La transformació del nucli antic d'Olot se centrarà en l'arquitectura social i la dirigirà Itziar González

Es tracta d'un projecte que es contempla acabar en els propers dos mandats, però els tràmits s'iniciaran aquest any

La façana de l'Ajuntament d'Olot amb les banderes

La façana de l'Ajuntament d'Olot amb les banderes / Ajuntament d'Olot

ACN

La transformació del nucli antic d'Olot se centrarà en fer un espai basat en l'arquitectura social. Des de l'Ajuntament expliquen que l'objectiu és garantir aquesta zona d'un impuls econòmic i social que no només es mantingui en el temps, sinó que també permeti adaptar-se als esdeveniments puntuals que puguin sorgir a la capital de la Garrotxa. La persona encarregada de dirigir la transformació serà l'arquitecta barcelonina Itziar González. La proposta de González, de qui s'aprovarà la incorporació com a comissionada en el proper ple, passa per fer un centre d'Olot "capaç d'articular espais comunitaris i lideratge ciutadà, així com infraestructures de confiança i entre veïns i administració".

El consistori vol elaborar així una estratègia integral d'arquitectura social específica que "ampliï la identificació d'agents socials, econòmics i institucionals". Tot plegat amb la voluntat de construir una nova comunitat del nucli antic que preveu una inversió econòmica en la rehabilitació del parc d'habitatge, que ja s'ha iniciat en alguns casos amb la cooperació dels propietaris. En aquest sentit, des de l'Ajuntament assenyalen que que tenen feta una diagnosi i reconeixen que encara n'hi ha alguns que tenen "mancances estructurals".

L'alcalde d'Olot, Pep Berga, al seu despatx de l'Ajuntament

L'alcalde d'Olot, Pep Berga, al seu despatx de l'Ajuntament / Gerard Vilà

Per això, l'alcalde, Pep Berga, remarca que la voluntat del consistori és "avançar i trobar un model que convenci els propietaris" per tal que inverteixin en la rehabilitació d'aquests immobles. En aquest sentit, l'alcalde explica que es vol que siguin pisos amb ventilació d'entrada i sortida, que tinguin hores de sol i que s'hi posi ascensor, entre d'altres actuacions.

De fet, Berga creu que la transformació que es farà a partir del projecte de la nova biblioteca pot seduir els propietaris a fer inversions en aquests pisos. A més, es compta amb el pla de barris de 2025 i algunes partides de fons Next Generations que van destinades a millorar els carrers de l’entorn, per fer-lo més amable i atractiu.

Una nova biblioteca

Berga avança que aquesta remodelació conté també la proposta de fer una nova biblioteca i que, en cap cas, estaria llesta abans del 2027, quan hi torna a haver-hi eleccions. El batlle destaca que està previst que en els propers anys es tiri endavant el pla funcional, el projecte arquitectònic i la licitació, entre d'altres tràmits necessaris i deixa clar que no es tracta d'una biblioteca "i prou", sinó que el que el que està previst és un centre cultural que ha de servir com espai "transformador" del nucli antic de la capital de la Garrotxa.

La proposta, que compta amb l’acord de la resta de grups, és la conseqüència de la consulta participativa PIAM 2017 que assenyalava les principals problemàtiques identificades entre la ciutadania. En aquest sentit, el resultat va mostrar que la presència d’habitatges buits, que afecta a una manca d’oferta de lloguer i compra, les llars de dimensions reduïdes, l’alta densitat i manca d’esponjament, les condicions deficitàries d’alguns edificis i concentració de propietats, eren els principals problemes.