Les aules mantenen el miler d'alumnes d'Ucraïna des de l'inici de la guerra

Dos anys després de la invasió russa a Ucraïna, els centres educatius de les comarques gironines mantenen el miler d’alumnes ucraïnesos escolaritzats. Al març de l’any 2022, les aules gironines van registrar 936 estudiants arribats d’Ucraïna, una xifra lleugerament inferior als 954 alumnes actuals, segons dades del Departament d’Educació. El pic es va registrar el gener de 2023, amb 1.068 alumnes ucraïnesos fugits del conflicte a les aules gironines.

Tot i que algunes famílies han tornat a Ucraïna -com els dos nens de 10 i 9 anys que van aterrar a l’escola Vedruna d’Arbúcies procedents de Lviv i Varash- d’altres s’han desplaçat d’un punt a un altre de la geografia gironina mogut, sobretot, per les oportunitats laborals.

A l’escola Vedruna de Palamós encara mantenen el gruix d’estudiants ucraïnesos que, a poc a poc van deixant enrere les aules d’acollida i s’incorporen a les aules ordinàries. «Com més petits són més ràpid aprenen l’idioma, però el procés s’alenteix més a mesura que són més grans», explica el director del centre educatiu, Mario Mercader. Amb tot, assegura que «no hem hagut de fer cap seguiment especial en l'àmbit emocional» i celebra que la convivència tant amb els companys nascuts a Catalunya com amb els d’origen rus és «molt fàcil». 

Des de la direcció d’una escola de Lloret de Mar -que prefereix mantenir l’anonimat- apunten que «ja estem notant petits progressos amb el català» i asseguren que «els nens són molt més resilients i s’han integrat bé». En ser un grup nombrós d’alumnes fugits de la guerra, a més, entre ells també fan pinya.

«La guerra els ha marcat molt»

Anna Somina, que fa dos anys va arribar a Calonge amb la seva mare i els seus tres fills procedents de Kíev, de moment no es planteja tornar, tot i que fa uns mesos sí que ho va fer la seva filla de 19 anys. «Enyorava molt Ucraïna i aquí, per la dificultat de l’idioma, no va saber trobar el seu lloc», explica.

Els seus fills bessons, dos nens de 13 anys, van a l’institut, tot i que confessa que «els està costant molt adaptar-se i de moment encara no han fet amics». Tot i que admet que «estan en una edat complicada», la «guerra els ha marcat molt»: «Estan en xoc per tot el que han viscut, d’alguna manera això els ha fet tancar en ells mateixos».

De la guerra, a casa se’n parla poc: «Prefereixo no parlar-ne perquè necessito que això deixi de torturar-nos, m’obligo a mantenir-me activa perquè vull poder continuar amb la nostra vida», assegura. Tot i que a Kíev era professora d’art en una escola, aquí s’intenta guanyar la vida pintant quadres -que exposa en algunes galeries d’art- i ha fet un curs de monitora de menjador, tot i que encara no ha trobat feina. «Em reconforta perquè s’acosta una mica a la meva vocació», sosté. A més, assegura que després de dos anys «em sento més integrada» i assenyala que «aprendre l’idioma m’ha permès conèixer a gent i recuperar la meva vida».

De moment, però, no fa plans a llarg termini. «He après a viure al dia, a pensar només en l’avui, perquè ja no m’atreveixo a mirar més enllà», assegura. A Calonge hi ha trobat un refugi segur, lluny de les bombes. «Com a mare, la meva prioritat era allunyar els meus fills de la guerra i, per molt que ens estimem Ucraïna, necessitem reconstruir la nostra vida en un país on no tinguem por de morir l’endemà».

Les comarques gironines han acollit 1.068 alumnes provinents d'Ucraïna en un any