La persistència primaveral de Blaumut arriba fins a Girona

Fins al darrer moment la pandèmia sembla haver volgut fer la guitza a Blaumut. El 14 de febrer de 2020 la banda llançava 0001, el seu quart disc d’estudi, amb la lògica il·lusió de presentar-lo al llarg dels mesos de primavera i estiu d’aquell any. L’arribada del virus i les mesures restrictives que al cap d’un mes es van decretar, incloent el confinament domiciliari, van modificar els seus plans. Dos anys després, el grup barceloní publica Olímpica i primavera (U98Music), un cinquè àlbum que esdevé tot un exercici de persistència i que havien de preestrenar el passat 1 d’abril a Arenys de Mar. Un positiu dins l’equip, però, va obligar a cancel·lar finalment aquell primer concert. 

Solucionats tots els entrebancs, Xavi de la Iglesia, Vassil Lambrinov, Oriol Aymat, Manuel Krapovickas i Toni Pagès podran presentar finalment aquest divendres -a partir de les 21 h a l’Auditori de Girona dins el festival Strenes- un treball que malgrat no parlar-ne, té molt a veure amb aquests temps complicats que com a societat hem hagut d’afrontar. «No ha estat un fet conscient sinó que més aviat una història que ha estat surant en l’imaginari de tothom. Durant aquest temps he anat fent les cançons, creant el concepte a poc a poc i al final, vulguis que no, encara que no volgués parlar de la situació explícitament, d’alguna manera aquesta acaba formant part del procés» explica Xavi de la Iglesia, veu, guitarres i piano del grup, que enguany també celebra una dècada del seu bateig discogràfic, aquell ja llunyà El turista (2012) que incloïa èxits com Pa amb oli i sal o Bicicletes. 

No obstant això, més que abordar aquells dies grisos que el món va haver de viure fa dos anys, Blaumut llancen un missatge optimista, al ritme del seu característic pop-folk i amb temes com El que vull, Ficció, Mercromina o El riu. «El fil conductor del disc acaba sent aquesta línia fina que separa la realitat de la ficció, així com el fet que com a humanitat ens n’hem acabat sortint i ens hem adaptat a l’hàbitat, encara que sigui purament per supervivència» rebla el cantant.

Una altra de les conseqüències directament vinculada als temps pandèmics, ha estat la forma en la qual s’han enregistrat les deu cançons de integren aquest Olímpica i primavera. «La gravació ha estat una feina conceptual perquè durant molt de temps ens vam estar comunicant via pantalla i vam decidir de fer el disc amb una metodologia diferent, sent conseqüents amb aquests nous temps que hem viscut. I realment estem supercontents. De fet, no descartem tornar a gravar un disc d’aquesta manera» explica el vocalista del grup.

El concert de l’Strenes donarà el tret de sortida a una gira que la banda afronta «amb molta il·lusió», tot i que després de l’experiència recentment viscuda, també volen tocar amb els peus a terra. «Molts programadors estan encara una mica a l’expectativa de què pot passar. Però si és cert que s’estan tancant concerts, alguns dels quals encara no hem pogut anunciar i la veritat és que pinta tot molt bé. Ens fa molta il·lusió començar la gira al festival Strenes» confessa De la Iglesia. 

El títol somiat

La resiliència primaveral com a marc conceptual del disc va portar als membres de Blaumut a pensar en l’esperit olímpic a l’hora de buscar un títol. «Vam estar fent una pluja d’idees per trobar un títol que ens agradés a tots i teníem la imatge d’un atleta a la portada ja dissenyada. Una de les paraules que va sortir va ser ‘olímpic’. Aquella mateixa nit vaig somiar que el disc ja havia sortit al mercat, que l’agafava d’una lleixa i en mirar la portada veia que tot era igual, però s’hi podia llegir ‘Olímpica i primavera’. Tenia alguna cosa que m’agradava i és que representava molt bé tot allò que hi ha en les cançons. Aquest esperit olímpic, de l’esforç, de la superació... Ho vaig comentar als companys. A tothom li va agradar molt i així es va quedar» apunta el músic, que també s’ha encarregat de dissenyar la portada.