Mor a Puigcerdà la darrera monja de l'hospital i amb ella s'acaba una ordre religiosa

Ha mort la darrera monja de l'ordre de les Germanes de la Caritat del Sant Àngel Custodi Josefina Bravo. La història d'aquesta congregació ha estat singular perquè estranyament s'arriba a una comunitat amb la presència d'un sol membre. Les Germanes de la Caritat del Sant Àngel Custodi havien tingut cura de l'atenció al malalt a l'hospital de Puigcerdà. La congregació fundada l’any 1887 pel cardenal català Salvador Casañas i Pagès. Aquesta congregació, que mai va ser gaire nombrosa, l’any 1975 estava formada per 12 religioses i l’any 1998, ja només tenia 7 germanes. Des de feia anys, Josefina Bravo n’era la darrera germana, segons ha donat a conèixer la publicació Catalunya Religió.

Amb la defunció de la germana Josefina Bravo desapareix el darrer testimoni de la congregació que tenia cura dels malalts de l’Hospital de Puigcerdà. Els darrers anys, ja sense fer les tasques d'atenció als malalts, i fins que la salut li ho va permetre, Josefina Bravo, tenia cura de la capella de l’antic Hospital de Puigcerdà.

L’any 1887, el bisbe Salvador Casañas i Pagès va celebrar una solemne funció religiosa que instituïa la Congregació de les Germanes de la caritat sota la invocació del Sant Àngel Custodi. Aquestes religioses van tenir la missió específica de l’assistència i cura dels malalts de l’Hospital de Puigcerdà. Per això, l’antic hospital de Puigcerdà té la capella dedicada al Sant Àngel custodi.

Tres instituts religiosos nascuts al bisbat d’Urgell

El bisbat dels Pirineus ha vist néixer tres congregacions religioses dins la seva jurisdicció. La ja esmentada Germanes de la Caritat del Sant Àngel Custodi, les Germanes de la Sagrada Família d’Urgell, fundades el 1859 per l’avui beata Anna Maria Janer (la congregació, estesa per tot el món, manté la casa mare al bell mig de la Seu d’Urgell i les seves germanes ofereixen una casa d’espiritualitat, atenció a l’Hospital de la Seu i gestionen el museu dedicat a la congregació) i la Congregació dels Fills de la Sagrada Família, fundada per Josep Manyanet, el 1864. La casa natal de l’avui Sant Trempolí, al bell mig de la capital del Pallars Jussà, està museïtzada i pot visitar-se lliurement.