David Mascort: «Em fa certa vergonya el que passa a Girona amb les renovables»

David Mascort no porta ni un any en el càrrec com a conseller d’Acció Climàtica, Alimentació i Agenda Rural però acumula anys d’experiència en els llocs de direcció d’aquesta conselleria. En aquesta entrevista, fa balanç de la seva gestió i dels temes pendents. 

Per què han decidit permetre als municipis que obrin piscines? 

El canvi climàtic ha arribat i és evident que per a molts municipis no omplir les piscines pot ser un problema.

Vostè ha posat èmfasi en els municipis d’interior.

És cert. Els de costa, que tenen platja, segurament poden passar sense piscines. El decret està pensat per als municipis interiors. Pobles com el meu (Vilablareix) que estan a 20, 50 o 100 quilòmetres de la costa i que quan estem a 35 graus han de tenir accés a una piscina.

El decret també deixa marge a les piscines particulars i turístiques, si s’obren al públic.

Sí, però aquesta no és la intenció. El text està pensat perquè un municipi sense piscina pública pugui declarar una casa de colònies o un club esportiu com a refugi climàtic.

Alguns ajuntaments afirmen que no ho podran gestionar. 

Confiem que els consistoris seran responsables i no començaran a declarar hotels com a refugis climàtics.

Però l’oposició amenaça de tombar el decret. El modificaran?

No. Els ajuntaments poden modificar el pla municipal d’emergència i introduir piscines com a refugis climàtics, ja està. És molt fàcil de fer. Nosaltres no ho hem de posar més fàcil o més difícil.

Certs alcaldes també els reclamen eliminar les multes.

Exactament no demanen això. Reclamen que abans de rebre una multa se’ls adverteixi.

I es farà?

No. Això la normativa no ho permet.

Però en altres aspectes el Govern sí que ha modificat la normativa del Pla Especial de Sequera.

Hem treballat amb la Federació Catalana de Municipis i l’Associació Catalana de Municipis i ens hem posat d’acord en diversos punts. Ara, abans de sancionar, analitzarem tres mesos de consum en lloc d’un i a més permetrem als ajuntaments pagar la multa a terminis.

Fa poc va anunciar un acord amb el Govern per traslladar aigua amb vaixells. Per què han canviat d’opinió i aposten per les dessalinitzadores mòbils?

Fa mesos que treballàvem en la possibilitat d’una gran dessalinitzadora flotant a Barcelona perquè la solució dels vaixells no era la millor. Era massa cara i hi aportava menys aigua.

Què respon als partits i les entitats que han criticat l’anunci?

Són els mateixos que critiquen que fem pous o qualsevol acció per obtenir recursos. Són mesures puntuals que només activem en casos d’emergència.

És sostenible econòmicament i ambientalment?

Passa el mateix que amb les dessalinitzadores de terra. És evident que l’aigua surt més cara, però és molt millor que portar-la amb vaixells. No tindrà conseqüències ambientals per a l’ecosistema marí. Cal pensar que la dessalinitzadora flotant de Barcelona serà escalable. En cas que funcioni, podrem augmentar l’aportació d’aigua.

S’ha de contenir la demanda d’aigua, a banda de gestionar l’oferta? 

És clar. De fet, les nostres restriccions afecten la demanda. Per això convoquem la mesa nacional de l’aigua: per analitzar com podem fer el mateix consumint-ne menys. Centrar-ho tot a augmentar l’oferta seria més fàcil, però no és pas el nostre model.

Per què més fàcil?

Podríem omplir tota la costa de dessalinitzadores i fi del problema. Però el nostre model no és omplir el país de dessalinitzadores.

«El nostre model no és omplir el país de dessalinitzadores»

Necessitem produir aigua?

Sí, però la solució no és més oferta. La solució és disposar de l’oferta necessària i treballar amb la demanda.

És viable, aquest model, per a les empreses?

El conjunt de l’economia i la ciutadania han d’enfocar l’ús de l’aigua d’una altra manera. Moltes indústries i activitats econòmiques que fins ara no s’ho havien plantejat mai ara han realitzat inversions per ser més eficients que mai. I destaco la feina feta per l’agricultura en aquesta direcció.

La proposta d’interconnexió per traslladar aigua de l’Ebre a Barcelona ha estat damunt la taula del Govern? 

Ho hem estudiat, és clar. Nosaltres hem estudiat totes les opcions. Però no necessitem transvasar aigua de l’Ebre. Si estem en contra de traslladar aigua de l’Ebre a altres llocs d’Espanya, com recolzarem portar-la fins a Barcelona?

Mai no s’ho van arribar a plantejar seriosament?

No.

Per què?

Sabem que altres organitzacions i partits no ho comparteixen, però nosaltres partim d’un principi bàsic: cada conca, la seva aigua. I ho estem demostrant al Ter. Mai no havia baixat tan poca aigua del Ter cap a Barcelona.

Creu que s’ha fet tot el que estava a les seves mans a l’hora de gestionar la sequera?

Sí. Estic content del que hem fet, malgrat haver hagut de gestionar la pitjor sequera de la història. El 2008, amb 18 mesos de sequera, van arribar dos vaixells. Ara portem 42 mesos de sequera i no hi ha vaixells ni n’hi haurà. Per tant, estic content. Segurament si s’hagués avançat en algunes infraestructures pendents des de fa molt de temps, ara estaríem millor, això segur.

I què en pensa de la resposta de la ciutadania?

El consum d’aigua s’ha reduït. Això demostra que la gent, les empreses i entitats econòmiques de Catalunya, en alguns casos per primera vegada, han entès que l’aigua és un bé finit.

Està orgullós de la feina d’aquest Govern en la lluita contra el canvi climàtic? 

Sí.

Han quedat alguns compromisos per resoldre.

Pocs. Els pressupostos de carboni ja són aquí, ens falta traslladar-los al Parlament perquè la Cambra va trigar tres anys a designar els especialistes.

I l’impost sobre els vaixells grans?

El Govern ho ha aprovat i ho ha portat al Parlament. Ara és el Parlament qui ha de decidir què fer. Alguns grups han presentat esmenes a la totalitat.

El pla de qualitat de l’aire que inclou les zones de baixes emissions el van presentar tard.

Ha requerit moltes reunions i ho hem consensuat gairebé tot. Queda algun serrell que no agrada a alguns ajuntaments socialistes. Però tirem endavant.

Sense consens? Molts alcaldes no estan convençuts.

Per què? Perquè estem en el moment en què estem, amb les eleccions a prop. Però a mi el «politiqueig» no m’interessa. Jo sóc aquí per treballar per als ciutadans i aquest pla és bo per a la salut dels ciutadans. No els agrada aquesta imposició? Escolti, doncs...

Alguns els diran que també és «politiqueig» presentar tants plans, com aquest o el de la llei de residus, amb les eleccions convocades.

Hem anat tard perquè costava trobar el consens. Es queixen que anem tard? Doncs haver fet abans la feina perquè el pla de qualitat de l’aire podria estar aprovat des de fa temps.

També ha quedat pendent aprovar els estatuts de l’Agència de la Natura. Els agricultors i el sector forestal consideren que aquesta llei els va en contra.

És clar, perquè quan es va fer aquesta llei el consell d’administració de l’agència no incloïa totes les sensibilitats. Això és el que va passar i ara hem de ser capaços de reconduir la situació. No pot ser que s’aprovi una agència de la natura amb tots els ajuntaments de les zones rurals en contra. Hem de modificar la llei i donar-los veu

Ha funcionat bé que una mateixa conselleria comparteixi medi ambient i agricultura, ramaderia i sector forestal?

Sí. Durant etapes anteriors hi havia una guerra contínua. Ara hem aconseguit que es mirin a la cara i s’entenguin.

Els pagesos hi estan d’acord?

En el gran moment de la revolució pagesa, quan vam arribar a un acord per desconvocar les mobilitzacions, una de les reivindicacions era canviar el nom del Departament i recuperar la paraula agricultura. Jo els vaig preguntar: «Amb les mateixes competències que ara o tornem a separar conselleries?». I la resposta va ser unànime: «Amb les mateixes competències». Van dir que volien l’ACA dins de la conselleria d’Agricultura. Amb les competències separades la sequera s’hauria gestionat a cops de volant.

Hi ha cap avenç en la contaminació dels aqüífers ?

En les últimes dues fotos que envia Europa, Catalunya ja no apareix com un dels punts vermells. Perquè fa anys que s’estan fent bé les coses. És cert que havia existit un cert descontrol. Però ara controlem amb GPS on acaben les dejeccions ramaderes. El 2016, quan vam arribar, les dejeccions es controlaven amb paper i bolígraf i es llençaven més purins del compte en una mateixa parcel·la. Això avui no passa. La contaminació dels aqüífers es reduirà, però és un procés lent.

Quan ho veurem?

D’aquí a pocs anys veurem com millora la foto i hi ha menys punts vermells. Un altre repte és aprofitar aquestes dejeccions i convertir-les en energia.

Això es pot aconseguir sense frenar el creixement de les macrogranges?

No m’agrada aquesta denominació perquè no sé què són les macrogranges. Però les restriccions existeixen i les regula el decret estatal. El sector ramader cada cop fa les coses millor.

És sostenible que a Catalunya hi hagi més porcs que persones?

Catalunya haurà de reflexionar un dia si ha de ser el productor de no sé quants milions de porcs per a molts països. Però això, com passa amb tots els negocis, quan no acaba de funcionar, es reorienta. El clúster de la carn ara s’anomena clúster de la carn i la proteïna vegetal. Ho fan bé, ho continuaran fent bé i és cert que molts reorientaran el seu negoci cap a la proteïna vegetal.

A Catalunya continua havent-hi desequilibri en el desenvolupament de les renovables. Està a favor que veiem molins a les comarques de Girona?

Tant de bo vinguin projectes de parcs eòlics i fotovoltaics a les comarques gironines. A mi com a conseller em fa certa vergonya el que passa a Girona. I quan escolto declaracions d’alguns agents, encara més.

Com quins?

Jo he escoltat gent dir que les renovables no es poden posar al menjador, s’han de posar a les habitacions del darrere. Què ens creiem? Que a Girona som qui? A Girona tenim la mateixa obligació que els altres i quan hi hagi projectes, els autoritzarem. Però vull destacar que no s’havien autoritzat mai ta’ntes instal·lacions de renovables com ara.

«He escoltat gent dir que les renovables no es poden posar al menjador, s’han de posar a les habitacions del darrere»

Ha faltat pedagogia a l’hora d’aplicar mesures de conservació de la biodiversitat?

Potser, però ens hem esforçat molt. Hem de ser capaços d’actuar en aquest aspecte com en els altres. No hem de veure la conservació com una obligació de la ciutadania. S’ha de normativitzar, però ho hem de fer conjuntament. Cal entendre que això és imprescindible per sobreviure com a espècie. Al món capitalista li importa molt poc contaminar sense parar. La nostra obligació és fer entendre la gent que s’ha de consumir més energia basada en renovables. Hem de créixer sense consumir més recursos. Hi ha tecnologia suficient per aconseguir-ho sense perjudicar el benestar de la gent ni l’activitat econòmica. Però mai ningú havia posat tant interès en això com hem fet nosaltres.

Subscriu-te per seguir llegint