L’un li va dedicar un homenot, l’altre li va prologar l’Obra Completa. S’admiraven, s’entenien i entre l’Albufera i l’Empordà dues de les plomes més rellevants en llengua catalana del segle XX van forjar una intensa relació d’amistat, intel·lectual i literària que es va allargar durant anys que ara centra Joan Fuster – Josep Pla: una conversa infinita, la nova exposició de la Fundació Josep Pla de Palafrugell.
Aprofitant la commemoració del centenari del naixement de l’escriptor Joan Fuster (Sueca, 1922-1992), la Fundació Pla acull la primera exposició de l’Any Fuster a Catalunya, una mostra comissariada per Antoni Martí Monterde que repassa els fils conductors d’una amistat que va néixer en els llibres i la lectura mútua.
La mostra, que es podrà fins el 7 de gener de l’any vinent, inclou elements com la màquina amb la qual Fuster va escriure el seu volum més rellevant, Nosaltres els valencians, publicat el 1962 o l’original censurat del text amb què el de Sueca va prologar l’Obra Completa de Pla per a l’editorial Destino.
La relació entre els dos autors arrenca el febrer del 1959, en una trobada que va ser immortalitzada pels dos: Pla la va recollir en diversos textos –l’homenot que va dedicar a l’assagista de Sueca el 1962 o en el volum Notes per a Silvia– i Joan Fuster en el darrer acte públic en el qual va participar abans de morir, una conferència sobre Pla, la gravació de la qual es pot veure a l’exposició, a banda d’altres testimonis audiovisuals.
A partir d’aquella primera trobada, Pla i Fuster van mantenir una relació que va durar anys i que va adoptar formes diverses, tant sobre el paper, a través de diversos textos i correspondència, com en el tu a tu.
Destaquen, per exemple, els encontres en terres empordaneses i valencianes i els viatges i excursions compartides, que «van forjar i vigoritzar la consciència de la unitat cultural arreu dels Països Catalans», segons la Fundació Pla, que remarca que aquesta perspectiva del territori queda palesa als seus assaigs i les seves guies sobre Catalunya, el País Valencià i les Illes Balears.
«Al marge de les diferències generacionals o ideològiques, la seva manera d’entendre la literatura i el país no només eren complementàries, sinó que mostren unes grans afinitats: referents literaris compartits, preocupacions semblants, dedicació paral·lela al periodisme, editors en comú», continuen els responsables de la mostra, que il·lustra com les seves trajectòries particulars s’entrellacen entre articles, llibres i cartes.
L’exposició s’estructura en els quatre àmbits que defineixen els eixos més importants de la relació entre els dos autors, des d’abans de la seva coneixença fins a la seva vigència i actualitat: Escriure a mà, escriure a màquina, on es dibuixa un perfil dels dos autors, Mestres i idees, idees mestres, que pivota sobre els referents i aspectes estilístics comuns, Converses que duren anys, centrat en la seva relació personal i la visió del país, i de la unitat de la cultura catalana, i Posteritat de paper, que reflexiona sobre el seu llegat intel·lectual sobre les generacions següents.
L’exposició es completa amb un catàleg que recull els materials de la mostra. I com a complement final, hi ha també les contribucions dels professors Antoni Furió, Xavier Pla i August Rafanell, la periodista i escriptora Lourdes Toledo i el cantautor Raimon, que il·luminen alguns aspectes de la relació entre els dos escriptors.
