El Museu d'Art de Girona ha restaurat sis obres del segle XIX que van ser retirades fa més de tres mesos per tractar-les, entre les quals la coneguda Lliçó de cant pla, de Joaquim Vayreda. Amb el pas del temps, aquestes obres s'havien deteriorat i presentaven pèrdues de color, vernís o forats de corc.

Totes les obres són del segle XIX i d'autors importants del tombant de segle. Les representacions presentades són de Josep Duran (1849-1928), Antonio Graner (1850-1900), Manel Pigem (1852-1946), Fèlix Urgellès (1845-1919) i Joaquim Vayreda (1843-1894).

Els treballs de condicionament s'han dut a terme amb el fons econòmic de 5.000 euros que la Diputació, des de fa uns sis anys, posa anualment a disposició del Museu d'Art de Girona per conservar les obres del seu fons d'art exposat al museu.

"És una obligació de la Diputació vetllar per la conservació del seu patrimoni", va declarar el vicepresident de la Diputació de Girona, Xavier Soy.

El director del Museu d'Art de Girona, Jaume Bernades, va explicar ahir, durant l'acte de presentació, que molta gent pregunta què fa el museu un cop les ?obres estan exposades.

Bernades va defensar la funció dels museus, que no només han de vetllar per la bona exposició de les obres, sinó també per la restauració i conservació. Els visitants del Museu d'Art de Girona ja poden trobar de nou exposades, amb una ànima renovada, les representacions, a la quarta planta del museu.

Les sis obres

Quatre de les sis pintures representen paisatges de les comarques gironines com l'oli sobre fusta Voltants de Girona (1878), de Fèlix Urgellès; l'oli sobre tela Fajol a Santa Pau, de Manel Pigem; l'oli sobre tela titulat La barca, d'Antonio Graner o l'oli sobre tela Paisatge (1877), del paisatgista de l'escola pictòrica d'Olot Joaquim Vayreda.

Una altra obra, la Lliçó de cant pla (1871), de Vayreda, representa uns escolans que aprenen a cantar, i l'oli sobre tela Hisenda Casolana, de l'artista Josep Duran, reprodueix una dona que ensenya a una noia jove a cosir.

Vayreda és potser entre aquests artistes el de més nomenada. L'obra Lliçó de cant pla és un conegut exemple de la seva pinzellada densa i de factura clàssica. Diverses obres de Vayreda executades en aquesta mateixa època evidencien similituds amb Marià Fortuny, tant en el tractament de les figures i dels ambients com en el color. L'anada a París de l'artista precisament el 1871 li va obrir noves perspectives per evolucionar d'acord amb els corrents moderns europeus.