Dos passejos marítims gironins estan en alt risc de desaparició

El pla català d’adaptació al canvi climàtic inclou la necessitat d’«enderrocar» edificis i construccions en certes zones costaneres

El passeig Doctor Josep Maria Isern, en un temporal el febrer de 2023.

El passeig Doctor Josep Maria Isern, en un temporal el febrer de 2023. / Basili Gironès

Guillem Costa

Els 11 passejos marítims amb més risc de patir les conseqüències de la crisi climàtica es concentren sobretot a la meitat nord de Catalunya. En concret, de cara al 2050, estan en perill dos de gironins, Llançà i l’Escala, a banda de Pined, Vilassar, Premià, el Masnou, Montgat, Salou, l’Ampolla i dos de Sitges. Aquesta és una de les conclusions de l’estudi sobre l’adaptació de ports, platges i passejos marítims al canvi climàtic realitzat per l’Escola de Camins de la Universitat Politècnica de Barcelona (UPC). 

A les comarques gironines fins a dotze espais litorals estan en risc alt, moderat o menor. A l’Escala el passeig Doctor Josep Maria Isern, un espai litoral que connecta la platja amb el passeig Lluís Albert pel port d’en Perris. A Llançà es tracta de la platja del Port.

Platja del Port Llança en una imatge d'arxiu.

Platja del Port Llança en una imatge d'arxiu. / Jesús Blanco

En total, s’han analitzat 31 passejos i 44 ports (juntament amb les seves respectives platges) representatius de tot el litoral català. Les conseqüències de la pujada del nivell del mar, l’augment dels temporals virulents i l’increment de la temperatura, segons l’estudi, posaran en perill molls i dics. Xavier Gironella, investigador i professor de l’Escola de Camins, detalla que als passejos marítims, les estructures de ciment poden arribar a ser un problema quan l’onatge sobrepassa els murs de protecció. 

«En els casos en els quals això passa, la platja retrocedeix encara més. No hi ha dubtes que el pendent de les platges, que patiran l’erosió, s’intensificarà», afirma.

De la mostra escollida per a l’estudi, els passejos marítims que estan en menys perill es troben a Llançà, Palafrugell, Platja d’Aro, Lloret de Mar (dos), Pineda de Mar, Cubelles, Calafell, Cambrils i l’Ametlla de Mar. Aquests últims, a curt termini, tenen molt poc risc, segons acrediten els investigadors de la UPC.

Els ports, menys amenaçats

Respecte als ports, les amenaces no són tan immediates. «Hem analitzat tots els escenaris possibles i els ports del nord de Catalunya, on l’onatge és més intens, són els que corren més perill», apunta Joan Pau Sierra, vicepresident del Centre Internacional d’Investigació de Recursos Costaners (CIIRC). Això no obstant, també hi ha ports del sud, com els de les Cases d’Alcanar o Roda de Berà, els molls del qual poden patir els problemes provocats pels temporals.

Anna Barnadas, secretària general d’Acció Climàtica, explica que el Govern català es basarà en els resultats del treball presentat pels investigadors per continuar avançant en l’adaptació al canvi climàtic. «Fa molt de temps que les costes retrocedeixen i els passejos marítims pateixen. Fins ara, tot es reconstruïa i el temporal següent tornava a saltar pels aires. Davant d’això hem de tenir clar com actuar», assegura Barnadas.

SITUACIÓ DEL LITORAL GIRONÍ, SEGONS L'UPC:

Risc elevat

Platja del Port - Llançà

Passeig Dr.J.M. Isern- L’Escala

Risc moderat

Platja del Portitxol-L’Escala

Passeig de Sant Antoni-St.Antoni de

Passeig del Mar-Sant Feliu

Platja Canyelles-Lloret de Mar

Passeig de s’Abanell-Blanes

Risc menor

Platja Grifeu-Llançà

Platja de Llafranc -Palafrugell

Platja d’Aro-Platja d’Aro