Sílvia Orriols vol presentar candidatura a les eleccions catalanes

L'alcaldessa de Ripoll, Sílvia Orriols, vol presentar candidatura a les eleccions catalanes, encara que haurà d'esperar un o dos dies perquè la seva formació, Aliança Catalana, analitzi les opcions d'obtenir representació al Parlament i si convé per tant iniciar aquest camí.

L'anunci serà aquesta setmana, "entre dijous i divendres", precisa Orriols en una entrevista amb EFE, en què deixa clar que ella és partidària de fer el pas, convençuda que "no seria la fragmentació de l'independentisme, sinó la irrupció del veritable independentisme al Parlament".

"Aliança Catalana no és el quart espai independentista, és el primer i únic si decidim presentar-nos perquè la resta, per a nosaltres, clarament és 'processisme'", puntualitza.

L'única via que contempla la seva formació si compareix és fer-ho amb l'alcaldessa de Ripoll al capdavant, després que es donés a conèixer amb la seva victòria a les municipals i el seu accés al càrrec després de la negativa de Junts a donar suport a una coalició d'ERC, PSC i la CUP concebuda com a cordó sanitari.

La seva incessant activitat en xarxes socials, la mateixa que la va fer pujar a aquell primer èxit, i un missatge tan crític amb la immigració islàmica que li ha costat una multa de la Generalitat per discriminació, li han donat una visibilitat tant a ella com al seu partit que els permet plantejar-se què cal fer el 12 de maig.

Sílvia Orriols reitera que és partidària de comparèixer aquests comicis i espera una decisió en sintonia, perquè "aquest projecte no es pot limitar ni estancar-se en l'àmbit municipal, sinó que ha de servir la màxima institució del país".

De fer el pas endavant, ja li han comunicat que només seria si ella encapçala la candidatura, una postura que argumenta en la precipitació de la convocatòria electoral, que dona "poc marge de temps per promoure altres" i obliga a recórrer a "aquelles cares que ja es vinculen a les sigles polítiques".

L'anunci, després de valorar les "opcions reals" d'entrar al Parlament, es farà a través de xarxes socials, el mitjà per arribar a la ciutadania sense el que reconeix que no seria alcaldessa de Ripoll.

Orriols està convençuda que Aliança Catalana ha de comparèixer, perquè la veu com "l'última opció" que li queda a Catalunya davant del que defineix com una "degradació que avança estrepitosament".

"Si no donem un cop sobre la taula i donem la volta a aquesta dinàmica, d'aquí quatre anys la situació serà irreversible si no ho és ja, però almenys ara ens veiem capaços d´intentar canviar-la", detalla.

L'anunci que aquest dijous realitzarà l'expresident català Carles Puigdemont (Junts) sobre la seva participació a les eleccions assegura que no influirà en la decisió d'Aliança Catalana, a qui únicament li preocupa si realment té les seves pròpies opcions en els comicis.

De nou sobre la multa de la Generalitat, desconeix si hi ha voluntat d'ERC de comunicar-la en aquest moment per visibilitzar-la i fer efecte en Junts, però considera que la formació republicana el que ha fet en tot cas és llençar-se "pedres a la pròpia teulada".

Els justifica que Aliança Catalana "reunirà sens dubte una bona part de vots que, en les darreres eleccions, van confiar en ERC", així que desconeix "si ho han fet per perjudicar Junts, però s'autoperjudiquen ells".

La sanció entén que desacredita el Departament d'Igualtat i Feminismes de la Generalitat, que és el que la imposa, per dedicar-se "a multar càrrecs polítics que reivindiquen els drets i llibertats de la dona dins les comunitats musulmanes".

"És com una dictadura, no pots opinar lliurement ni expressar-te lliurement. Si sobresurts dels paràmetres que ells han establert i que consideren correctes, automàticament et multen", precisa.

De la immigració musulmana, el seu cavall de batalla, indica que forma una "contracomunitat" que avança en paral·lel a la societat de Ripoll en un model que es reprodueix a la resta de Catalunya però també d'Europa.

La clau en el cas que millor coneix respon en la seva opinió a "un procés clar de minorització de la catalanitat a Catalunya, que era molt convenient per a un Estat espanyol que es veia amenaçat per un possible referèndum d´independència".

"Ens han anat diluint, minoritzant a la nostra pròpia terra amb el vistiplau de la Generalitat", afirma, i acusa aquesta institució de renunciar a la denúncia d'onades migratòries "massives i conflictives" i oferir-se "la primera" a acollir nouvinguts.

Sobre la possibilitat que l'independentisme no sumi, admet que és una opció, però la vincula a la reflexió anterior i a la realitat d'un moviment que veu arraconat per una immigració "no precisament favorable" al secessionisme català.

Amb tot aquest missatge, ara espera convertir-se en candidata a la presidència de la Generalitat i fer-ho amb aquest bagatge de nou mesos de mandat a Ripoll que li ha servit per reforçar un "projecte polític" que ara vol exportar.