Vilablareix, Quart i Salt lideren el creixement de l’àrea urbana de Girona

El municipi de Vilablareix lidera, clarament, el creixement de l’àrea urbana de Girona. Segons les dades de l’informe Áreas Urbanas en España 2023, editat pel ministeri de Transports i Vivenda, entre els anys 2016 i 2022 el nombre d’habitants d’aquest municipi va créixer un 37,44%, tot passant de 2.636 a 3.396 persones. En segona posició, tot i que a molta diferència, es troba Quart, que en aquest mateix període ha experimentat un creixement del 12,31%, i el tercer lloc és per a Salt, amb un 10,59%. En canvi, Celrà, amb un 3,77%, Sant Julià de Ramis, amb un 4,86%, i Fornells de la Selva, amb un 2,98%, són les localitats que estan experimentant un augment més lent.

El nou informe del ministeri constata que, un any més, les àrees urbanes de Blanes-Lloret, Girona i Sant Feliu de Guíxols (i rodalies) es troben entre les vint d’Espanya que més han crescut percentualment durant el segle XXI. La que més ho ha fet és la de la Selva marítima, que a part de Blanes i Lloret inclou també Tossa, i que és la vuitena de l’Estat amb un major increment relatiu entre 2001 i 2022. L’àrea de Girona, que a banda de la capital també conté Salt, Celrà, Sarrià de Ter, Bescanó, Quart, Sant Julià de Ramis, Vilablareix i Fornells de la Selva, ocupa la dotzena posició, mentre que l’àrea de Sant Feliu de Guíxols (que també suma Palamós, Calonge-Sant Antoni i Castell-Platja d’Aro) se situa en el divuitè lloc. L’informe considera grans àrees urbanes aquelles que sumen poblacions superiors als 50.000 habitants. 

Pel que fa a l’àrea de Girona, segons les últimes dades compta amb 164.754 habitants. Tot i que la ciutat més poblada és, òbviament, Girona, amb 102.666 habitants segons les dades de 2022, la capital només ha experimentat un augment del 4,49% de població des del 2016. Tal com s’ha assenyalat, Vilablareix és, amb un 37,44%, la localitat que més ha crescut, mentre que Quart, que ocupa el tercer lloc, ha passat de 3.478 a 3.906 habitants.

A continuació es troba Salt, que registra una població de 32.517 persones, el que significa un augment del 10,59% en aquest període de sis anys. Tot seguit se situa Bescanó, amb un creixement del 6,22% (5.156 habitants en l’actualitat) i Sarrià de Ter (amb un 5,14% i 5.294 veïns censats). A la cua d’aquest creixement urbà es troben Sant Julià de Ramis (4,86%), Celrà (3,77%) i Fornells de la Selva (2,98%). 

Concentració a les ciutats

El ministeri publica aquest informe sobre l’evolució de les àrees urbanes des de l’any 2000. Segons destaca, és necessari perquè les ciutats suposen un motor «del creixement i dels llocs de treball», però també són un entorn on, moltes vegades, es concentra el fenomen de la pobresa i l’exclusió social. A més, la seva població es va veure afectada per la covid-19, que va comportar una disminució de la xifra d’habitants. A les grans àrees urbanes d’arreu de l’Estat hi viu el 69% de la població espanyola i s’hi concentra el 76% dels llocs de treball, de manera que, segons assenyala el document, «el seu paper és essencial en l’activitat de l’economia espanyola, en la sostenibilitat ambiental i en la cohesió social». 

Aquesta darrera edició de l’informe situa l’àrea urbana de Tenerife Sud com la que més ha crescut a nivell percentual entre 2001 i 2022, seguida de Roquetas de Mar, Eivissa, Guadalajara, El Ejido, Costa del Sol i Aranjuez. A continuació, en el vuitè lloc, es troba la de Blanes-Lloret (que en l’edició anterior de l’informe ocupava la setena posició), seguida de Vélez-Màlaga, Torrevieja i Orihuela. Llavors ja ve la de Girona (dotzena posició), Costa Blanca, Gran Canaria Sur, Arrecife, Toledo i Reus. Després hi ha la de Sant Feliu de Guíxols (divuitena posició) i tanquen la llista Màlaga i Lleida. L’àrea de Figueres no entra en el llistat per molt poc, ja que se situa en 47.000 habitants i per tant no arriba als 50.000 necessaris per ser considerada una gran àrea urbana. 

Subscriu-te per seguir llegint