Octavi Vilà, el primer monjo bisbe de Girona en 593 anys

Des de la mort del bisbe emèrit de Girona, Francesc Pardo, el 31 de març de 2022, Rússia ha accentuat la pressió militar a Ucraïna, la pandèmia ha quedat enrere i ChatGPT ha desafiat el món. Han estat gairebé dos anys amb la seu vacant, fins que, mentre ressonaven les campanes de l’Ajuntament de Girona que anunciaven les dotze del migdia, la filtració que dimecres va fer públic el portal d’informació Religión Digital es va fer oficial: el fins ara abat de Poblet, Octavi Vilà, serà el nou bisbe de Girona.

«Tenim nou bisbe a Girona», ha proclamat l’administrador diocesà de Girona, Lluís Suñer, visiblement emocionat, que ha assegurat que «és el bisbe adient per nosaltres». Suñer l'ha definit com un «home proper, senzill, servicial, treballador, amb una intensa vida espiritual, que intenta trobar a Déu en la vida de cada dia i amb l’esperit cistercenc de Sant Benet de l’Ora et labora [prega i treballa]». Amb tot, ha assegurat que «el necessitem perquè ens ajudarà a obrir-nos a la vida i a la societat» i ha confessat que «estem molt agraïts i il·lusionats amb aquesta nova etapa». A més, ha assenyalat que «l’estem esperant amb el cor i els braços oberts». Octavi Vilà, però, no prendrà possessió com a nou bisbe de Girona fins diumenge 21 d’abril a les cinc de la tarda, en una cerimònia d’ordenació a la Catedral de Girona. De moment, però, encara es desconeix qui l’ordenarà.

El seu nom, en aquests dos anys de rumors d’anada i tornada, no havia sonat en les travesses. El decret de nomenament del nou bisbe, signat el 13 de febrer de 2024, deixa clar el que ja s’intuïa: que aquesta no és la primera terna ni Octavi Vilà el primer candidat que es posa sobre la taula. I és que el papa Francesc va proposar formalment l’octubre de l’any passat el candidat a nou bisbe de Girona i només faltava que ell acceptés, una proposta que ara queda clar que el candidat proposat va declinar. El Bisbat de Girona, però, desconeix quantes ternes hi ha hagut i quants candidats han rebutjat l’encàrrec. «Que jo sàpiga, cap», ha assenyalat Suñer.

«L’espera ha valgut la pena»

El temps d’espera, però, no va agafar per sorpresa a l’administrador diocesà, que ha assenyalat que «no és tan extraordinari» i ha assegurat que «potser s’ha allargat una mica més però el termini ha estat en tot moment dins les perspectives normals per un nomenament d’aquest tipus». A la diòcesi de Girona, ha recordat, «això ja havia passat»: «Quan l’arquebisbe Narcís Jubany va marxar a Barcelona, fins que va arribar Jaume Camprodon, van passar gairebé dos anys». Amb tot, ha assegurat que «pel perfil que ha sortit, l’espera ha valgut la pena». Aquests mesos, ha confessat, han servir de «purificació» perquè «el nou bisbe ens trobi millor del que estàvem» i ha afirmat que Vilà es trobarà amb una diòcesi «activa».

Sobre que el nou bisbe de Girona sigui un religiós i, més concretament, un monjo, la notícia s’ha rebut amb els braços oberts: «En aquests moments tan convulsos necessitem al capdavant de la diòcesi a una persona que ens doni pau per a afrontar la situació eclesial i social que vivim, i un monjo com ell ens pot ajudar a pregar, a acollir a Déu, i a portar pau, concòrdia i ajuda a tots els que ho necessiten», ha assenyalat Suñer.

Octavi Vilà és el primer monjo en convertir-se en bisbe de Girona en 593 anys. El darrer va ser el religiós dominic Joan de Casanova, que va estar al capdavant de la diòcesi de 1431 a 1436, segons recull el llibre Una història de la diòcesi de Girona de Publicacions de l’Abadia de Montserrat. Més tard hi va haver un bisbe auxiliar, el dominic Domènec Romeu, que va ocupar el càrrec de 1544 a 1566. En els deu bisbats catalans, l’últim religiós que va liderar una diòcesi va ser al 1927, quan el mallorquí Joan Perelló va ser nomenat bisbe de Vic. I ara Octavi Vilà serà el proper, 97 anys després.

No és el bisbe més jove

Octavi Vilà (Tarragona, 1961) té 63 anys, però no és el bisbe més jove que ha tingut la diòcesi de Girona. El bisbe emèrit Jaume Camprodon va ser nomenat amb 47 anys i Francesc Pardo va prendre possessió amb 62 anys.

Nascut a Tarragona el desembre de 1961, Octavi Vilà va estudiar al col·legi La Salle de Tarragona. Llicenciat en Geografia i Història (1984) i diplomat en Biblioteconomia i Documentació (1987) per la Universitat de Barcelona, va cursar un postgrau en Noves Tecnologies de la Informació per la Universitat Politècnica de Catalunya (1996) i un segon en Gestió Cultural per la Universitat Pompeu Fabra (2000). També va estudiar Filosofia i Teologia i la llicència en Teologia Sistemàtica a la Facultat de Teologia de Catalunya entre els anys 2007 i 2015.

Va entrar al monestir de Poblet el juliol de 2005 i va vestir l’hàbit com a monjo cistercenc el 26 de gener de 2006. Va fer la professió temporal el 26 de gener de 2007 i la professió solemne el 15 d’agost de 2010. Va ser ordenat diaca el 21 d’abril de 2014 per l’arquebisbe-bisbe d’Urgell, Joan Enric Vives, i prevere l’1 de maig de 2015 per l’arquebisbe de Tarragona, Jaume Pujol. Nomenat sots-prior el maig de 2014, va ser elegit abat pels seus germans de comunitat el 3 de desembre de 2015.

Va rebre la benedicció abacial el 27 de febrer de 2016 a mans de l’abat general de l’Orde Cistercenc, Mauro Giuseppe Lepori, i va ser confirmat com a abat per la comunitat fins a complir l’edat reglamentària el 2 de desembre de 2021. Com a abat de Poblet és president de la Congregació Cistercenca de la Corona d’Aragó i membre del Capítol General i del Sínode de l’Orde Cistercenc, president del Patronat de l’Arxiu Montserrat Tarradellas i Macià i membre del Patronat de Poblet. Des del 2022 també és president de la Reunió d’Abats i Provincials de Catalunya.

Abans de l’entrada al monestir, va treballar a l’Hemeroteca de Tarragona, entre els anys 1983 i 2005. També va ser secretari de la Germandat de Poblet del 2000 al 2005, secretari del Patronat de Poblet des del 2003, secretari i vicepresident de l’Arxiu Bibliogràfic de Santes Creus entre el 1998 i el 2005, vocal del Patronat de l’Arxiu Montserrat Tarradellas i Macià entre els anys 2000 i 2005 i del primer consell de redacció de la revista Poblet, també entre el 2000 i el 2005. Col·laborador a la premsa, també és autor de diversos treballs sobre història contemporània i biblioteconomia, especialment sobre el tractament dels fons de premsa. Amb Maria Bonet, va revisar i actualitzar la reedició del 2015 de la Història de Poblet d’Agustí Altisent.

Girona celebra el nomenament del nou bisbe