Albert Serra rep una calorosa rebuda a Canes amb vuit minuts d’ovació a “Pacifiction”

Vuit minuts d’ovació de Canes per “Pacifiction”, l’esperada pel·lícula d’Albert Serra que s’ha projectat aquest dijous a competició i amb la que el cineasta banyolí aspira a entrar al palmarès. En una sessió precedida de gran expectació -era una projecció oficial única conjunta per públic i crítica- “Pacifiction” no ha deixat indiferent el públic del festival, que Serra, molt emocionat, ha qualificat, en unes breus paraules al final de la sessió, com “el millor públic del món”. El cineasta banyolí ha estat acompanyat per tot l’equip del film, encapçalat pel gran protagonista, l’actor francès Benoît Magimel i la productora Montse Triola. A la sessió de gala, que s’ha fet al Grand Auditorium Lumière de Canes, també hi ha assistit el ministre de Cultura, Miquel Iceta, la consellera de Cultura, Natàlia Garriga, la directora de l’ICAA, Beatriz Navas i el director de l’ICEC, Miquel Curanta, entre altres autoritats.

“Pacifiction” incorpora molts elements reconeixibles del cinema d’Albert Serra. És una pel·lícula hermètica, misteriosa, arriscada, hipnòtica, inclassificable, molt lliure, que fuig de convencions argumentals o de clixés narratius. El fil conductor de la pel·lícula és De Roher, magníficament interpretat per Benoît Magimel, l’alt comissari del govern francès per la Polinèsia, preocupat davant els rumors entre la població indígena de la represa de les proves nuclears que es van fer fa anys a l’arxipèlag.

Així ha estat la rebuda a Cannes d'Albert Serra

Durant 2h40min, Serra desplega el seu estil inconfusible seguint al seu personatge, mentre apareixen, més suggerits que subratllats, i amb una mirada profundament pessimista, tenebrosa i gairebé apocalíptica, grans temes actuals com l’enfonsament dels valors, la perversió de la política, la degeneració del poder o els desastres mediambientals. Albert Serra continua filmant el paisatge d’una manera sublim. La seva forma de capturar la Polinèsia no s’assembla a cap altre retrat sobre aquest espai vist fins ara. La càmera del director banyolí sembla voler capturar aquest paisatge paradisíac com si fos conscient que està amenaçat i que pot desaparèixer. A “Pacifiction”, assistim a aquest recorregut fascinant com un viatge al cor de la civilització, d’una civilització ferida i amenaçada. És un film imprevisible, que juga constantment amb les expectatives de l’espectador per capgirar-les. Una pel·lícula que no admet mitges tintes, com la major part del cinema de Serra. Canes sembla el context ideal perquè una pel·lícula com aquesta pugui ser realment apreciada. Aquest dissabte veurem si el jurat també s’ha deixat atrapar per la mirada hipnòtica del director banyolí.

Subscriu-te per seguir llegint