Prop del 70% de les persones que demanen ajut a Support ja ho fan voluntàriament

Support-Girona, organització dedicada al suport jurídic i social de persones amb discapacitat (psicosocial, intel·lectual o derivada del procés d’envelliment o malaltia neurodegenerativa), ha tancat l’any 2023 amb un total de 1.265 persones acompanyades (1.310 actualment). D’aquestes, 204 són nous casos, nombre que representa 3,92 nous suports setmanals de mitjana, la xifra més alta dels 20 anys d’història de l’entitat. En aquest context d’activitat, Support-Girona posa de relleu que el 66% de les mesures de suport acceptades són de caràcter voluntari (assistència judicial de suport, assistència notarial o poders notarials).

De les 204 mesures de suport acceptades, 45 complien els requisits de complexitat. D'aquestes, el 29% es trobaven en la franja d'edat de 18 a 30 anys, un 47% en la franja de 30 a 60 anys, i un 24% en la franja de majors de 60 anys. A diferència d'anys anteriors, la franja d'edat amb el percentatge més alt de casos complexos és la de 30 a 60 anys. Malgrat l'increment de casos, el nombre de situacions complexes ha disminuït respecte als anys anteriors, degut a la concreció dels requisits per mesurar la tipologia de complexitat. Per exemple, el fet que una persona disposi de pocs ingressos o presenti consum de tòxics es considera un factor de risc i no de complexitat. La majoria dels casos complexes tenen en comú el diagnòstic de patologia dual. Les dificultats que es troben a l'hora d'intervenir són principalment la manca de recursos i la falta de consciència per part de la comunitat sobre el dret a decidir de les persones amb discapacitat.

Més de la meitat viuen a la comunitat

La prioritat per a l'entitat és que les persones puguin viure a la comunitat amb tots els suports necessaris per tenir una vida digna i en igualtat de condicions amb els altres. Segons les dades de 2023, el 55% de les persones ateses per Support-Girona viuen a la comunitat i han rebut la millor combinació de suports disponibles per fer-ho possible. Aquests suports, a més dels proporcionats pels professionals de l'entitat, provenen d'ajudes de l'administració pública. Un 35% de les persones acompanyades resideixen en establiments o recursos amb resolució administrativa integrats a la cartera de Serveis Socials, mentre que un 10% no disposa de domicili fix, ja sigui a causa d'una pena privativa de llibertat, de situacions de sensellarisme o de residència en comunitats terapèutiques temporals.

La directora tècnica de Support-Girona, Glòria Cerrato, valora positivament la xifra de persones que viuen a la comunitat, ja que ha anat en augment en els últims anys, però des de la fundació treballen perquè aquesta dada augmenti. Afegeix que "és crucial reforçar col·laboracions amb altres entitats i serveis de l’entorn de la persona”. Aquest acompanyament és més intens i complex en el cas de les persones que no disposen d’un domicili fix i enfronten més dificultats en el seu dia a dia. La directora posa de relleu la tasca realitzada per la comissió d’habitatge de l’entitat, la qual ha tancat el 2023 amb 37 grups de convivència a diferents poblacions de les comarques gironines.

Camí a recórrer en l'adaptació de la nova llei

L'any passat, Support lamentava que només la meitat de resolucions de capacitat jurídica de Girona s’ajusten a la nova llei del 202, ja que no tenen en compte la voluntat de les persones.I és que la llei vol garantir que les persones amb discapacitat puguin decidir lliurement sobre les seves accions i les administracions i institucions tan sols puguin orientar-les o donar-los suport en determinats àmbits, sense vulnerar en cap moment la seva voluntat. Tot i que enguany les dades han millorat, des de l'entitat admeten que encara hi ha camí a recórrer i destaquen el treball fet perquè les resolucions judicials s’ajustin al suport que sol·liciten les persones, i per als àmbits que desitgin. Mantenen que la llei considera els suports amb representació per a actes concrets en què resulti imprescindible i lamenta que la pràctica generalitzada esdevé contrària.

Al 2023, l’entitat ha presentat un total de quinze recursos a aquelles resolucions judicials que no s’ajustaven a la voluntat expressada per la persona. Un 41% dels casos nous acceptats per l’entitat són mesures de suport amb facultats de representació instades per la pròpia persona o per tercers. La norma contempla la possibilitat que si per algun motiu la persona no està en condicions d’iniciar per si mateixa el procediment, un tercer pugui fer-ho. Del conjunt de procediments assumits via judicial després de la reforma legal (setembre de 2021), el 63% han estat instats per la pròpia persona, el 24% per la fiscalia (mitjançant informes dels serveis socials o de salut), un 7% per qui presta el suport i no pot continuar, i un 6% per la família.

La discapacitat psicosocial està present en totes les franges d’edat de les persones acompanyades, amb una major incidència entre els 40 i els 69 anys, mentre que la discapacitat intel·lectual té una major presència en la franja dels 50 als 69 anys; i el deteriorament cognitiu es dona principalment en les franges de més edat (de 70 fins a 100 anys). En el grup de menor edat, de 20 a 29 anys, continua predominant el diagnòstic de discapacitat intel·lectual, seguit de la discapacitat psicosocial i el trastorn de conducta, que ha augmentat respecte a l’any anterior.

Entre les persones atesos, també hi ha casos d'acompanyament en canvis de sexe o en el procés d'embaràs. Com a novetat, també hi ha acompanyament al final de vida, des de l'aprovació de la llei d'eutanàsia. El president de l'entitat, Pere Cornellà, afirma que l'exercici de drets "s'ha de garantir sempre" i Support es va crear amb l'objectiu de no rebutjar "cap cas per molt complex que sigui".

Batalla pel bloqueig bancari

Durant el 2023 han seguit els entrebancs amb les entitats bancàries, que han procedit a bloquejar els comptes de persones que legalment tenen la potestat d’operar sense autorització de cap mena. Totes aquelles mesures que s’han revisat, i que han resolt judicialment que la persona “no” necessita representació (fet que implica poder operar sense la intervenció de Support-Girona), han seguit derivant en bloquejos que perjudiquen les persones i dificulten el suport en altres àmbits.

Support-Girona ha col·laborat amb les persones afectades per crear un document en què expressen la seva voluntat d’operar lliurement, però les entitats bancàries no l'han reconegut. Per tant, s'ha hagut de recórrer al Banc d’Espanya i als tribunals. Concretament, s’han presentat quatre reclamacions al Banc d’Espanya, i dues demandes judicials.