«El nou bisbe ens ajudarà a obrir-nos a la societat»

Des de la mort del bisbe emèrit de Girona, Francesc Pardo, el 31 de març de 2022, Rússia ha accentuat la pressió militar a Ucraïna, la pandèmia ha quedat enrere i ChatGPT ha desafiat el món. Han estat gairebé dos anys amb la seu vacant, fins que aquest matí, mentre ressonaven les campanes de l’Ajuntament de Girona que marcaven les dotze del migdia, la filtració que aquest dimecres a la tarda va fer públic el portal d’informació Religión Digital s’ha fet oficial: el fins ara abat de Poblet, Octavi Vilà, serà el nou bisbe de Girona.

«Tenim nou bisbe a Girona», ha proclamat l’administrador diocesà de Girona, Lluís Suñer, visiblement emocionat, que ha assegurat que «és el bisbe adient per nosaltres». Suñer l’ha definit com un «home proper, servicial, treballador, contemplatiu, que intenta trobar a Déu en la vida de cada dia i amb l’esperit cistercenc de Sant Benet de l’ora et labora [prega i treballa]». Amb tot, ha assegurat que «el necessitem perquè ens ajudarà a obrir-nos a la vida i a la societat» i ha confessat que «estem molt agraïts i il·lusionats amb aquesta nova etapa». A més, ha assenyalat que «l’estem esperant amb els braços i el cor oberts». Octavi Vilà, però, no prendrà possessió com a bisbe de Girona fins diumenge 21 d’abril a les cinc de la tarda, en una cerimònia a la catedral de Girona. De moment, però, encara es desconeix qui l’ordenarà.

El seu nom, en aquests dos anys de rumors d’anada i tornada, no havia sonat en les travesses. El decret de nomenament del nou bisbe, signat el 13 de febrer de 2024, deixa clar el que ja s’intuïa: que aquesta no és la primera terna ni Octavi Vilà el primer candidat que es posa sobre la taula. I és que el papa Francesc va proposar formalment l’octubre de l’any passat el candidat a nou bisbe de Girona i només faltava que aquest acceptés, una proposta que ara queda clar que el candidat proposat va declinar. El Bisbat de Girona, però, desconeix quantes ternes hi ha hagut i quants candidats han rebutjat l’encàrrec. «Que jo sàpiga, cap», ha assenyalat Suñer.

«L’espera ha valgut la pena»

El temps d’espera, però, no ha agafat per sorpresa a l’administrador diocesà, que ha assenyalat que «no és tan extraordinari» i ha assegurat que «potser s’ha allargat una mica més però el termini ha estat en tot moment dins les perspectives normals per un nomenament d’aquesta mena». A la diòcesi de Girona, recorda, «això ja havia passat»: «Quan l’arquebisbe Narcís Jubany va marxar a Barcelona fins que va arribar Jaume Camprodon van passar gairebé dos anys». Amb tot, ha assegurat que «pel perfil que ha sortit, l’espera ha valgut la pena». Aquest temps d’espera, ha afirmat, ha servir de «purificació» perquè «el nou bisbe ens trobi millor del que estàvem».

Consulta aquí totes les notícies de Diari de Girona