Bretxa salarial a Girona: els homes cobren un 20% més que les dones

La bretxa salarial de gènere a les comarques gironines s’ha estancat els darrers anys a l’entorn del 20%. Si tenim en compte les dades de percepcions salarials de l’Agència Tributària -a partir de les declaracions de la Renda de l’any passat-, els homes cobren a Girona 23.726 euros anuals de mitjana, 4.000 més que les dones. En el conjunt de Catalunya i Espanya, els homes cobren més d’un 24 per cent més que les dones, però hi ha molta diversitat territorial. Tenerife, amb un 9% de bretxa salarial, és on les diferencies són menors. A l’extrem oposat, hi trobem Castelló, Cadis i Huelva, on les diferències oscil·len entre el 36% i el 39%.

Els motius de la bretxa salarial

Girona, Catalunya i Espanya no són casos aïllats. La bretxa salarial de gènere és comú a tots els països del món, també en els més desenvolupats. Les causes són conegudes, i són atribuïbles al fet que les dones assumeixen bona part del treball no remunerat a les llars.

Ho diu l’enquesta de qualitat i condicions de treball publicada aquesta setmana pel Observatori del Treball i el Model Productiu de la Generalitat: el 54% de les dones treballadores càrrega amb la meitat o més de les feines de la casa, mentre que un 45% de treballadors homes reconeix fer-ne menys de la meitat, molt poc, o directament res.

I les hores dedicades en tasques no remunerades impliquen que les dones tenen menys temps per a exercir la seva jornada laboral pagada. 

Diversos estudis apunten en aquesta línia. Per exemple, el Banc d’Espanya apunta que les dones perden el 11,2% del seu sou després de tenir un fill, mentre que els pares només el 0,15%. Un greuge que arrosseguen fins a 10 anys després de la maternitat. Dades que corrobora l’informe de l’Observatori del Treball de la Generalitat: el 22,5% dels treballadors considera que ser pares els afectaria negativament les seves trajectòries; aquesta proporció que gairebé es duplica (42,5%) entre les dones

Segons les dades d’Eurostat de 2022, gairebé un terç de les dones a la UE (28%) treballen a temps parcial, mentre que només el 8% dels homes ho fan. Però en total, les dones acumulen més hores de treball per setmana que els homes.

Un estudi del Parlament Europeu també apunta que les dones també són molt més propenses a a les interrupcions de la seva carrera professional: un terç de les dones treballadores de la UE deixen de treballar per tenir cura dels nens o altres persones de la família, cosa que només fa un 1,3% dels homes. 

Sectors amb salaris baixos i infrarepresentació en càrrecs directius

El mateix informe explica que al voltant del 24% de la bretxa salarial de gènere total pot explicar-se per una sobrerepresentació de les dones en sectors amb salaris relativament baixos, com les cures, la sanitat o l’educació. 

Les dones també accedeixen a menys llocs executius: tot i representar la meitat de la força laboral, en el conjunt d’Europa les dones només representen un terç dels càrrecs directius. I si s’analitza la bretxa segons el càrrec, les directores són les més perjudicades: guanyen un 23% menys per hora que els homes en la mateixa posició.

Per tant, les dones no només guanyen menys per hora, sinó que també fan més treball no remunerat i menys hores remunerades i tenen més probabilitats d’estar aturades que els homes. Tots aquests factors combinats porten al fet que la diferència en els ingressos generals entre homes i dones rondi el 30% en el conjunt de la UE.

Amb menys diners per a estalviar i invertir, aquestes bretxes s’acumulen i, en conseqüència, les dones corren un major risc de pobresa i exclusió social a una edat major (la bretxa de pensions de gènere és d’aproximadament el 28% a Europa).

Reduir la bretxa salarial milloraria la igualtat de gènere, reduiria la pobresa i estimularia l’economia, ja que les dones podrien gastar més. Això augmentaria la base impositiva i alleujaria part de la càrrega sobre els sistemes d’assistència social. Les estimacions mostren que una reducció d’un punt percentual en la reducció de la bretxa salarial de gènere donaria com a resultat un augment en el producte interior brut del 0,1%.

Si no s’apliquen noves mesures que fomentin la igualtat, les bretxes de gènere a Espanya romandran obertes fins a, almenys, el 2055, amb les seves conseqüències econòmiques. Segons l’Índex ClosinGap, elaborat per PwC, el tancament de les bretxes de gènere sumaria prop de 231.000 milions d’euros al PIB espanyol cada any. Però hi ha més. Si a més la participació laboral de les dones s’equiparés a la dels homes, el PIB d’Espanya podria créixer un 10,1%. I de la mateixa manera, el PIB podria créixer en fins a un 7,5% si les hores treballades per les dones fossin exactament les mateixes que les dels seus homòlegs masculins, o fins a un 1% si la distribució sectorial de l’ocupació femenina a la dels homes s’igualés.