Joyce DiDonato és sempre un èxit garantit. Ho va tornar a demostrar dissabte al Festival de Torroella de Montgrí amb entrega absoluta encarnant dalt de l’escenari tots els personatges congregats en un recital d’excepció.
No podem enumerar aquí tots els ressorts de la veu d’aquesta gran mezzo, però només amb el repertori barroc -de gran exigència tècnica- n’hi ha prou per fer-se una idea de la saviesa d’una veu prodigiosa. Més que el timbre de la seva veu -formidable encara que no inoblidable- és la forma de dir el que ens captiva totalment.
Encara que el registre agut a vegades pugui semblar metàl·lic, no emmascara gens la interpretació. La mezzosoprano nord-americana Joyce DiDonato va fer gala d’un gran domini de la coloratura en les àries barroques i un saber dir extraordinari en el recitatiu. Va començar amb una obra de gran complexitat, l’Arianna a Naxos de Haydn, que va executar de forma magistral amb els mil matisos que reclama la partitura.
També té dots per demostrar bravura, patetisme i gran perfecció quan es tracta de perfilar obres com el Lacio ch’io pianga o bé Vedrò con mio diletto de Vivaldi. Per si això no fos poc, a Torroella va presentar per primera vegada la seva incursió en Wagner amb una selecció dels Wesendonck Lieder de magnífica qualitat canora i molt ben secundats pel pianisme profund de Craig Terry.
Un cartell «de luxe»
A part de l’actuació de DiDonato, els altres caps de cartell són els cantants i músics Jakub Józef Orlinski, Joaquín Achúcarro, Maria João Pires, Daniel Hope i I Musici. Així, fins al pròxim 22 d’agost, Torroella degustarà una proposta artística ben variada i «de luxe». Pel que fa a la dansa, es podrà veure La consagració de la primavera de Stravinski, interpretat pel Ballet Contemporani de Catalunya, dirigit per Miquel G. Font.
