament amb la UdG. El que reivindica aquesta càtedra, principalment, és consumir l’aigua potable abans que embotellada. Ho farà a partir de diferents activitats i tallers, entre d’altres. El director de la càtedra, Hèctor Monclús, també va explicar que l’aigua potable és «un recurs essencial de bona qualitat». Per últim, el rector de la UdG, Quim Salvi, va voler destacar les 46 càtedres que ja tenia la UdG repartides per tot el territori i que l’aigua potable és «una de les preocupacions» de la universitat des dels inicis. A més, va afirmar que acompanyarien al país en la «lluita contra la sequera».