«Per mi conciliar ha sigut portar el cotxet a la farmàcia»

Propietària d’una farmàcia a Caldes de Malavella des del 2011, Xènia Planas va complir el propòsit d’engegar el seu propi negoci quan tenia 28 anys. «Estava treballant en una unitat de recerca a l’hospital Santa Caterina de Salt quan em van donar la llicència; tot i que després de la carrera de Farmàcia m’havia format en altres àmbits, em va sortir aquesta oportunitat i ho vaig tenir clar, el que realment m’agradava era treballar de cara al públic i tenir tracte amb la gent», explica.

 Mirant-ho amb perspectiva, Planas admet que se sent afortunada perquè pot treballar d’allò que més li agrada i a més hi gaudeix molt.

Arribar fins aquí, però, no ha estat fàcil. Ja d’entrada, es va trobar amb una doble barrera: ser dona i jove. «Havia de justificar bastant tot el que feia i les decisions que prenia, a més havia de deixar molt clar que tenia els coneixements necessaris per desenvolupar el negoci; per exemple quan vaig haver de demanar un préstec al banc era molt diferent si hi anava sola o amb el meu marit o els meus pares; crec que pel fet de ser dona i jove els altres se senten amb més dret a qüestionar la teva opinió». 

«Els inicis no van ser fàcils; pel fet de ser dona i jove els altres se sentien amb més dret de qüestionar la meva opinió»

Un cop va engegar la farmàcia es va trobar immersa amb una problemàtica global: la crisi econòmica. «La Generalitat va començar amb els impagaments a les farmàcies dels medicaments de finançament públic, com a conseqüència no rebíem una gran part dels ingressos i teníem dificultats per pagar els proveïdors; en el meu cas havia demanat un préstec per les obres del local... vaig tenir una mica de por perquè no sabia com acabaria tot plegat, però també pensava que si aguantava tot això, me’n sortiria... i així va ser».

Els primers anys van ser complicats, Planas no recorda haver fet vacances tret del viatge de noces, fins que el negoci va començar a rutllar i va començar a contractar altres professionals. «Vaig notar un gran canvi», reconeix, tot i que un negoci com aquest, que en el seu cas també obre diumenges, requereix molta dedicació. Però no es va adonar d’aquesta magnitud fins que va decidir ser mare. 

«Vaig tenir depressió postpart»

El 2017 va néixer el seu primer fill. En aquell moment Planas ja treballava amb una altra farmacèutica i dos professionals més. «Ho tenia tot molt ben cobert, però sempre he sigut molt exigent amb mi mateixa, m’agrada tenir-ho tot controlat, no deixar res a l’atzar, i reconec que em costa delegar». Tot això li va acabar passant factura, ja que va patir una depressió postpart. «Havia fet créixer el negoci i era la meva il·lusió, però també ho era el meu fill i el volia gaudir; quan vaig esgotar el permís de les sis setmanes obligatòries els meus pares se’n van fer càrrec i vaig tornar a treballar; ho vaig passar malament perquè em va costar admetre que no podia ser la mateixa persona». A partir d’aquí va demanar ajuda professional i li va servir com a creixement personal. 

En el cas del segon fill, al cap de dos anys, ho va gestionar diferent. «Com que havia fet obres d’ampliació al local i havíem habilitat una mena de rebotiga, em va anar molt bé per poder-me endur el nen a la farmàcia després del mes i mig; d’aquesta manera treballava en la gestió a mig gas sense haver-me de separar d’ell, ja que li havia de donar el pit». 

Ben aviat va arribar la pandèmia i ho va capgirar tot. «Vam viure una situació de gran incertesa però també teníem molta feina; en un mes recordo que em vaig aprimar quatre quilos dels nervis que passava; la gent volia mascaretes i no en teníem suficients, era una gran responsabilitat per les farmàcies i patíem per la gent». Pel que fa a la conciliació familiar, explica que arribava a casa i sempre es dutxava i canviava de roba per la por al contagi abans donar el pit al nen. 

«El primer mes de la covid em vaig aprimar quatre quilos; hi havia molta incertesa i patia per la gent, ja que no teníem estoc de mascaretes»

Fa poc ha sigut mare per tercera vegada d’una nena. «Pensava que amb el tercer tot aniria bé però va néixer amb 33 setmanes de gestació; així que vaig haver d’estar ingressada durant un temps, igual que la meva filla, per sort tot va anar bé però ha sigut l’única vegada que realment he desconnectat de tot». Planas reconeix que els treballadors van respondre molt bé, ja que es van involucrar plenament en la farmàcia, ja que ella no podia fer res. «En moments com aquest, t’adones que només ets una part del negoci». Actualment, encara està de baixa però va traient el cap de tant en tant a la feina, acompanyada de la seva petita, que té pocs mesos.

Xènia Planas, que també és secretària del Col·legi de Farmacèutics de Girona, admet que les claus per haver arribat fins aquí són «treure el caràcter, tenir determinació i confiar». També reitera que les dones autònomes tenen tendència a fer que tot passi per elles i que cal aprendre a delegar i buscar suport per arribar «on tu no pots». 

Finalment, pel que fa a la conciliació familiar, lamenta que encara no hi ha igualtat del tot. «Per la manera en què el meu marit i jo vam ser educats, noto que tinc més responsabilitat cap als meus fills, i sento que si fos home no sentiria tanta càrrega... espero que amb el pas de les generacions les coses canviïn i espero fer-ho diferent amb els meus fills».