Narcís Comadira celebra 80 anys rebent el caliu dels amics

«La meva poesia intenta emocionar el lector». Així definia la seva obra el poeta, artista plàstic i articulista gironí Narcís Comadira, en una de les imatges d’arxiu que formaven part del vídeo que va obrir ahir al matí, al cinema Truffaut de Girona, una presentació del poemari Els moviments humans (Edicions 62), en clau de festa d’aniversari -ni més ni menys que 80 anys-, que va comptar amb la presència d’un nombrós grup d’amics i coneguts.

En un acte conduït per l’escriptor i periodista Josep Maria Fonalleras i animat pel llibreter i activista cultural Guillem Terribas, amics i coneguts com Carles Torner, el sommelier Josep Roca, Irene Rigau, Albert Om o els germans Jaume, Quim i Pep Nadal van anar pujant a la tarima del cinema per felicitar a Narcís Comadira i llegir els poemes que formen part de l’obra, publicada cinc any després Manera negra.

Fonalleras va encetar l’acte, que va definir com «una reunió d’amics, de gent coneguda i que s’estima», recordant l’anunci del naixement de Comadira, el 22 de gener de 1942, aparegut a la premsa gironina d’aquell any.

«L’obra d’en Narcís Comadira és la seva vida. I vida d’en Narcís Comadira és la seva obra. Això és el que escriu ell en el penúltim paràgraf del pròleg de l’edició de butxaca d’Edicions 62 de Girona, un llibre de records d’en Josep Pla. Encara que ell ho diu aplicat a Pla» va afirmar Joaquim Nadal en el transcurs de la seva intervenció, on va recordar l’admiració de Comadira per Pla i va finalitzar llegint Claveria 10, un poema amb una «ressonància planiana».

«Que per molts anys puguis anar cavant en aquesta nostra llengua que tant estimes. Preguem als Déus benignes que et permetin continuar sembrant paraules belles com qui sembra grana, perquè la collita que vindrà podrà ser gaudida també per una altra generació. No paris mai d’escampar paraules i colors» va expressar Irene Rigau.

Un cop finalitzades les intervencions dels amics, el mateix Narcís Comadira va pujar a l’escenari per asseure’s al costat de Fonalleras. El poeta gironí, visiblement emocionat, va voler agrair a tots els presents haver celebrat el seu aniversari d’una forma tan especial i inoblidable.