El valor de les coses petites

El valor de les petites coses, condensat en el temps que ens agradaria aturar i en el record que va deixar la seva mare en morir, centra els dos nous poemaris de Rosa Font Massot (Sant Pere Pescador, 1957). Esquerda, editat per Proa, i Temps el·líptic, publicat per l’editorial Jardins de Samarcanda, han arribat a les llibreries amb poques setmanes de diferència, però són fruit de dos processos d’escriptura i moments vitals ben diferents.

Temps el·líptic es va gestar abans de la pandèmia, que n’ha endarrerit la publicació fins ara. «Aquest poemari és un treball d’anys, d’elaboració lenta i presenta el temps com una el·lipsi, un concepte que tant al·ludeix a la reducció del temps com a la forma geomètrica», explica l’autora empordanesa. 

«Volia presentar aquest contrast entre el temps que passa, el temps tancat i reduït, i un temps obert, el que voldríem que no comptés, el del pensament, el dels petits gestos», continua. 

Tot i que no hi ha cap referència explícita a la covid, perquè el va escriure abans de l’arribada del virus, Font reconeix que de forma indirecta el confinament pot ressonar en la ment del lector en alguns poemes, especialment els que van lligats la contemplació en la part final del llibre, batejada com I veure passar els núvols. 

Pel que fa a Esquerda, és el resultat d’intentar posar paraules al dolor per la pèrdua de la mare, l’any 2020. «No tenia pensat escriure aquest llibre, que va néixer com un impuls, en un moment donat, mesos després de la seva mort», diu l’escriptora, que ja treballa en el seu nou recull de poemes.

«L’esquerda és en l’àmbit físic, un trencament pel dolor, però també té un valor metafòric, perquè a través de l’esquerda es pot trobar allò que no es veuria a simple vista, fa aflorar l’invisible», explica sobre un llibre escrit per «recuperar els últims records de la vida de la mare a través dels símbols». 

L’aigua, el vent, el rec proper al mas de les closes de Castelló de la seva infància, un vestit o una bicicleta són algunes de les traces maternes que Rosa Font fa servir «per fer-la visible».

Esquerda va néixer com una unitat, un sol poema que evoluciona, amb 52 poemes i dues antífones que comparteixen estructura i en els quals ha volgut «posar una certa distància, per no caure en el sentimentalisme. Cada poema, doncs, està integrat per una part més descriptiva i una segona en què el jo parla al tu, «dos punts de vista, un de més depurat i estilitzat i l’altre, més personal».