León Benavente no es mossega la llengua: «El disco es un concepto / y tú no entiendes nada», escup Abraham Boba en la cançó Viejos rockeros viejos, valorant l’audició immersiva de la llarga seqüència de música coneguda com a àlbum. Un exabrupte de senyors boomers cabrejats? «No, només ens estem rient de nosaltres mateixos», treu ferro el cantant i organista del grup, si bé es posa seriós per suggerir una pauta de conducta a l’oient. «Seria interessant que, almenys, la primera vegada, el disc s’escoltés al llarg dels seus 43 minuts sense cap altra cosa a fer, per entendre per què és així». Aquest grup integrat per excomponents de la banda de Nacho Vegas (i d’artefactes com Schwarz i Tachenko) torna amb el seu quart àlbum, l’autoproduït Era, títol que apunta «al pas del temps i la idea d’un nou començament». Cançons concebudes en pandèmia, a partir de l’octubre del 2020, amb què León Benavente assumeix canvis en l’ordre intern: Luis Rodríguez deixa la guitarra i torna al baix; el baixista-teclista Eduardo Baos amplia les seves funcions amb l’electrònica i la programació, el bateria César Verdú potencia les caixes de ritmes i Boba afegeix el piano acústic a l’òrgan Farfisa.
«La personalitat del grup està clara des del primer disc, però volem anar fent passos per fer discos el més diferents possibles», remarca Abraham Boba. Estratègies per esquivar el cansament? Al contrari, es tracta que mai ens hem trobat còmodes estant còmodes», afegeix Baos. Era potencia els teixits electrònics, seguint el camí del seu predecessor, Vamos a volvernos locos (2019), i el grup el veu com el disc en què «més barrejat està el component de banda de rock i la música electrònica», indica Boba. Amb extrems de cadència filodisco com Canciones para no dormir, que, apunta el músic, representa un pas més respecte a temes passats com Estado provisional i La vida errando. A Di no a la nostalgia deixen clar que no són dels que consideren que la millor època de la història de la música va coincidir justament amb la seva adolescència.
Banda rockera
«Sempre mirem al futur amb una mica de fe», assegura César Verdú. «El que mou el grup és l’interès per les coses noves que farem, més que recrear-nos en els èxits del passat». Són una banda a la secular forma rockera en temps de predomini dels solistes, tendència que atribueixen a la «complicació» que comporta muntar un equip humà, encara més amb la pandèmia, per «assajar i armar un projecte des de zero». I després de tot, els solistes «són més manejables», observa Verdú. «Els segells se n’adonen i hi inverteixen més». La indústria imposa ara un ritme accelerat de subministració de novetats per mantenir el tipus en les plataformes regides per algoritmes, i aquí ells, tot i que miren d’anar a la seva bola, confessen cert atordiment. «El sistema obliga a aquest ritme, i és estressant des del moment que veus que la teva pròpia discogràfica es fixa en el número d’escoltes a les plataformes», explica Abraham Boba. «Acabes sent un número, i això és contraproduent. Avui es fan moltes cançons només per generar contingut».
Quan parlem de novetats, no ens referim només a música, sinó també a publicacions de qualsevol mena a Instagram i TikTok que mantinguin la tensió amb l’audiència potencial. «S’ha de crear contingut i és una informació efímera que acaba desapareixent i no aporta res a la teva música. No és la nostra manera d’afrontar les coses», argumenta Boba, que, no obstant, veu en la seva companyia «respecte» al camí escollit pel grup. «No ens poden obligar a una cosa amb què no ens trobarem a gust». El cap de setmana passat van començar una gira a Avilés, un itinerari que el 8 d’abril els portarà a tocar a La Mirona de Salt dins els marc del Festival Strenes, i que s’estendrà en molts altres municipis de l’Estat.
Aprenentatge
«Aquest nou concert està concebut d’una manera que potser no és 100% abrasiu, com ho van ser d’altres en el passat, tot i que aquesta part segueix presen t», anuncia Abraham Boba. «Però ens agrada jugar amb les cançons i experimentar-hi entenent que tenen una vida pròpia fora del disc. Arran de l’estrena a Avilés ens han dit que sembla el concert d’un altre grup, i això és el que busquem». S’ha mogut també, apunta, la seva manera d’estar en escena, perquè «hi ha parts del concert que van per un altre camí, més estàtiques o reflexives».
