El Bòlit es capbussa en l’imaginari fluvial

L’exposició «Cap a les Deus» aborda el riu amb peces de Noguera, Ansesa o Oliveras

Travessia, l’acció que Jordi Isern va realitzar el 2012 arrossegant quadres per l’Onyar, que va plantejar com una exposició de «pintura en moviment».

Travessia, l’acció que Jordi Isern va realitzar el 2012 arrossegant quadres per l’Onyar, que va plantejar com una exposició de «pintura en moviment». / alba carmona. girona

Alba Carmona

Alba Carmona

El Bòlit Centre d’Art Contemporani de Girona arrenca la temporada d’exposicions capbussant-se en l’imaginari fluvial de la mà d’artistes com Pere Noguera, Enric Ansesa, Jordi Mitjà, Perejaume o Anna Dot. Sota el títol Cap a les Deus –una gramàtica fluvial-, la comissària de la mostra i directora del centre, Ingrid Guardiola, planteja una exposició que se centra en els rius i la cultura fluvial, tan natural a Girona. «S’hi parla de qüestions ecològiques, però també d’una forma menys literal, perquè el riu és una bona metàfora de la pròpia creació, de la idea de font que brolla, o de la manera d’unir territoris més enllà de les divisions arbitràries», diu Guardiola.

Repartida entre el Bòlit_PouRodó i el Bòlit_LaRambla, la mostra acull peces d’artistes que han treballat la relació entre obra i natura, unint tant peces de nova producció com d’altres recuperades de clàssics gironins com Josep Maria Oliveras o Enric Ansesa. «Plantejo les exposicions com un procés d’investigació col·lectiu, un diàleg obert comissari-artista en què està bé no tenir clar el punt de partida», explica sobre l’exposició, que proposa un recorregut que segueix el comportament dels rius, de la capçalera a la desembocadura, passant per conceptes com el curs-deriva o la inundació.

El Bòlit es capbussa en l’imaginari fluvial |

Rámlah de Víctor Masferrer / alba carmona. girona

Del naixement del riu a Arquitectures de l’aigua d’Oliveras, quatre fotografies microscòpiques preses en entorns com els habitatges de la Colònia Santa Maria de Ripoll o la central elèctrica del molí de Jafre, el discurs expositiu llisca cap als enfangats mapes d’Espanya i d’Europa amb els quals el bisbalenc Pere Noguera esborra les fronteres o l’Autorretrat d’un riu d’Ancesa per mostrar-ne el curs, la deriva.

La mostra flueix amb Deixar-te córrer, un vídeo assaig d’Anna Dot sobre la relació entre els rius i el món del dret, i sedimenta amb un díptic del figuerenc Jordi Mitjà a partir la sonada troballa, ara fa un any, de l’escultura de cap de dona que havia fet als 90 per a la Sala del Cel.

El Bòlit es capbussa en l’imaginari fluvial

Les hortes i els nervis fluvials, una cartografia imaginada de l’associació Milfulles / alba carmona. girona

Al Pou Rodó, la mostra desemboca en la meditació visual de Christophe Farnarier per passar, a la Rambla, a reflexionar sobre els conceptes d’invasió i inundació amb peces de Job Ramos, Laura Ginès, Víctor Masferrer i Eva Cau, que a rámlah mostren postals sobre l’abans i el després dels aiguats de la ciutat.

Tot plegat es complementa amb imatges i pel·lícules anònimes de museus etnogràfics com els del Ter o el de la Mediterrània i del Centre de Recerca i Difusió de la Imatge, que retraten el riu i una Girona antiga per dialogar amb les peces dels artistes.

L’exposició, que es pot veure fins el 9 de gener, té els seus propis afluents a l’espai de La Volta i al Museu de l’Aigua que acullen els tallers; al Centre Cultural La Mercè, amb les conferències i les relectures de llibres; a les ribes del Ter, a les hortes i al call jueu amb les rutes de les activitats familiars o a les escoles.