El Festival de Torroella segueix apostant una edició més en els músics de Forma Antiqva que enguany presentaven un programa lluminós i festiu titulat Farándula castiza. Les músique que presentaven formen part d’un context molt especial. El Madrid del segle XVIII era molt efervescent musicalment on coexistien diversos estils -especialment l’italià però també l’español. Aarón Zapico continua investigant i portant a la llum músiques inesperades i esplèndides. Els dos violinistes van tenir un paper molt destacat. Van estar molt atents als caràcters i als contrastos de les músiques que van interpretar amb moments realment d’alt nivell.
Forma Antiqva és una agrupació de músics que saben concertar: escoltar-se i dialogar. Després de vint anys de singladura per diferents escenaris la seva sonoritat s’ha consolidat moltíssim. La naturalitat i la complicitat entre els seus intèrprets és exel·lent. La violoncel·lista Ruth Verona va estar realment esplèndida infonent una gran vitalitat a les músiques des del primer segon. La seva energia i el domini de l’instrument ajuden molt i esdevé una base fonamental per a aquesta formació. La guitarra barroca va aportar color i dinamisme i la tiorba amb la seva sonoritat inefable acabavaven de conformar una agrupació riquíssima en matisos i intesions. No podem saber com es tocabaven aquestes obres però els professors de Forma Antiqva saber com reportar tots els sabors, els ritmes trepidants i la comicitat teatral suficients com per aixecar un espectacle de grandíssim nivell. Aarón Zapico com sempre dirigint des del clavicèmbal i aportant un gran vigor al conjunt va donar poques indicacions perquè aquest projecte realment és un treball madur de gran consistència que ja ha estat premiat pel sector musical. Els de Forma Antiqva són uns grans ambaixadors del patrimoni espanyol i uns grans innovadors. Assistir als saraus del segle XVIII de bell nou reconstruits amb aquest rigor i esclat és un privilegi i una gran festa pels sentits.
