Les comarques gironines registren l’hivern amb menys mortalitat dels últims anys

Un estudi europeu apunta que les morts atribuïbles a les temperatures -tant les fredes com les càlides- suposen el 7% del total de les defuncions a Europa. També conclou que les morts al continent per les baixes temperatures són deu vegades superiors a les que estan relacionades amb les altes temperatures. Però els investigadors alerten que el canvi climàtic donarà la volta a aquesta estadística i, de moment, almenys en el cas de Catalunya i les comarques gironines, la mortalitat dels últims anys es deu més als efectes de la calor que no pas de la fred.

Prova d’això són les aproximacions de l’Institut de Salut Carles III, que recull dades a través del Sistema de Monitorització de la Mortalitat Diària (MoMo), un dispositiu del Ministeri de Sanitat que observa quants espanyols moren cada dia i compara aquestes xifres amb allò que seria esperable. En el cas de les comarques gironines, aquest hivern no s’ha detectat cap mort per baixes temperatures. En el conjunt de Catalunya, se n’han registrat 25, distribuïdes entre les províncies de Tarragona i Lleida; ja que a Barcelona tampoc se n’ha detectat cap. De fet, cal tenir present que ha sigut un hivern en el qual hi ha hagut pocs períodes de fred elevada.

Aquesta situació és totalment contrària a altres punts d’Espanya com per exemple Galícia, on una de cada quatre defuncions s’atribueix a les baixes temperatures. I és que al llarg d’aquest hivern n’hi ha hagut unes 142, segons càlculs aproximats del registre MoMo. De fet, Galícia és la comunitat autònoma que lidera les defuncions per aquesta causa. La segueixen Castella i Lleó, Andalusia, La Rioja i Cantàbria. 

Sanitat manifesta que l’exposició a baixes temperatures s’associa amb la «intensificació de malalties» a la població vulnerable a mitjà i llarg termini, juntament amb «l’acció oportunista dels agents infecciosos». Les autoritats al·leguen que les baixes temperatures «debiliten la resposta defensiva de l’organisme» i part de l’origen de l’excés de morbimortalitat associat al fred, assenyalen, «és de naturalesa infecciosa, principalment per agents com el virus de la grip o el pneumococ».

De fet, en el cas de les comarques gironines, tot i que no hi ha hagut cap defunció registrada associada a les baixes temperatures, sí que el gener hi va haver un excés de mortalitat per altres causes. 

Concretament, van morir 816 persones, amb un excés de 142 morts segons càlculs del MoMo. Per altra banda, a finals de desembre van morir 212 persones, 4 menys de les esperables; el febrer van perdre la vida 537 gironins, 69 menys dels que s’esperava i aquestes primeres setmanes de març han mort 304 persones, 9 menys.

En total, l’hivern ha finalitzat amb 1.873 defuncions notificades a les comarques gironines. Es tracta, a més, de la xifra més baixa dels últims anys, concretament des de l’hivern 2019-2020. L’any passat en van ser 1.941, el de fa dos anys, 1.931 i l’anterior, 1.984.

En definitiva i a l’espera de veure com evolucionaran les temperatures aquest estiu i com impactaran en la salut de les persones, els dos últims estius sí que s’ha produït un nombre de morts considerable per les altes temperatures. El més destacat va ser el del 2022, ja que es va convertir en el més mortífer des que hi ha registres per part del MoMo. Entre juny i juliol van morir 74 gironins per les altes temperatures.

Subscriu-te per seguir llegint