El musical Grease està triomfant a la cartellera madrilenya, i ho fa amb les lletres dels temes traduïdes al castellà i uns actors de joventut gairebé insultant. Valgui com a exemple Quique González, el protagonista, de tot just divuit anys.

Com anem, Travolta?

(Riu) Molt bé, molt bé, tot bé.

Quants cops va mirar la pel·lícula Grease, per clavar així el personatge?

Molts. La pel·lícula ha sigut sempre una referència, és la imatge que la gent té de Grease. I és clar, agrada que el personatge que interpretava en Travolta tingui una mica els mateixos moviments, la mateixa manera de caminar... Tanmateix, m’agrada aportar-hi coses d’altres artistes que han fet el paper al teatre. I de mi mateix, un noi de divuit anys i d’avui.

Abans d’interpretar Zuko, sabia que existís aquesta pel·lícula?

Sí, sí, l’havia vist amb el meu pare quan era petit. El que té Grease és que passa de generació en generació, és impossible que hi hagi algú que no la conegui.

S’havia posat mai gomina? 

De petit me’n solia posar, perquè sempre he tingut molt cabell i era la manera d’anar una mica pentinat. Però no en les quantitats que fem servir en el musical, això és un altre nivell.

Per l’edat ho té recent: què diferencia un institut d’avui d’un dels anys 50?

Aleshores tot era diferent, la gent tenia una forma de pensar i evidentment aquells adolescents eren molt diferents dels d’avui. Això repercuteix en la història que expliquem, ja que nosaltres portem Grease una mica a l’actualitat.

Posi’m un exemple.

Per exemple, la Sandy no és tan pàmfila, quan convé, li diu a en Danny el que pensa, diríem que està més empoderada. Segurament en un institut dels anys 50, això seria molt rar, però no avui.

Ho puc resumir dient que els adolescents d’avui són més cabrons?

Ha, ha, no sé si jo si aquesta seria la paraula. Però potser sí.

S’apuntaria fer esport per conquistar una noia, com en Zuko? 

Mmm... depèn de la noia, perquè, la veritat, jo, d’esport, ben poc. De petit feia bàsquet i ja no n’he fet més. Ara faig ball i prou. Per posar-me uns pantalons d’esport com els que em poso en l’obra, m’hauria d’agradar molt, la noia (riu).

Per més que els homes vulguem anar de durs, estem en mans de les dones?

Més aviat diria que per més que vulguem aparentar i anar de durs, acaba sempre apareixent la nostra part sensible. La conclusió és que fingir no té cap sentit, és millor ser tu mateix.

Ho porta bé, tenir una feina tan exigent a la seva edat?

Quasi tot l’elenc de l’espectacle tenim entre 18 i 21 anys, la nostra vida es redueix a formar-nos el matí i a fer la funció a la tarda. No és la vida convencional de la gent d’aquesta edat, no. Aquesta feina requereix dedicació al cent per cent, cuidar-se, alimentar-se bé, dormir les hores necessàries. I cuidar-se també mentalment.

És conscient que per culpa seva m’avergonyeixo de com era jo a divuit anys, que només pensava en la festa?

Ha, ha, cadascú ha de saber quines són les seves prioritats.

Sí, aquest era el meu problema.

Nosaltres tenim clar que si ens volem dedicar a això, hi hem de posar tota l’energia. És una oportunitat única, mai saps quan en tindràs una altra.

Quan va començar a ballar? 

Abans del càsting de Grease, no havia ballat mai.

No foti! 

M’he format en interpretació des que tenia cinc anys, i també en cant. Vaig haver de començar a sac amb el ball el 2019, pel càsting de Grease. A causa de la pandèmia, l’estrena es va ajornar i vaig tenir un any més per aprofundir en la dansa.

I ara deu ser el rei de les discoteques, com Travolta en un altre film.

Sí que ajuda, sí (riallada).

Se’l veu molt còmode fent el paper de macarrilla. Ho és una mica?

Ho he treballat, però confesso que el personatge té una part de Quique.

A Grease hi ha força catalans, inclús gironins. Per més que diguin, es pot conviure bé entre catalans i madrilenys?

És clar que sí. Igual per treballar junts que per sortir. Els joves, sobretot, passem d’aquestes coses i simplement ens ajuntem amb la gent que ens omple.