El cap de la Guàrdia Civil a Girona: «El narcotràfic està proliferant i el 2023 vam intervenir unes 3 tones d’haixix»

Quin balanç fa dels primers mesos al capdavant de la Guàrdia Civil de Girona? 

És molt positiu, jo presumeixo de tenir un grup de dones i homes molt capacitats, molt incardinats a la societat gironina i en la diversitat geogràfica de les nostres unitats, que és molt dispersa. Hi ha tres grans companyies territorials que s’ubiquen a Puigcerdà, Roses i Palamós. El balanç és bo perquè hem construït o intento construir i sumar en aquesta part de la gestió de la seguretat pública que ens toca fer a Girona. És un model policial compartit i no compartimentat on cada cos ocupa un horitzó de competències i objectius. I entre tots i ara, em vull referir als companys dels Mossos d’Esquadra, la Policia Nacional i les Policies Locals conformem un model integral de policia. 

Com es tradueix aquest balanç sobre el terreny?

Estic convençut que estem arribant a unes quotes altes de les nostres competències. Fent un petit resum per descriure les competències i la gestió acabaria abans dient que no fem perquè és un horitzó molt ampli. És a dir, fem el resguard fiscal de l’Estat i tot el que té a veure amb la fiscalitat de productes i mercaderies, passant pes les obligacions duaneres i els controls de l‘IVA. El nostre emplaçament a la duana com és a la Jonquera i Vilamalla en funcions de control fiscal duaner i tot el que té a veure amb el contraban i el narcotràfic en general. També som policies del medi ambient amb el nostre grup Seprona. El servei marítim en la policia integral del mar territorial de la franja de les 12 milles on s'estén la sobirania de l’Estat sobre el servei marítim amb seu a l’Escala. I podria seguir enumerant competències. També hi ha el nostre equip de policia judicial especialitzat en la lluita contra el crim organitzat i transnacional. 

La ciberdelinqüència també ocupa molta feina a la Guàrdia Civil?

Si i veiem que la lluita contra la ciberdelinqüència evoluciona cada cop amb més consistència i és un tema referent a tenir en compte. Aquestes activitats es van disparar molt després de la Covid quan hi va haver un augment de l’activitat a les xarxes i això va desembocar en la comissió de molts delictes dirigits a les estafes i en alguns casos, en alguns tenen a veure com el cibersexe. A partir d’aquí nosaltres ens seguim renovant i els equips Edite, que són la part de la policia judicial i fan investigacions relacionades amb les noves tecnologies ofereixen molt bons resultats. L’any 2023 es van resoldre 200 delictes de ciberdelinqüència i es van portar a terme gairebé el mateix nombre de detencions, és a dir unes 200 persones.  

Hi ha una bona relació amb tots els cossos policials presents a la província de Girona? 

La col·laboració no és bona, sinó el següent. M’he trobat uns grans homòlegs a escala directiva tant de la Policia Nacional com dels Mossos d’Esquadra. Això sobre el terreny es tradueix en les patrulles i tots els elements de servei que mantenim a peu d’obra al carrer. Això és molt bo per coordinar-nos amb trobades freqüents, és excel·lent. Amb les Policies Locals també fem serveis conjunts i és un altre element de suport i col·laboració molt important. Són els coneixedors dels àmbits urbans.

El dia de la Patrona va anunciar la creació de la Unitat de Seguretat Ciutadana de Comandància (USECIC) a Girona, com està funcionant i què fa exactament?

És una unitat especialitzada en intervenció operativa i també té formació per la lluita contra la guerra bacteriològica, nuclear i radiològica. És molt polifacètica i també compta amb formació en el control de masses, és a dir, en el que comunament coneixem com antidisturbis tot i que aquí això ho porta a terme una altra policia. És una eina molt eficaç en la intervenció operativa per exemple en un registre domiciliari. Són els que donen una protecció a l’entrada. He de dir que s’ha evolucionat amb certa violència en la resposta en algunes intervencions per part d’algunes organitzacions en l’àmbit del narcotràfic.

«La col·laboració amb la resta dels cossos policials no és bona, sinó el següent i això és molt bo per coordinar-nos»

Això és el va passar el juny passat a Darnius.

Sí, en una entrada hi va haver una resposta per part de l’organització molt contundent. Va haver-hi set trets, no es va haver de lamentar cap dany personal, però efectivament, en aquest tipus d’intervencions cal assegurar el màxim la seguretat. La USECIC també forma part de l’òrgan de control transfronterer i també fan de policia preventiva. És comú veure’ls en controls a la xarxa viària, sobretot a les principals artèries l’AP-7 i l’N-II.

Es plantegen ampliar el nombre d’integrants de la unitat?

No és una unitat estanca. De fet, els caps de comandància de Catalunya estem plantejant un cop vistos els resultats i les nostres necessitats que els catàlegs de personal s’incrementin.

El narcotràfic ha augmentat molt a Girona?

En la nostra opinió està proliferant, no vull ser alarmista, però sí que ho hem notat. Aquest 2024 ja són nombroses les intervencions en plantacions de marihuana indoor. Ja hem intervingut unes 5.000 plantes de marihuana en plantacions i l’any passat només d’haixix vam arribar pràcticament a les tres tones. La cocaïna, en canvi, és més residual, però també hem fet intervencions sobre el tràfic de cocaïna i n’hem intervingut uns 20 quilos. En moltes d’aquestes actuacions hi ha associades armes de foc.

«La desaparició dels peatges ha fet baixar el rendiment, els companys francesos mantenen el del Voló i fan grans comissos»

La gran presència d’armes de foc els preocupa?

El que puc dir és que a les organitzacions els preocupen els narcoassalts, és a dir, que una altra organització els robi. Per això basen bastant la seva defensa amb les armes de foc i d’aquí a la violència que això pot generar. A vegades la línia és complexa perquè en els primers moments d’una intervenció a vegades no distingeixen si qui els assalta és una policia o una altra banda.

Considera que les narcollanxes estan guanyant terreny a la província de Girona?

El tema de les narcollanxes és un fenomen antic. Jo tinc un recorregut al Servei Marítim i un bagatge d’anys. Ja les coneixia dels anys 1996 i 1997 quan vaig estar en operacions a la badia de Roses i a la zona de Begur. Ens arribava una llanxa procedent del Marroc amb 20 hores de navegació a la costa de Girona. És un fe que ha tingut alts i baixos en funció de la logística del sud, del país d’origen. Ara és cert que mantenim alguna investigació oberta amb alguna organització que sospitem que es dedica al tràfic d’haixix per via marítima. Això és l’únic que puc explicar. No és un fenomen alarmant, però hem vist episodis recents on s’ha intervingut alguna narcollanxa o s’ha trobat una quantitat determinada d’haixix a la zona de Girona. 

L’haixix que porten a la Costa Brava és per exportar?

Si és un trànsit, de la mateixa manera que en termes generals el cultiu de marihuana a la província té una translació externa. És a dir, en cap casa l’objectiu és que la droga es quedi a la zona geogràfica on es produeix. De fet, moltes de les intervencions que són alienes a una investigació prèvia són decomisos fets en controls al corredor que connecta el Mediterrani amb sortida a França per la Jonquera.

«El tema de les narcollanxes és un fenomen antic però que torna i tenim alguna investigació oberta»

El fet que no hi hagi peatges els dificulta la feina a l'hora de muntar els controls?

Efectivament, és molt complicat establir controls a 130 quilòmetres per hora i llavors cal buscar altres tècniques. Però certament amb la pèrdua dels peatges el rendiment ha baixat. Els nostres companys francesos els conserven i veiem que mantenen el peatge del Voló, on tenen infinitat d’intervencions importants. 

La província de Girona té un problema amb les falsificacions?

El 2023 vam a intervenir unes 37.000 falsificacions de diverses marques. Això va suposar una reducció respecte al 2022 perquè llavors va haver-hi una macrooperació centrada al Pertús que es van arribar a les 50.000. Per nosaltres és un objectiu permanent lluitar contra les falsificacions i no només al Pertús. Hi ha certes evidències que també hi ha alguns casos de venda al detall de menys entitat i altres de més fortalesa en zones costaneres. Aquí hi ha unes taxes de turisme a l’estiu que es disparen i hi ha alguns focus de falsificacions. Ara estem preparant, no diré on ni quan, una operació que té a veure amb els delictes de la propietat industrial.

«Agents d’informació tenen la guàrdia molt alta pel gihadisme i elements d’investigació per estar en mode prevenció»

La Guàrdia Civil té la competència del control i llicències d’armes. Se n’estan gestionant menys en els últims anys?

La veritat és que a nivell pel que fa a Catalunya hi ha un cert descens el nombre de llicències i d’armes, perquè el gruix són dirigides a l’activitat cinegètica i no hi ha relleu generacional. Però he de dir que Girona és una petita excepció. El 2023 van créixer el nombre de noves llicències i se’n van fer 500 de noves. A tot Girona controlem la gestió d’unes 23.000 llicències d’armes. La intervenció d’armes estan distribuïdes per tot el territori i això suposa una activitat administrativa i de control físic important. Col·laboren molt amb la Gendarmeria francesa.

Sí, som una policia que té una naturalesa militar i tenim una estructura pràcticament calcada i això ens facilita molta fluïdesa. 

El Servei d’Informació té com a objectiu principal el terrorisme internacional?

És una unitat que passa molt desapercebuda i que genera molta intel·ligència. Mantenen la guàrdia molt alta en qüestions que tenen a veure amb el terrorisme, l’internacional. Tenim una xacra, molt associada amb el terrorisme radical gihadista islàmic. Aquest grup té elements d’investigació per estar en mode prevenció. A Girona tenim alguns focus més acusats, però és un tema que no puc revelar per confidencialitat. Al llarg dels últims anys hem fet detencions de radicals, conversos, per fabricació d’explosius, entre altres.

Subscriu-te per seguir llegint