Barcino, el segell editorial de la Fundació Lluís Carulla, ha recuperat l’obra clau de Marian Vayreda, La punyalada, que actualment estava descatalogada. Ho ha fet per engegar una nova col·lecció, batejada com a Imprescindibles - Biblioteca de Clàssics Catalans, que vol tornar a posar en circulació obres i autors que fa anys que no es troben fàcilment però que tenen tot el pedigrí per formar part d’aquests clàssics imprescindibles en tots els gèneres literaris.
És el cas de La punyalada, una obra cabdal de les lletres catalanes, que va suposar la culminació de la producció literària de Vayreda (Olot, 1853-1903) i que és molt més que una novel·la de trabucaires.
Més fidel a l’original
Ara torna a les llibreries amb una edició a cura de la professora de literatura catalana contemporània la Universitat de Girona (UdG), Margarida Casacuberta, també olotina.
Per aquest volum, Casacuberta ha consultat el manuscrit autògraf i les galerades de l’autor garrotxí, que va concloure la recerca de la seva identitat com a escriptor amb aquesta història ambientada a l’alta Garrotxa i centrada en la lluita entre dos homes, l’Albert i l’Ivo, per una dona, la Coral·lí, en el marc del bandolerisme després de les carlinades.
La tercera novel·la de Vayreda s’havia de publicar a la mateixa impremta que les dues obres anteriors, la de l’olotí Narcís Planadevall, però l’autor només va poder revisar les galerades fins al vuitè capítol, perquè va emmalaltir i morir el febrer del 1903.
La seva vídua la va acabar publicant a Barcelona, en el nou projecte editorial del director de La Ilustració Catalana, Francesc Matheu. Va sortir primer per capítols a la revista i després el 1904 en forma de llibre, després d’un procés de revisió diferent de l’original i intervencionista.
L’editorial Barcino proposa una edició amb un text fidel a l’autor, amb l’ortografia regularitzada i amb unes notes de lèxic a peu de pàgina i un glossari on, a més de paraules que poden ser complicades pel lector actual, també hi ha termes propis de la parla de la Garrotxa.
A més, el volum es completa amb un postfaci en què Margarida Casacuberta dona claus de lectura i noves hipòtesis d’interpretació de la novel·la.
