«Hem aconseguit que el Campus de Salut sigui un projecte imparable»

Qui la substituirà al capdavant de la Delegació de la Generalitat a Girona?

La vicepresidenta del Govern, Laura Vilagrà, és qui porta la coordinació dels delegats dels diferents serveis territorials. Serà ella i el president Aragonès qui hauran de decidir si nomenen algú o no. En qualsevol cas a Girona, la feina està ben planificada i estem preparats per treballar tant si hi ha un nou delegat o delegada com si es decideix no nomenar ningú a l’espera d’un nou govern.

Quin balanç fa de la seva etapa?

Quan vaig arribar, conjuntament amb tot el consell de direcció, ens vam fixar l’objectiu de ser una delegació molt pròxima, de treballar transversalment, i de desencallar temes. Penso que ho hem aconseguit amb temes clau per a Girona i els gironins, com el campus de Salut, la formació professional, l’impuls de l’aeroport o la variant d’Olot. A l’inici del mandat, ens vam fixar 20 objectius per treballar de forma transversal, que contemplaven 210 accions. Tot i no haver completat els quatre anys de mandat, un 78% de les accions s’han contemplat i un 16% més estan en procés de realitzar-se.

Hi ha qui diu que les delegacions del Govern tenen poc pes polític, que tenen poca capacitat de decisió.

La feina que tenim els delegats i els directors de serveis territorials és ser les orelles del territori a nivell de Govern. Treballem perquè la visió territorial tingui pes a l’hora de presa de decisions. Crec que ho hem fet El pes de cada territori a nivell de l’executiu te l’has de guanyar amb feina i esforç.

Amb qui s’ha hagut de barallar més per què fessin cas a una demanda que arribava des de Girona?

Aquest govern ha estat un govern molt permeable a les necessitats del territori. El president i els consellers tenien molt clar que havien d’escoltar el conjunt del país. Un dels temes estrella del mandat ha estat l’estatut del municipi rural, en breu es posaran en marxa oficines bancàries mòbils i hem fet més escoles rurals que mai.

La sortida de Junts del Govern va ser un contratemps a nivell de serveis territorials?

No. A nivell gironí hi va haver molt bona entesa amb els directors territorials de Junts, i el relleu es va fer sense problemes.

Abans parlava de desencallar projectes. El del futur nou Trueta i tot el que comportarà és del que se sent més orgullosa?

Sí, sens dubte. Hem aconseguit que el Campus de Salut sigui un projecte imparable.

Però que porta anys de retard.

Tirar endavant projectes d’aquesta embergadura requereix temps i consensos. Estem parlant del projecte més important de les comarques gironines de cara als pròxims 50 anys. Amb el consell assessor del campus hem treballat de la mà amb col·legis professionals, organitzacions de pacients, entitats ciutadanes, centres de recerca, la universitat … .És un projecte realment transversal.

El primer projecte de nou Trueta va quedar enterrat. Hi ha el perill que aquest es retardi?

Estic molt orgullosa que, sense haver aprovat un pressupost, vam aconseguir assegurar 25 milions d’euros per que es pugui licitar el concurs d’idees. Aquests dieners garanteixen la continuació dels tràmits en un moment d’impàs entre governs. Aquest juny s’ha de publicar al Diari Oficial de la Unió Europea i espero que a finals d’any o principis de l’any vinent ja que poguem tenir un primer dibuix. Però no serà un dibuix com el d’anteriors ocasions, on només hi havia una maqueta. Ara tindrem un dibuix real acompanyat amb modificacions urbanístiques que han de permetre tirar endavant el campus de salut. També s’ha fet la cessió perquè la Generalitat assumeixi els costos de la rotonda que ha de permetre una mobilitat adequada a l’entorn d’aquest campus. I tot plegat vindrà acompanyat d’un pla funcional de l’àmbit assistencial que hem fet de manera participativa. Des del departament de Salut diuen que és el millor procés participatiu que s’ha fet mai en aquest àmbit.

En els últims dies abans de deixar el càrrec va voler reunir la Taula de la Formació Professional per fer balanç.

És un altre dels temes que considero importantíssims d’aquest mandat. Hem assegut en una mateixa taula les tres cambres de comerç gironines, les patronals Pimec i FOEG, i els sindicats més representatius. És un bon exemple de col·laboració publicoprivada que ha permès establir compromisos per pensar estratègicament la FP. Crec que anem per bon camí, sobretot si ens fixem en l’augment de demanda de cicles formatius de formació professional i el creixement de certificats de professionalitat.

Abans parlava de l’impuls de l’aeroport, un altre exemple de col·laboració?

En aquest cas amb la Diputació de Girona i la Cambra de Comerç. Quan vaig arribar al càrrec, el conveni de promoció de l’aeroport de Girona feia temps que havia quedat parat. Aquest conveni ens permet disposar d’1,6 mlions d’euros cada any per promocionar l’aeroport.

I per què havia quedat aturat aquest tema?

Perquè posar-se d’acord implica molta feina, buscar l’entesa amb ajuntaments i altres institucions. Això passa per insistir molt, dedicar-hi moltes hores, parlar molt amb tothom…. no buscar tant el protagonisme i preocupar-te perquè tothom sumi.

Comença una nova etapa com a diputada, però les negociacions per formar govern sembla que no avancen. Des d’ERC ja han dit que no els fa por una repetició electoral. Si això passés, Laia Cañigueral repetiria com a cap de llista d’ERC?

(Riu) ... que encara no he pres possessió com a diputada! Fins ara, m’he centrat molt en acabar la meva etapa com a delegada. Ja hi haurà temps de pensar en el futur. I pel que fa a la formació de govern, s’ha de deixar treballar als negociadors i ja es veurà què passa.

Subscriu-te per seguir llegint