El Bòlit crida els «isakistes» a la triple exposició de Lacuesta a Girona

Aquesta vegada profeta a la seva terra, el gironí Isaki Lacuesta va participar ahir al Bòlit Pou Rodó a la inauguració de Les imatges eco, títol genèric que aplega videoinstal·lacions estrenades a París que aquí es poden visitar al Bòlit La Rambla, una de les tres seus de la mostra.

D'altra banda, també hi ha la videoinstal·lació La tercera cara de la lluna, un muntatge entre poètic i tenebrós, amb música de Refree i El Niño de Elche, que no deixa l'espectador indiferent, i que Lacuesta ha creat expressament per al Bòlit Sant Nicolau amb la col·laboració de l'escultor gironí Pep Admetlla.

Però això no ho és tot. Al Bòlit Pou Rodó, on es va fer l'acte inaugural, hi ha 18 vídeos en HD en 9 pantalles, amb direcció tècnica d'Albert Coma. Aquí es pot veure Els films dobles, muntatge exhibit ja del 28 de novembre i fins al 6 de gener al Pompidou, com a part de l'exposició Naomi Kawase/Isaki Lacuesta, Cinèastes en correspondance.

Al Pou Rodó també hi ha Lunaby, una projecció realitzada pel projecte d'Eiga Ongaku, a Kioto i Nagoya. Es tracta d'una cançó bressol dedicada a Luna, filla d'Isaki Lacuesta i Isa Campo, filmada amb l'única llum de la lluna, que intenta imaginar els pensaments d'un bebè les hores abans de néixer.

Finalment, el Bòlit Pou Rodó exhibeix les fotografies de Jorge Fuembuena Entre dos aguas, realitzades per al rodatge de la pel·lícula que promet tornar a posar els pròxims dies Lacuesta a primera pàgina, per les nominacions que ha obtingut tant als premis Gaudí de l'acadèmia catalana de Cinema, com als Goya, de l'acadèmia espanyola.

Amb el permís de l'artista, l'alcaldessa de Girona, Marta Madrenas, es va incloure entre els «isakistes» que, cinèfils o no, estan cridats a visitar aquestes exposicions. Madrenas va repetir el que ja és un lema en les seves intervencions en actes culturals: «només hi ha ciutadans crítics si hi ha ciutadans cultes».

Per a la directora general de Cooperació Cultural de la Generalitat, Àngels Ponsa, no és exagerat parlar de l'«any Lacuesta» i «costa de trobar artistes tan integrals».

Carme Sais, directora del Bòlit, va agrair el suport rebut de l'Institut Ramon Llull i del Banc Sabadell per dur a terme a Girona un muntatge que «millora» el que es va veure al Pompidou de París, i permet explicar bé la dimensió d'artista visual de Lacuesta.

Sais va recordar que hi ha un programa d'activitats conjunt entre el Bòlit de Girona i el centre Fabra i Coats de Barcelona, on Lacuesta té paral·lelament una intervenció amb el músic Refree.

Lluny, molt lluny

Isaki Lacuesta va donar, com no podia ser d'altra manera, les gràcies i va dir que no s'imaginava «arribar tan lluny». Va afegir que una de les peces intenta «explicar com són les meves pel·lícules, vistes en festivals, però no en sales, de manera que l'espectador no les coneix». Una altra peça ofereix «imatges sobre llocs on no he estat mai». Pep Admetlla va dir que la peça de Sant Nicolau «no es pot explicar amb paraules» i en va recomanar la visita.