«Moltes parelles estables es podrien quedar sense drets»

Les parelles estables catalanes que no hagin anat al notari o al Registre Civil a oficialitzar la seva relació podrien perdre tots els seus drets i quedar a la «intempèrie». Ho decidirà el Tribunal Constitucional després que l’Audiència de Barcelona hagi presentat una qüestió d’inconstitucionalitat contra l’article del Codi Civil Català que regula les parelles de fet.

La llei successòria catalana descriu els tres supòsits que conformen una parella de fet a Catalunya, dues de les quals no impliquen cap mena d’inscripció: la convivència durant més de dos anys al mateix domicili i tenir un fill en comú. Aquests dos supòsits són els que el Constitucional estudiarà per si vulneren l’article 10 de la carta magna.

Les conseqüències en cas que el Constitucional declarés l’article inconstitucional implicarien deixar «desemparades» i sense cap dret totes les parelles de fet que no hagin registrat el seu estatus civil via notari o registre civil, en cas de reclamar una herència (quan no hi hagi testament) o després d’una ruptura. 

El Codi Civil català va ser pioner en regular les parelles de fet, ho feu el 1998, indicant a l’article 234-1 que més enllà de la inscripció formal, es considera també oficial la unió tot i que no hi hagi una confirmació de la parella. Això feu que la Generalitat posés en marxa el Registre de Parelles Estables, que tot i que és voluntari, té l’objectiu de demostrar l’estat civil en cas d’haver de demanar una prestació, com la de viudetat, a la Seguretat Social. La llei estatal és més exigent amb els requisits, i demana registre notarial com a mínim dos anys abans de la mort, entre altres requisits.

«Ara per ara les parelles estables a Catalunya tenen els mateixos drets successoris que els matrimonis i quan hi ha una ruptura o una mort tenen les mateixes obligacions i drets», explica l’advocat de família i vicepresident de l’Associació Catalana d’Advocats de Família (SCAF) Ramon Quintano. «Si el TC declara inconstitucional l’article que defineix les parelles estables a Catalunya, les que no s’hagin registrat oficialment quedaran desemparades i no tindran cap dret a l’hora de demanar una prestació o herència», remarca.

Ha estat el litigi per una herència disputada entre la mare i la parella d’un finat a Barcelona la que ha acabat posant en qüestió aquest article: la mare va demanar els drets de l’herència al notari, però la parella del finat (feia 5 anys que convivien, però no estaven casats ni tenien fills) també va reclamar aquest dret. L’home no havia fet testament, i la qüestió va acabar als jutjats: la mare va presentar una qüestió d’inconstitucionalitat que l’Audiència de Barcelona ha decidit enviar al Constitucional, que serà qui haurà de resoldre, en un període de temps que podria allargar-se mesos o fins i tot anys.

Una mort «anunciada»

Amb tot, els advocats temen que s’acabarà tombant l’article: «molt probablement declararà l’article inconstitucional, perquè així ho va fer ja l’any 2013 amb la llei successòria navarresa que tenia un article pràcticament idèntic al Codi Civil català», explica el lletrat. 

L’SCAF alerta des de fa temps de la possibilitat que això pugui succeir: «des que van tombar l’article navarrès sabíem que podia arribar», diu. «Cal que la Generalitat es posi les piles per solucionar-ho, i conscienciar la gent perquè oficialitzi la seva situació si no vol quedar-se sense drets», resol.