Cartellista, il·lustrador, pintor, escriptor, fotògraf. Si algun adjectiu definia Carles Fontserè (1916-2007), era expansiu, difícilment catalogable, canviant per fer el que li sortís del cor en cada moment vital. També controvertit: tot i néixer en una família barcelonina burgesa, d’ideologia carlista, va ser un dels cartellistes més importants de la Guerra Civil espanyola, col·laborant amb la CNT, la FAI i el POUM. Més tard, també va treballar amb Cantinflas, Salvador Dalí i Camilo José Cela i va conèixer Andy Warhole, però no va dubtar a treure’s el carnet de taxi i exercir en els moments que va escassejar la feina. Va flirtejar amb la fotografia, l’escenografia, el dibuix de còmic i la literatura. Va gaudir de «la gran ciutat», Nova York, i també va xalar del dolce far niente a una casa aïllada, lluny de la urbanització.

Carles Fontserè i la seva esposa, la novaiorquesa Terry Broch. | MARC MARTÍ

Les idees revolucionàries que tenia el van portar a deixar la seva Catalunya natal la primavera del 1939, amb només vint-i-tres anys. L’exili el va portar a França, Mèxic i els Estats Units. Des de llavors, sempre havia tingut el rau-rau de tornar. Amb la seva esposa, Terry Broch, una publicista novaiorquesa que havia conegut als anys cinquanta, van visitar en una ocasió Barcelona, i la van trobar decadent i trista, així que finalment es van decantar per anar a viure a una casa al camp. A Porqueres van trobar el que buscaven: dues cases en ruïnes, que havien sigut un antic guixer, i que estaven allunyades de qualsevol urbanització, i no massa lluny de la frontera.

Allà, a través d’una correspondència acurada, Fontserè li feia arribar a un arquitecte del Pla de l’Estany com volia que fos la distribució de la casa, i a través de visites ràpides des de Nova York, comprovava que la construcció avancés segons el seu gust. Des de bon principi ho va tenir clar: volia una casa per viure, i en un edifici separat, el lloc per treballar, que amablement s’hi referia com «la barraca». Ara en mans de la Generalitat, el seu taller-estudi es pot visitar gràcies a l’Ajuntament de Porqueres, que programa visites guiades una vegada al mes.

Carles Fontserè i Terry Broch es van traslladar al municipi del Pla de l’Estany l’any 1973. «Estem segures que la Terry venia una mica enganyada», expliquen Isabel Roura i Montserrat Puigvert, que guien la visita, «en un principi li va dir que viurien aquí petites temporades, però finalment s’hi van quedar per sempre». Després d’una vida agitada, aquí van trobar la tranquil·litat -tot i que en aquells moments Franco encara estava al càrrec. Al matí, Fontserè es dedicava a netejar el bosc que envoltava l’habitatge, i a la tarda feinejava en els seus projectes, escrivia cartes o simplement llegia.

Lluny quedaven les nits de Mèxic, produint un espectacle amb Mario Moreno, i els dies a Nova York, on va ser un dels primers blancs que va fotografiar i va entrar en contacte amb les Panteres Negres. I encara més lluny semblaven els anys de guerra, quan es va veure obligat a marxar, i va travessar la frontera a peu, acompanyat amb el seu amic Jaume Miravitlles, i el president, Lluís Companys.

Un estudi on no passa el temps

L’estudi de Porqueres es manté intacte després de la mort de l’artista, a principis de l’any 2007. La seva esposa Terry, el va ensenyar als interessats mentre va viure, però sempre amb la voluntat de preservar-lo com ho tenia el seu marit. Al despatx on va redactar les seves memòries encara hi ha la màquina d’escriure amb un full a mig anotar, i tampoc s’han toquejat els llibres, diccionaris i pinzells que Carles utilitzava cada dia per treballar. «Era un home molt endreçat, i gràcies a això, hem pogut mantenir els objectes tal com estaven», assegura Roura. La distribució de l’espai també diu molt del tarannà minuciós de l’artista. A l’estudi, cada zona té la seva funció. L’entrada dóna a un gran despatx que la parella utilitzava per escriure correspondència i fer gestions administratives. A la paret, l’acompanyen fotografies de familiars i amics, i del sostre hi cauen unes bombetes que l’artista feia lliscar segons com tocava el sol. El despatx comunica amb l’espai més ampli de l’estudi: la zona de pintar i la biblioteca, on hi estan exposats còpies d’alguns dels seus quadres més famosos. Pinzells, potets i les rajoles tacades de pintura.

A la sala de descans hi llueixen les fotos més personals de la parella. La Terry rient amb en Salvador Dalí, i la parella descansant fora la seva casa de Porqueres. I al fons, una sala amagada, potser la més íntima. Puigvert explica que en un principi, va ser un estudi per revelar fotografies, però que a la llarga, Fontserè la va utilitzar per escriure. Una activitat que el va obsessionar, i que hi va dedicar bona part dels seus últims dies. Gràcies al sou vitalici que va rebre de la Generalitat l’any 1994 a canvi de les seves obres el dia que desaparegués, la parella es va assegurar la seva tranquil·litat econòmica, i Fontserè va poder dedicar-se a escriure unes memòries que també volien recollir el moment històric que va viure. La barraca fins i tot compta amb una petita sala al primer pis on la Terry cosia. Des d’allà, una escalinata permet pujar a una torre que Fontserè es va fer construir per veure el mar.