Els Agents Rurals estrenyen la pressió sobre els furtius de garotes a les comarques gironines

En les dues últimes temporades han fet un centenar d'inspeccions per terra i mar i han denunciat 9 persones

Gemma Tubert / ACN

Gemma Tubert / ACN

Els Agents Rurals estan estrenyent el setge als furtius de garotes a les comarques gironines. El cos fa controls per mar i per terra per intentar enxampar els que incompleixen la normativa de pesca recreativa, que fixa un màxim de 150 exemplars al dia i sempre per consum propi. En les dues últimes temporades, han fet un centenar d'inspeccions i han denunciat nou persones. D'aquestes, set es van fer l'any passat. "Vull pensar que el fet que aquest any n'hi hagi menys es deu a la pressió que estem fent", remarca el coordinador del grup de suport marí dels Rurals a Girona, Albert González. Els controls busquen acabar amb la picaresca d'aquells que intenten saltar-se les normes.

La normativa de pesca recreativa de garotes estableix que la campanya comença l'1 d'octubre i acaba el 31 de març, que només es poden agafar en apnea a mà o amb garotera tradicional i que no es pot baixar a més de 10 metres de fondària. A més, fixa un topall de 150 exemplars per persona i dia i sempre "per consum propi" i amb llicència. Tampoc se'n poden pescar més enllà de la una del migdia.

En el cas de la pesca professional, se n'ha de garantir la traçabilitat via confraries i està permesa la venda i comercialització en peixateries i restaurants. En aquest cas, el límit de captures se situa en els 150 kg per llicència i dia.

Això sobre el paper. Però la realitat amb la què es troben els Agents Rurals en les seves inspeccions, sovint, és una altra. Persones que van a buscar garotes sense llicència, d'altres que fan més d'una immersió al dia per extreure'n més de les permeses o pescadors recreatius que venen les captures a tercers i, fins i tot, a peixateries i restaurants, en són alguns exemples.

Per posar fre a aquestes pràctiques, els Rurals realitzen controls i inspeccions aleatòries tant per mar com per terra -també amb agents de paisà-. Es fixen, sobretot, en aquells que en capturen de forma recurrent. "Ens trobem persones que tenen una activitat continuada i molt concentrada en caps de setmana, quan hi ha més moviment. Ens centrem en aquests perfils per fer un seguiment i així poder detectar i aturar la venda il·legal", assegura González.

L'objectiu és caçar-los 'in fraganti,' però moltes vegades es veuen obligats a fer seguiments i, fins i tot, persecucions per intentar caçar-los quan fan les transaccions, que són cada cop més sofisticades. "No és fàcil, cal invertir-hi temps i recursos però cada any aconseguim denunciar-ne", afegeix González.

Transaccions en aparcaments

Sense anar més lluny, fa unes setmanes van denunciar dos homes que venien garotes a particulars i feien l'intercanvi a l'aparcament d'un supermercat a Platja d'Aro. Aquestes són les dues denúncies que el cos ha interposat aquesta temporada. En total, han fet una cinquantena d'inspeccions.

La temporada passada, en canvi, amb les mateixes inspeccions, se'n van denunciar set. González ho atribueix, en part, a la pressió que estan exercint. "Això fa que la gent sàpiga què pot fer i què no", afegeix.

Les infraccions greus de la normativa poden suposar multes que van dels 150 als 30.000 euros. Quan en una activitat recreativa hi ha una activitat de venda il·legal, en canvi, les sancions poden arribar als 60.000. 

Més activitat a la Costa Brava Nord

González també explica que aquest any l'activitat s'ha concentrat especialment a la Costa Brava Nord i, sobretot, a la zona del Port de la Selva. Els pescadors els expliquen que hi ha bacteri que està afectant aquesta espècie i que se'n troben poques en punts on abans n'hi havia, com a Roses o Cadaqués.

En un control dijous passat al matí, els agents van localitzar tres pescadors en aquesta zona i els van inspeccionar les captures. Tots complien: tenien llicència i n'havien pescat unes 150. Un d'ells, Josep Avellaneda, veu correcte el límit fixat per a la pesca recreativa i no creu que puguin minvar-ne la població. Avellaneda veu bé els controls dels Rurals, insisteix que sempre que va a buscar-ne és per a consum "personal" i que, en cap cas, es poden vendre. "Per això cal ser mariscador", assegura.

La competència per als mariscadors professionals

A l'altra cara de la moneda, hi ha en Genís Bosch. Ell és mariscador professional al Port de la Selva i té la llicència específica per pescar garotes. És l'únic que en té a la confraria del municipi. Calcula que a tot Catalunya se'n concedeixen una trentena. Tot i que té permís per capturar-ne uns 150 kg al dia, normalment no supera els 80. Un cop arriba a port, ho porta a la confraria i allà li marquen cada lot per garantir-ne la traçabilitat.

La llicència no té cap cost; però paga autònoms i està obligat a repartir un "7% dels beneficis entre la llotja i la Generalitat". Això, admet, fa molt llaminera la venda al marge de la llei. "Els furtius no paguen autònoms, abaixen el preu, acaben amb la garotes i no hi ha cap traçabilitat ni control", assegura.