«Estem joiosos de viure la fe amb orgull gironí»

Mentre el món tenia la mirada posada en el Madrid-Barça, Girona vivia amb delit els últims preparatius pel relleu al capdavant del Bisbat de Girona, després de dos anys d’espera que havien fet encallar molts dels projectes que la diòcesi tenia sobre la taula. Feia dies que els responsables de la Catedral acomodaven l’espai -que havia d’acollir més d’un miler de persones sota un ampli dispositiu de seguretat orquestrat pels Mossos d'Esquadra-, habilitaven una pantalla gegant a la plaça dels Apòstols per seguir en directe l’ordenació i fidels arribats des de diversos punts de la geografia catalana s’organitzaven en autobusos per no perdre’s la gesta històrica. 

L’aleshores encara bisbe electe de Girona, Octavi Vilà, havia aprofitat el matí per retrobar-se amb la família, els amics i altres monjos de la comunitat de Poblet. Al migdia van anar a dinar, acompanyats també per un grup de bisbes, al Girum, un restaurant especialitzat en cuina tradicional catalana situat al Centre Joan Suñer de Girona, mentre s’acostava l’hora de la veritat.

I va arribar. Faltaven pocs minuts per dos quarts de set de la tarda (la cerimònia ja feia una hora i mitja que havia arrencat) quan Octavi Vilà va ser ordenat bisbe de Girona entre una gran expectació i una allau d’aplaudiments quan va prendre possessió de la Càtedra Episcopal, asseient-se a la Cadira de Carlemany. Fins a la Catedral de Girona –on una hora abans de l’inici de l’ordenació ja no hi cabia ningú- s’hi van congregar nombroses autoritats, des de l’expresident de la Generalitat Jordi Pujol a la presidenta del Parlament, Anna Erra; passant pel conseller de Recerca i Universitats, Joaquim Nadal; el conseller de Drets Socials, Carles Campuzano; el subdelegat del Govern de l’Estat a Girona, Pere Parramon; la delegada de la Generalitat a Girona, Laia Cañigueral; a més de l’alcalde de Girona, Lluc Salellas; el president de la Diputació de Girona, Miquel Noguer; el primer secretari del PSC, Salvador Illa; el president d’ERC, Oriol Junqueras; el secretari general de Junts, Jordi Turull; l’alcalde de Tarragona, Ruben Viñuales; el rector de la Universitat de Girona, Quim Salvi; o el rector de la Universitat Rovira i Virgili, Josep Pallarès.

Tot i ser monjo, el ritual d’ordenació era inalterable. Havia de ser el mateix que qualsevol altre capellà que es convertia en bisbe. Però Octavi Vilà es va permetre una petita llicència: entrar al temple vestint l’hàbit cistercenc. Un cop dins, es va dirigir a la tomba dels bisbes difunts, on els va dedicar una pregària. Una processó d’entrada –on el bisbe electe ja duia alba i casulla- va donar el tret de sortida a la celebració, presidida per l’arquebisbe de Tarragona, Joan Planellas, i concelebrada pel nunci apostòlic, Bernardito Auza; l’arquebisbe de Valladolid i president de la Conferència Episcopal Espanyola, Luis Javier Argüello; l’arquebisbe de Barcelona, el cardenal Joan Josep Omella; l’arquebisbe d’Urgell, Joan Enric Vives; i l’administrador diocesà de Girona, Lluís Suñer. També hi van participar la resta de bisbes de la Conferència Episcopal Tarraconense; els bisbes de Perpinyà, Bilbao, Teruel i Albarracín; el bisbe emèrit de Tarazona; l’abat general del Cister; la majoria de preveres de la diòcesi de Girona; abats i abadesses arribats de monestirs de Catalunya, de la resta de l’Estat i d’altres punts d’Europa; i les comunitats cistercenques de Poblet i Solius.

«Hem de remar més fort»

L’administrador diocesà del Bisbat de Girona, Lluís Suñer, va demanar al nou bisbe, a qui veu com un «successor dels Apòstols», que «ens ajudi a recordar que els catòlics de Girona hem de remar més fort, perquè amb una mica no n’hi ha prou». En aquest sentit, va assenyalar que «necessitem que sigui com una flama encesa nit i dia, que ens recordi que, en aquesta societat tan necessitada d’amor, de fe i de caritat, els creients hem de ser portadors d’esperança». En la seva intervenció, Lluís Suñer també va recordar que «els bisbes que l’han precedit van impulsar reestructuracions de la diòcesi per donar resposta a les noves realitats que interpel·len la presència de l’Església en cada moment» i va demanar a Octavi Vilà que «impulsi la sinodalitat de la nostra diòcesi». 

Per la seva banda, el nunci apostòlic a Espanya i Andorra, Bernardito Auza, va recordar -en un esforç per parlar en català- que aquesta no era la primera vegada que el papa Francesc confiava en un monjo per capitanejar una diòcesi.

«Anar a contracorrent»

En la seva homilia, l’arquebisbe de Tarragona, el gironí Joan Planellas, va celebrar que «després de més de dos anys sense bisbe, aquesta estimada Església és proveïda del pastor que tant necessitava». Planellas va destacar que el nou bisbe de Girona és una persona «de grans qualitats humanes, intel·lectuals i eclesials» que, «com Jesús, ha d’assumir la càrrega que suposa anar a contracorrent, anar en contra i, per tant, contrariar». L’arquebisbe de Tarragona també va advertir a Octavi Vilà que «no deixaràs de sentir-te una persona com qualsevol altra» que no tindrà «altra força ni cap més escut que el de l’Evangeli», però va donar-li una clau: «El veritable pastor és aquell que és exigent amb ell mateix». Com a bisbe, va dir-li, «hauràs d’exculpar molt» i «aconsellar molt, però teològicament, és a dir, des de Déu». En aquest sentit, va remarcar que la seva experiència com a monjo i com a abat l’ajudarà «moltíssim» i va afegir que «la teva vida ha de ser una donació d’amor, que el teu esforç esdevingui serè, respectuós i cordial perquè vols estimar i patir per aquesta estimada Església de Girona».

Després de la lectura del mandat apostòlic emès pel papa Francesc, haver respost «sí, ho vull» en l’examen de la seva fe i haver-se estès a terra com a símbol d’humilitat, arribava un dels moments més esperats de la tarda: la unció del cap i el lliurament del Llibre dels Evangelis, amb Octavi Vilà agenollat, a qui Planellas també va fer entrega de l’anell, símbol de fidelitat; la mitra, de santedat; i el bàcul, que significa l’ofici pastoral. A partir d’aquí, després de ser proclamat bisbe de Girona davant de 1.500 persones (1.300 a l’interior del temple i 200 seguint la cerimònia en directe des de la plaça dels Apòstols), Octavi Vilà va presidir la celebració. Després de la comunió, el nou bisbe va recórrer la Catedral beneint als assistents i va sortir fins a la plaça dels Apòstols per saludar a les persones que seguien la cerimònia des d’allà.

I, per primera vegada, es va dirigir als presents com a bisbe de Girona, a partir d’on va assegurar que és aquí «per compartir amb vosaltres la nostra fe, per ser cristià amb vosaltres i per servir-vos». En la seva primera intervenció, també es va voler adreçar als no creients: «l’Església és la gran casa de tots, tothom és benvingut a dir-hi la seva malgrat les diferències», va assegurar, a partir d’on va afegir que «encara som a temps de millorar la relació de l’Església amb la societat». També va assenyalar que «volem estendre la mà a tots, en primer lloc a les institucions del nostre país, de les nostres comarques i de la nostra ciutat, una mà estesa en bé de garantir la dignitat humana en tota circumstància; el dret a tenir suficients recursos per viure una vida digna, el dret a un habitatge, a una feina, a una llibertat política i d’expressió i a una convivència pacifica». Sobre la terra que ara l’acull, el nou bisbe va subratllar que «estem joiosos de viure la fe amb accent i amb orgull gironí». També va assenyalar que «cadascú de nosaltres pot aportar alguna cosa a aquesta tasca comuna des dels diversos carismes, vocacions i serveis». 

La celebració va culminar amb una imatge que podria marcar un punt d’inflexió: riuades de gent fent cua per donar-li la benvinguda.

Subscriu-te per seguir llegint