La «fuga» d’infermeres gironines a l’estranger s’ha disparat en un any

Falten infermeres, un dèficit estructural que ve de lluny i que s’ha agreujat amb la crisi de la covid-19. La ràtio d’aquest col·lectiu a Catalunya per 1.000 habitants és de 6,2, mentre que la mitjana europea és de 8,5. I una de les explicacions d’aquest dèficit passa per la migració, ja que infermeres que es formen aquí marxen a altres països perquè les condicions de feina són més bones.

Aquesta problemàtica s’estén arreu de l’Estat i Girona tampoc n’és cap excepció. Precisament, segons dades facilitades a aquest diari pel Consell General d’Infermeria d’Espanya, l’any passat hi va haver 22 professionals col·legiades a Girona que van sol·licitar el certificat de bona conducta emès per l’organisme i que permet treballar en un altre país. La xifra duplica la del 2022, que va ser de 9. En el global de Catalunya, l’any passat es van emetre 199 certificats, mentre que el 2022 en van ser 90.

Segons dades d’aquest gener, a Girona ja se n’han tramitat tres, els mateixos que Tarragona. A Barcelona hi ha hagut 13 sol·licituds i a Lleida, cap. 

Els països de destinació preferits de les professionals catalanes al llarg de l’any passat van ser Noruega (56), Estats Units (48) i Regne Unit (30). També n’hi va haver vuit que van anar a Austràlia i Suïssa i set, al Canadà. Aràbia Saudí, Costa Rica, Dinamarca, Filipines, França, Gàmbia, Irlanda, Itàlia, Malawi, Nova Zelanda, Països Baixos, Portugal i Suècia completen la llista de països, tot i que només en corresponen entre una i quatre per a cadascun.

Enguany, Noruega continua sent el país amb més èxit, ja que l’han triat cinc professionals de tot Catalunya. L’èxit per anar a aquest país escandinau també és compartit per a la resta de professionals d’Espanya. Això es deu al fet que ofereix contractes amb bons requisits i que atrauen el talent. A part de bones condicions laborals, ofereixen ensenyament del noruec o anglès així com de les qüestions tècniques de vocabulari d’infermeria i també hi ha facilitats de conciliació i d’adaptació. Per altra banda, les ràtios de pacients per cada professional és molt més baixa.

L’èxode de professionals gironines no és només cap a altres països sinó també a altres comunitats autònomes. L’any passat, el Col·legi d’Infermeria va registrar 106 baixes per trasllat en general, dada bastant més elevada que les baixes voluntàries, que van ser 75. El fet de treballar a altres comunitats autònomes pot aportar en la majoria de casos, una ocupació més estable, millores salaris i condicions laborals més preferibles que les que han pogut trobar als diferents centres sanitaris o sociosanitaris de les comarques gironines.

També cal tenir present que hi ha professionals d’altres punts d’Espanya que cursen la residència formativa a Girona i després tornen al seu lloc de procedència.

Malgrat tot, la baixa de professionals, sigui pel motiu que sigui, està generant problemes per a ocupar les places a hospitals i centres d’atenció primària, sobretot a zones més rurals. El gerent de l’hospital de Campdevànol alertava divendres que tenien dificultats per a cobrir vuit places d’infermeria.

Comissió de millora

Per tal d’impulsar la consolidació d’infermeres a Catalunya i arran de la vaga de professionals que hi va haver a finals de l’any passat i a principis de gener, el Departament de Salut ha creat una comissió que treballa per millorar la professió infermera. Els objectius del pla defineixen cinc grans àmbits d’actuació, dels quals sorgeixen un total de 17 prioritats i 43 accions, amb un calendari específic per als propers 12 mesos. Es faran reunions cada tres mesos per tal de potenciar l’autonomia, la visibilitat en la presa de decisions i l’impacte social de totes les infermeres. La comissió està formada pel consell de col·legis, els col·legis i les associacions professionals d’infermeria.

Subscriu-te per seguir llegint