Pere Llovet debuta en la narrativa amb Palau del vent, una novel·la històrica que pretén resoldre a l’enigma de perquè el comtat d’Empúries va traslladar la seu de Sant Martí a Castelló. El llibre, editat per la figuerenca Edicions Cal·lígraf, arrenca amb l’atac d’Almansur a Barcelona i es desenvolupa durant el canvi de seu del comtat d’Empúries, l’any 1047 amb una trama que aborda les intrigues, l’especulació o els moviments de protesta popular que suposadament es van produir en aquell temps.
Format en Psicologia, Llovet sempre s’ha interessat per la història i la novel·la històrica. Com que la seva família és de Castelló i hi ha passat moltes temporades, a poc a poc es va anar introduint en el passat de la vila.
L’explicació predominant entre els historiadors és que el trasllat del comtat d’Empúries va ser per protegir-se dels atacs per mar dels àrabs, ja que Sant Martí és a la riba mateixa i en aquella època Castelló d’Empúries estava protegit per una gran extensió de llacunes i aiguamolls, però molts pensen que va ser per treure profit a aquestes extensions inundades.
«En aquell moment era un país conquerit i de mica en mica es va anar pacificant. Es va convertir un país de conquesta en una terra de benestar, productiva, de conreu, que no era de guerra, i això és bastant defensable. Així es van guanyar moltes terres a través de la pau i sense lluitar», assegura Llovet, que ha treballat durant dotze anys en la novel·la i l’ha reescrit en quatre ocasions.
La versió definitiva està narrada des del punt de vista d’un jove administrador del comtat, un observador privilegiat de tot el que hi passa i que, a més, està personalment implicat en un assumpte familiar que va tenir lloc a l’atac d’Almansur.
Temps de canvis
Llovet fa incís en el gran canvi cultural que es va viure en aquell temps, amb la incorporació dels avenços que arribaven de l’Àndalús.
«Ha sigut apassionant tota la feina de documentació, anar veient tota la ciència que arribava des de Còrdova, que era el lloc més avançat del moment, com la introducció de la numeració aràbiga, per exemple, que va ser una revolució no només pels números en sí, sinó pel vessant social, perquè la gent del poble podia començar a fer els seus propis comptes sense dependre dels poderosos», diu.
La música ocupa un paper important en la novel·la, així com la tramuntana, perquè «tota la trama novel·lesca, la intriga pròpiament dita, que inclou un intent d’assassinat i corrupteles... queda resolta gràcies a un cop de vent».
