El trio català Sidonie és un dels caps de cartell del Porta Ferrada, on demà presentaran El regreso de Abba, el que pot ser el seu àlbum més complet en 20 anys de carrera. També «el més conceptual», perquè la idea de crear les 23 cançons que conformen aquest doble elapé va sorgir mentre Marc Ros escrivia la seva primera novel·la.

En els temps que corren no és habitual llançar un disc doble...

Al final dura 68 minuts. Qui no tingui 68 minuts és que la seva vida és una mica preocupant. Lego n’acaba de treure un de 210 minuts amb el so de les seves peces caient [riu]. Però és que va sorgir així, volíem fer-ho de forma més pausada. Sempre m’han agradat discos dobles mítics com The Lamb Lies Down On Broadway, de Genesis, o Tommy, de The Who, que em va ajudar una mica a estructurar el llibre perquè en tractar-se d’una òpera rock que parla d’un personatge tenia punts de connexió.

Aquest és el disc més ambiciós de Sidonie?

Sens dubte. No sé com envellirà, però amb altres discos als vuit o nou mesos ja sentia una mica de rebuig cap a ells i amb aquest no m’està passant. De fet, em sorprenc a mi mateix a vegades posant-me alguna cançó d’aquest.

El repte era important perquè el disc havia de funcionar de manera independent a la novel·la.

Sí, i ens va sortir doble, encara que no va ser buscat. Jo volia fer un disc normal, però se me’n va anar una mica de les mans [riu]. I això que al principi no em sorgien les cançons. Jo al final funciono millor sota pressió. Com deia Brian Eno, per a fer un bon disc és necessari tenir una data límit i un pressupost baix. Això és precisament el que tenia jo. Al final, en tres setmanes em van sortir gairebé totes. Va ser una època molt intensa i gens recomanable.

Va ser una necessitat crear aquestes cançons mentre escrivia el seu primer llibre?

No era la meva intenció. La idea era escriure la novel·la i després fer un disc que no tingués res a veure amb el llibre. Però tot va sorgir de manera natural. Els personatges de la novel·la eren músics i jo vaig anar inventant-me títols per a les seves cançons. Fins que un dia vaig pensar: «Com sonarien?». I així va sorgir. Va ser un disc molt estimulant de fer perquè va ser gairebé com crear per encàrrec. Vaig fer les cançons per als personatges.

Què volia explicar al llibre i al disc?

Em venia de gust explicar la història que ja havia esbossat a la cançó El peor grupo del mundo, però que no havia acabat de desenvolupar. Sidonie va tenir un any sabàtic el 2019, vaig canviar el nom dels personatges i vaig començar a escriure. Més que explicar-te la trama, et diré que crec que el llibre li pot agradar a qualsevol aficionat a la cultura pop. La novel·la està plena de referències i aprofito per a explicar el que va passar a Cadaqués en l’època de Gala i Dalí.

Han aprofitat la pandèmia per a continuar component?

Tampoc hem tingut molt de temps perquè ha coincidit amb la promoció del llibre i dels primers singles del disc. Jo he aprofitat per jugar una altra vegada amb la música i passar-m’ho bé des d’altres angles. Ens hem vist bastant al local, però no hem tocat gaire.

Troben a faltar els festivals?

Sí, és clar. Sobretot trobem a faltar compartir amb altres grups i amb el públic. Però ja estan tornant poc a poc.

Com és el concert que tenen preparat?

Anem amb tota la banda al complet. Aquest disc l’estem defensant tots tres al costat de Víctor Valiente (guitarra) i Edu Martínez (teclats). Tocarem moltes cançons d’El regreso de Abba, però sense oblidar-nos del repertori anterior. El que fem és «abbizar» aquestes cançons. Fer encara més mediterrani el repertori de Sidonie, que ja ho era. Busquem que la gent senti les ones quan entri a la sala i faci olor de salnitre. Volem que el públic viatge al nostre Cadaqués particular.