El lligam entre l’autotune, l’efecte digital que distorsiona la veu, i el petroli és la base per al nou treball dels artistes sonors Cabosanroque, Petrotuning. La instal·lació, que es pot veure a la capella de Sant Nicolau de Girona fins al gener, analitza la dimensió sonora i eroticosensual de la «petromasculinitat», el concepte sobre el qual es vertebra la nova exposició del Bòlit i que li dona nom. Cara Dagget, professora de Ciències Polítiques al Virginia Tech va encunyar el terme per definir com els combustibles fòssils participen sovint en pràctiques de caràcter autoritari protagonitzades per alguns sectors masculins. Més enllà dels imaginaris testosterònics del món de l’automobilisme i el motor, però, la petjada de la petromasculinitat s’identifica en l’àmbit de la geopolítica, l’economia, la indústria, el treball, la cultura o el clima per un entramat de connexions que la mateixa Dagget ha plasmat en un diagrama creat per a la mostra comisariada per Arnau Horta.
A Petromasculinitats Cabosanroque hi proposa, amb dipòsits de benzina i tubs d’escapament que recorden les formes d’òrgans sexuals i alhora evoquen la iconografia religiosa, una instal·lació vinculada a l’autotune. Andy Hildebrand el va inventar als 90, aplicant els seus coneixements com a especialista en tècniques de prospecció per a la indústria petroquímica: mitjançant l’ús d’explosius i micròfons subterranis, podia determinar la ubicació dels jaciments.
La mostra també inclou el vídeoassaig Petrofanàtics de Fèlix Pérez-Hita i Andrés Hispano, realitzat a partir de fragments de pel·lícules, sèries, documentals, videoclips i materials obtinguts d’Internet i que presenta l’automòbil com una «pròtesi identitària al servei d’una inflamada i prepotent performativitat masculina», segons el Bòlit.
