Les agressions a infermeres es disparen en pocs anys

En els darrers quatre anys, sobretot des de l’esclat de la pandèmia, s’han disparat les agressions a professionals sanitaris. Un dels col·lectius amb més tracte directe amb els pacients és el de les infermeres i, com a conseqüència, també és un dels més afectats per aquest increment de conductes violentes. En el conjunt d’Espanya, s’han incrementat en 1.108 agressions, de manera que s’ha passat de les 1.472 de l’any 2019 a les 2.580 de l’any 2022, fet que suposa un creixement del 75%. 

Aquest tipus de conductes per part dels usuaris s’accentua en el context de la consulta espontània o d’urgència al centre, tal com corrobora la infermera del CAP de Taialà, Mariona Molina, després de fer un estudi en centres d’atenció primària de Girona i Salt, amb motiu del treball final de formació especialitzada. Amb l’ajut de la Unitat docent multiprofessional d’atenció familiar i comunitària de l’ICS de Girona i l’Institut d’Investigació en Atenció Primària de Salut Jordi Gol, l’enquesta recull que el 79,4% dels participants refereix haver patit més actituds violentes en el context de la consulta espontània o d’urgència al centre mentre que el 20,6% restant afirma que hi ha més incidents a la consulta programada al centre.  

En canvi, en l’àmbit domiciliari, cap professional sanitari diu haver patit cap actitud violenta. Igualment, tampoc cap metge ni infermera han patit cap dany físic greu (fractura òssia, dany intern, laceracions profundes). Només el 4,4% diu haver rebut algun cop a l’any alguna agressió lleu (rascada, contusió, esquinç) per part d’un usuari.

Del total de participants, el 85,3% són dones i el 14,7% homes i en relació a la categoria professional el 48,5% són infermeres. 

El 100% dels participants manifesten haver patit almenys anualment alguna actitud violenta de baixa-moderada intensitat. I de fet, les actituds violentes de baixa-moderada intensitat més prevalent són les actituds no-físiques, i d’aquestes les més freqüents són: l’enuig per la demora assistencial i per no estar d’acord amb les decisions del professional sanitari. Habitualment aquest enuig s’expressa amb elevació de la veu i queixa. 

La infermera de l’Associació d’Infermeria Familiar i Comunitària de Catalunya (AIFiCC) manifesta que «els resultats mostren que els professionals reben actituds violentes per part dels usuaris i la majoria en visites espontànies i/o d’urgència i les actituds més freqüents són les no físiques destacant l’enuig per la demora assistencial, una situació que segurament ve donada per l’alta demanda assistencial i la falta d’infermeres». Igualment, Molina destaca que «la violència laboral és una realitat i els professionals, un col·lectiu de risc». És per això que amb aquest estudi es podrà «analitzar si són necessàries polítiques de prevenció més efectives».

Acompanyament de l’ICS

Des de l’Institut Català de la Salut afirmen que fan acompanyament actiu als professionals seguint el procediment de prevenció i actuació en casos de situacions de violència contra els professionals que aplica la institució des del 2007. El pla de l’ICS inclou les accions de relació directa entre el Servei de Prevenció de Riscos i la persona afectada, i suport sanitari, psicològic i legal.  

Pel que fa a seguretat i infraestructures, els centres de salut compten amb mesures de seguretat passives i actives. També tenen al seu abast campanyes de conscienciació i tolerància zero contra les violències vers els professionals. En el marc de la prevenció, els plans formatius destinats als professionals també inclouen diversos cursos sobre com actuar en situacions de crisi.