No va lluir el sol ni es va produir l’esclat popular de la festa als carrers, però hi havia l’ambient de les grans ocasions: la remor de la multitud a la recerca del llibre i la rosa, les parades treballant sense descans i els lectors a la caça de signatures no van faltar en un Sant Jordi atípic, celebrat a sopluig, al Palau de Fires de Girona.
L’escenari habitual de la diada a la ciutat, la rambla de la Llibertat, va deixar pas l’any passat a la Devesa i l’esplanada de la Copa, una nova ubicació que permetia esponjar les aglomeracions, reduir els riscos i diferenciar el sector professional del llibre i la flor. Enguany, amb la pandèmia a la baixa i la bona experiència de l’any passat, llibreters i floristes volien repetir el format, però l’amenaça de mal temps va fer que busquessin una alternativa a cobert per protegir la festa encara que caigués l’aiguat del segle.
«Tots voldríem ser al carrer i Sant Jordi potser no llueix tant, però amb el temps que fa ha sigut un encert», era de les opinions més comentades al Palau de Fires, ple de gom a gom ahir al migdia, mentre a fora el cel obsequiava els gironins amb pluges intermitents, negror als núvols i un ambient tirant a fred.
La primavera no va lluir la seva millor cara, però sí que ho va fer la diada, amb un ambient prepandèmic i posant color a l’habitual grisor del palau firal.
Amb les llibreries de la ciutat al centre del recinte, va tornar la indecisió a l’hora de triar de llibres, el comprador despistat que remena sense saber ben bé que busca, l’informat que ja ve la decisió presa i el que es deixa guiar perquè confia en el seu llibreter de capçalera.
Els nous títols d’Empar Moliner, Camilla Läckberg, Coia Valls, Josep Maria Fonalleras i Alícia Giménez Barlett; el llibre de l’exentrenador del Girona FC, Juan Carlos Unzué i volums infantils com els de la col·lecció d’Isadora Moon volaven ahir de les parades de llibres que ocupaven la planta baixa del recinte firal, compartint espai amb els estands de flors.
En el seu cas, no hi havia dubte: la rosa vermella va ser la protagonista absoluta de la jornada, acompanyada d’espigues, ninots de dracs i embolcalls de cartó en comptes de plàstic pels més conscienciats amb el medi ambient. Les flors de colors i els rosers van guanyant adeptes, però no són rival al davant d’un transatlàntic com la rojor tradicional.
I si a baix era l’espai pels professionals, al primer pis hi havia les entitats, associacions i partits polítics, un dels quals, Vox, va desplegar una pancarta que va ser rebuda amb xiulets i escridassades. Un cordó policial va evitar que tot plegat anés a més.
Tornant, però, al que toca, parlar de llibres, roses i la recuperació de la celebració de la festa del llibre i la rosa en plenitud després d’un Sant Jordi confinat el 2020 i d’un encara marcat per les restriccions, el del 21, el cert és que llibreters, floristes i autors estaven contents de tornar a recuperar el tu a tu amb la ciutadania i de fer-ho, a més, sense mascareta i a cara descoberta.
L'anar i venir constant de persones al recinte firal es va notar al voltant de la Devesa, tant pel que fa al volum de vianants com a l’increment del trànsit. La coincidència amb l’inici de les Festes de Primavera i les activitats a les llibreries, però, van fer que el centre de la ciutat també estigués concorregut.
«Tocava garantir Sant Jordi»
«Per Sant Jordi la gent sempre s’anima, es faci on es faci. L’any passat ja vam veure que tot i les restriccions hi havia grans cues, perquè tots tenim ganes de celebrar coses», deia ahir el responsable de La 22, Jordi Gispert, content de com estaven anant les vendes del matí després d’una setmana ja molt satisfactòria pel sector.
«A tots ens encantaria fer-ho a fora, perquè la sensació de vida al carrer és espectacular, però tocava poder garantir Sant Jordi i hem tingut molta sort de poder tirar endavant aquesta opció», reconeixia el llibreter.
Hi coincidia la florista Montse Venegas: «per mi la diada és al carrer, però ens hem adaptat bé i m’ha sobtat que tanta gent s’hagi assabentat del canvi de lloc. Venen amb ganes. Sant Jordi és màgic, plogui o nevi, tothom surt».
Enric Berini i Núria Villena, veïns de Girona, aplaudien la pensada. «Amb aquest temps, potser no haguéssim sortit de casa, i, en canvi, hem trobat un ambient maco», deia la parella, que ja s’havia firat amb un parell de llibres per a la seva filla, de set mesos, i anaven a buscar-ne per ells.
«Tenim una feina que es fa molt en solitari, és una il·lusió immensa poder recuperar el contacte amb el lector», deia l’escriptora Núria Martí Constans, preparada per signar exemplars, com també ho van fer durant tot el dia Alba Alfageme, Miquel Martín, Carles Sala o Mar Bosch.
Al seu costat, una autora ja veterana de Sant Jordi, Núria Esponellà, li donava la raó: «per nosaltres, Sant Jordi és la festa de fer xarxa i poder-nos retrobar, fer-nos petons i abraçades era molt important. Si el temps ens hagués fet la guitza ho hauríem lamentat tots. La gent està responent molt bé, la diada és una celebració i ningú la vol perdre».
Al final, a l’aire lliure o a recer, contra virus i dies rúfols, si és 23 d’abril, Sant Jordi sempre és un aixopluc.
