L'escriptora catalana d'origen marroquí Najat El Hachmi guanya el Ramon Llull

L'escriptora catalana d'origen marroquí Najat El Hachmi Buhhu va guanyar ahir per unanimitat del jurat el XXVIII Premi dels Lletres Catalanes Ramon Llull 2008 amb la novel·la L'últim patriarca, que narra els enfrontaments entre un immigrant marroquí i la seva filla adolescent per les seves diferents maneres de concebre i integrar-se en la realitat que els envolta a Catalunya. El guardó està dotat amb 90.000 euros i es va decidir en una vetllada literària a la capital d'Andorra.

Segons va explicar ahir Najat El Hatchmi (Nador, Marroc, 1979), l'obra reflecteix els "contrastos" entre pare i filla que es veuen "amplificats" pel canvi cultural que han patit al passar de viure a Marroc a fer-ho en una capital comarcal catalana. La filla no només "s'ha d'enfrontar" al seu pare -que té "un pes específic" en la seva vida-, sinó que intenta trobar la seva "llibertat personal" i el seu "lloc en el món".

El protagonista, Mimoun Driouch, és un immigrant marroquí que va passar de ser paleta a petit constructor en una capital de comarca i que, després de distanciar-se durant anys de la seva família, demana el reagrupament familiar per viure amb la seva dona i fills a Catalunya. La seva "doble moral" la pateix la filla -El nom de la qual no els cita en cap moment- quan arriba a l'adolescència.

L'autora, de 28 anys, va arribar a Vic als 8 anys per la via del reagrupament familiar, i actualment resideix a Granollers. Va explicar que el caràcter autobiogràfic de la novel·la és "evident en primer terme, però fins a cert punt", ja que és una "conjugació" de vivències pròpies i de gent del seu entorn que es barregen amb altres que "poden ser possibles, encara que no s'han esdevingut".

"Hi ha fragments que no estic segura de si són ficció o no. El límit a vegades és difícil de trobar", va dir, i va opinar que aquests trets de ficció donen "més lògica" a una novel·la que aboca una mirada crítica sobre les societats d'origen i de destí de Mimoun Driouch i la seva família.

De la societat catalana, en L'últim patriarca afloren els "prejudicis que existeixen en molts àmbits" i la "ignorància" que dóna peu a atribuir una explicació cultural a "conductes individuals". Segons l'autora, la novel·la pot servir per entendre "actituds" i "malentesos", perquè amb la literatura es poden "reconciliar mons que en principi semblen irreconciliables".

En l'obra, els dos mons se solapen "com conjunts matemàtics", i posa en relleu algunes similituds entre ells. Així, per a l'autora, la figura "masclista i patriarcal" del pare es pot trobar també a Catalunya "de formes diferents". A més, qui va esmentar la violència de gènere com a exemple d'aquesta autoritat masculina. En la novel·la hi ha violència de gènere i "de tota mena" exercida no només per part del pare sinó sobre ell, va avançar la seva autora.

Altres temes d'actualitat que es toquen "tangencialment" són l'ús del vel i del català en les escoles, però El Hachmi va manifestar que l'interessant per a ella és tractar les relacions personals dels personatges sense fer molt èmfasi en la seva condició d'immigrants. A més, va dir que mai s'ha sentit "part d'un col·lectiu" i que de petita volia ser "escriptora, no emigrant".

En total aquest any 63 obres van optar al Premi Ramon Llull. A més d'aquesta, les novel·les finalistes van ser Lligams d'un temps de guerra, d'Arcadi (pseudònim); 1936-39. Pretèrit plusquamperfet, de Roser Tomàs; El Rei d'Uruk, de Trubach (pseudònim); Plomis...!, de Rafel Crespí i Ramis; Joc paralálel, de Joan Manuel Ribas, i BCN 1919, d'Alexandre Rius (pseudònim).

Testimoni de la realitat

Els membres del jurat d'aquest any són Dúnia Ambatlle, Isabel Escudé, Pere Gimferrer, Gemma Lienas, Baltasar Porcel, Mathias Enard i Carles Pujol; aquest, com a secretari, que va llegir avui l'acta que per unanimitat van elegir el manuscrit guanyador.

A més de considerar-lo "superior" a la resta d'obres presentades, el jurat ho va valorar com a "testimoni" d'un fet "cada vegada més freqüent" a la societat com és el "pas d'unes persones que vénen d'una societat arcaica i patriarcal a una societat oberta, europea", canvi que implica una "assimilació o ruptura".