Videovigilància a Girona: un «Big Brother» amb centenars d’ulls a la via pública

Castelló d’Empúries va presentar ahir la posada en marxa 77 càmeres de videovigilància que «blinden» els principals accessos i punts conflictius del nucli antic i Empuriabrava. L’actuació, que ha costat uns 200.000 euros, inclou equipaments municipals però també les rotondes d’entrada i les zones d’oci nocturn. Després d’anys de dubtes ètics són cada vegada més els ajuntaments que aposten per aquesta tecnologia, ja sigui per  prevenir o per reaccionar a la delinqüència.   

Des de la sala de comandament situada a la comissaria de la Policia Local de Castellé d’Empúries controlen a temps real els diferents dispositius. Dels 77 aparells, 12 són càmeres lectores de matrícules que permeten detectar si al municipi hi entra algun vehicle sospitós o amb alguna ordre pendent. «Som pioners a la comarca», assegurava ahir l’alcaldessa del municipi, Anna Massot perquè blinda accessos i sortides en gairebé la seva totalitat. Durant les primeres setmanes d’ús, s’han recopilat de mitjana 60.000 matrícules al dia de fluctuació de vehicles. Les càmeres lectores de matrícules van lligades a un software específic molt avançat lligat a la intel·ligència artificial.

L’alcaldessa està convençuda que el sistema els permetrà «augmentar encara més la seguretat, minimitzar conductes de risc i els delictes». El cap de la Policia Local, Youssef Gharj, apunta que les càmeres faran «més fàcil» la tasca policial i que, de fet, ja han permès col·laborar amb investigacions relacionades amb alguns fets delictius.

«El sistema ens permet augmentar encara més la seguretat, minimitzar conductes de risc i els delictes».

El Departament d’Interior ha autoritzat en els últims cinc anys la instal·lació de centenars de sistemes de videovigilància fixos en una cinquantena de municipis gironins. 

Molts estan situats en les capitals de comarca, les poblacions grans i municipis de la Costa Brava, però cada cop hi ha més municipis petits que opten a questa tecnologia. De fet, el propi departament d’Interior va iniciar una prova pilot a finals de 2020 a petits municipis catalans que no disposaven de policia local.

Un exemple de població sense policia que ha apostat per la videovigilància és Colera. Compta amb una dotzena d’aparells, però arribarà a la vintena. «Per a nosaltres, la videovigilància és un sistema molt dissuasiu, ja que fa que aquells que vulguin cometre algun delicte a Colera s’ho pensin dues vegades, perquè sabran que seran gravats en cadascuna de les entrades i que a més seran identificats», explica l’alcalde Lluís Bosch.

A la Garrotxa, el Consell Comarcal ha denunciat repetidament una mancança «evident» de policies, que es nota especialment en 20 dels 21 municipis de la comarca que no tenen Policia Local. Per això, també ha decidit apostar per càmeres de videovigilància situades en punts estratègics i connectades directament amb els Mossos d’Esquadra.

Platja d’Aro, pioner

Platja d’Aro va ser el primer municipi gironí que va optar per la videovigilància i l’any 2014 ja en tenia de lectura de matrícules i d’ambient a la via pública. En té més d’una trentena repartides per diferents punts del municipi.

En més d’una ocasió la Policia Local de Castell-Platja d’Aro n’ha elogiat la tecnologia però, sobretot, destaquen que darrere de les càmeres hi ha una feina dels agents, ja que les «alimenten» a partir de les dades delinqüencials i també de l’observació i patrullatge. Aquesta és la tasca que tenen les policies locals si volen fer un bon ús de la tecnologia de la videovigilància.

Lluita antidroga a Figueres

Recentment, Figueres també ha anunciat la instal·lació de 17 càmeres lectores de matrícules. El projecte costarà uns 500.000 euros i la previsió és que estigui plenament operatiu a finals d’any. En paral·lel, es millorarà el sistema de comandament per poder treure un major rendiment de les imatges enregistrades i s’impulsarà un sistema de videovigilància al centre a través de fons Next Generation. L’alcalde, Jordi Masquef, diu que la mesura busca lluitar contra els problemes d’inseguretat que pateix la ciutat i acabar amb les pràctiques d’aquells que «venen a Figueres a cultivar o comprar i vendre droga».