Una hora d’espera per ser atès a urgències

Els pacients de les urgències hospitalàries de la xarxa pública van esperar de mitjana 62 minuts per visita l’any 2023. Malgrat reduir-se en dos minuts respecte el 2022, l’espera és molt superior a la que hi havia una dècada enrere. Alguns hospitals destaquen per sobre la resta, com l’hospital del Mar, amb 114 minuts, i l’hospital residència Sant Camil (Garraf), amb 104, mentre d’altres han retallat el temps d’espera dràsticament, com l’hospital de Bellvitge, de 130 minuts el 2019 a 55 l’any passat. Pel que fa als vuit hospitals gestionats per l’Institut Català de la Salut (ICS), els pacients van esperar 62,4 minuts l’any passat, uns 5 menys que el 2022 però lluny dels 40 minuts que registraven el 2010.

Segons dades del Departament de Salut obtingudes per ACN, l’any passat hi va haver una petita reducció del temps d’espera mitjà a les urgències hospitalàries dels centres que formen part del SISCAT. Prenent aquesta seixantena de centres hospitalaris públics i privats amb servei d’urgències finançat, la reducció del temps mitjà d’espera el 2023 ha estat de poc menys de 2 minuts i se situa en 61,9 minuts, entre el triatge i l’atenció mèdica. No obstant, aquest temps segueix molt per sobre dels nivells que hi havia l’any 2010, just abans de la retallada en la despesa de la Generalitat arran de la crisi econòmica.

De 62 a 14 minuts d’espera

El Trueta i l’hospital de Palamós són els centres hospitalaris gironins que acumulen més temps d’espera, amb 62 minuts. En el cas del Trueta, aquesta xifra supera el registre de 2022 (60,7 minuts), seguint la tendència a l’alça respecte el 2019, quan l’espera era de 58,4 minuts. Els minuts d’espera s’han triplicat respecte el 2010, quan hi havia una espera excepcionalment baixa, al voltant dels 20 minuts. Els segueixen, però ja per sota de l’hora, l’hospital de la Cerdanya (52 minuts); l’hospital de Figueres (50 minuts) i l’hospital Santa Caterina (48 minuts). A mitja taula hi figuren la Clínica Girona (30 minuts) i l’hospital de Campdevànol (26 minuts). A la franja baixa, els equipaments gironins que registren un menor temps d’espera són l’hospital comarcal de Blanes (14 minuts); el CUAP Güell de Girona (15 minuts); la Clínica Salus Infirmorum de Banyoles (16 minuts); l’hospital d’Olot i Comarcal de la Garrotxa (17 minuts) i el PAC Banyoles (17 minuts).

3,8 milions d’urgències

Les urgències hospitalàries de la xarxa pública van atendre l’any 2023 un total de 3,8 milions de pacients, un 2,2% més que l’any anterior. L’increment de la demanda no s’ha traduït, aquest any, en un augment dels temps d’espera, però en general és un dels factors que més està pesant en la saturació a les sales d’espera de les urgències, com constata la directora del servei d’Urgències de l’hospital de Sant Pau, Mireia Puig. La doctora detalla que l’increment de pacients a les urgències hospitalàries ha sigut progressiu des del 2010, a raó d’un 2,5% anual, i als centres sanitaris els costa absorbir aquesta demanda perquè el personal i els espais no han crescut en la mateixa proporció.

Una altra raó és que el perfil d’usuari de la urgència hospitalària «està canviant», afegeix, amb un augment important de la gent gran. «Els pacients ancians cada cop són més i el seu comportament a urgències és diferent, amb un temps de resolució més alt», diu, i també un percentatge més elevat d’ingrés posterior a l’hospital. Com la mateixa doctora explica, el factor que «més pesa» en la saturació del servei d’urgències són els box ocupats per pacients que esperen per ser ingressats, perquè això impossibilita atendre a bon ritme les noves urgències que entren.

Segons Mireia Puig, el gran repte que tenen per davant les urgències hospitalàries és consolidar models organitzatius més moderns i «resolutius», que minimitzin el nombre d’ingressos i generin un flux àgil de pacients, «bo per ells i per a tota la resta». La doctora diu que l’hospital de Sant Pau i altres centres de Catalunya estan «en transició» cap a aquest model però lamenta que les urgències han estat «sempre el parent pobre» de la salut pública i reclama a l’administració «més esforç» per entendre les necessitats actuals d’aquest servei.