El Bòlit es capbussa en l’imaginari fluvial

El Bòlit Centre d’Art Contemporani de Girona arrenca la temporada d’exposicions capbussant-se en l’imaginari fluvial de la mà d’artistes com Pere Noguera, Enric Ansesa, Jordi Mitjà, Perejaume o Anna Dot. Sota el títol Cap a les Deus –una gramàtica fluvial-, la comissària de la mostra i directora del centre, Ingrid Guardiola, planteja una exposició que se centra en els rius i la cultura fluvial, tan natural a Girona. «S’hi parla de qüestions ecològiques, però també d’una forma menys literal, perquè el riu és una bona metàfora de la pròpia creació, de la idea de font que brolla, o de la manera d’unir territoris més enllà de les divisions arbitràries», diu Guardiola.

Repartida entre el Bòlit_PouRodó i el Bòlit_LaRambla, la mostra acull peces d’artistes que han treballat la relació entre obra i natura, unint tant peces de nova producció com d’altres recuperades de clàssics gironins com Josep Maria Oliveras o Enric Ansesa. «Plantejo les exposicions com un procés d’investigació col·lectiu, un diàleg obert comissari-artista en què està bé no tenir clar el punt de partida», explica sobre l’exposició, que proposa un recorregut que segueix el comportament dels rius, de la capçalera a la desembocadura, passant per conceptes com el curs-deriva o la inundació.

Del naixement del riu a Arquitectures de l’aigua d’Oliveras, quatre fotografies microscòpiques preses en entorns com els habitatges de la Colònia Santa Maria de Ripoll o la central elèctrica del molí de Jafre, el discurs expositiu llisca cap als enfangats mapes d’Espanya i d’Europa amb els quals el bisbalenc Pere Noguera esborra les fronteres o l’Autorretrat d’un riu d’Ancesa per mostrar-ne el curs, la deriva.

La mostra flueix amb Deixar-te córrer, un vídeo assaig d’Anna Dot sobre la relació entre els rius i el món del dret, i sedimenta amb un díptic del figuerenc Jordi Mitjà a partir la sonada troballa, ara fa un any, de l’escultura de cap de dona que havia fet als 90 per a la Sala del Cel.

Al Pou Rodó, la mostra desemboca en la meditació visual de Christophe Farnarier per passar, a la Rambla, a reflexionar sobre els conceptes d’invasió i inundació amb peces de Job Ramos, Laura Ginès, Víctor Masferrer i Eva Cau, que a rámlah mostren postals sobre l’abans i el després dels aiguats de la ciutat.

Tot plegat es complementa amb imatges i pel·lícules anònimes de museus etnogràfics com els del Ter o el de la Mediterrània i del Centre de Recerca i Difusió de la Imatge, que retraten el riu i una Girona antiga per dialogar amb les peces dels artistes.

L’exposició, que es pot veure fins el 9 de gener, té els seus propis afluents a l’espai de La Volta i al Museu de l’Aigua que acullen els tallers; al Centre Cultural La Mercè, amb les conferències i les relectures de llibres; a les ribes del Ter, a les hortes i al call jueu amb les rutes de les activitats familiars o a les escoles.