El Palau Solterra de Torroella de Montgrí inaugura demà a les 12 h L’impuls nòmada, una exposició que aplega un recull de fotografies de Jordi Esteva (Barcelona, 1951). Segons indica la Fundació Vila Casas, que gestiona l’equipament, són «fotos de l’ara mateix, però d’un altre lloc». La mostra es podrà visitar fins al pròxim 27 de novembre.

Una imposició ritual de mans captada al Sudan del Sud el 1978. | JORDI ESTEVA

En aquesta selecció fotogràfica, les memòries de l’artista es combinen amb retrats d’àmbit etnològic i altres de més personals. Les fotos captades per Esteva -segons ell mateix s’encarrega de subratllar– són com petits «mandales» que són allà per explicar històries. «Són fotografies que qüestionen la supremacia de la cultura occidental i desplacen l’eix vers altres punts del planeta on els éssers humans viuen una vida senzilla, que exploren la natura a través de la saviesa heretada pels seus avantpassats, que expliquen històries que, malgrat que provenen de fa milers d’anys, els afecten i els obliguen a trobar-ne interpretacions des del seu present. Aquells llocs que, per a nosaltres, pertanyen a móns de llegenda, per a Jordi Esteva són móns reals i veritables en els quals ha viscut, i talment els ha fotografiat», apunta Laura Terré, comissària de l’exposició.

Des de la Fundació Vila Casas destaquen que Esteva viatjava pel món «sabent les oportunitats vitals que totes aquelles experiències aportarien al creixement de la seva obra». L’obra d’Esteva «és lliure perquè només obeeix a principis com a mandats del destí, allunyats del concepte de triomf, de l’aplaudiment de la crítica o de la presència en festivals o galeries».

Del llibre a l’exposició

Durant aquests darrers anys, Jordi Esteva ha estat escrivint el llibre El impulso nómada (Galaxia Gutenberg, 2021). Aquest llibre més que un llibre de viatges, és un llibre de la seva biografia i de les seves memòries. Esteva narra des dels primers records d’infància i adolescència -quan se li desvetlla l’impuls nòmada-, a una sèrie de viatges extraordinaris que el porten a l’Índia, l’Iran o el Sudan però, per sobre de tot, a Egipte. «He dedicat aquests darrers anys a El impulso nómada. Hi volia reflectir els meus desitjos de fugir del món gris de la infantesa i adolescència dels anys cinquanta» assegura el fotògraf. Tal com es pot veure a l’exposició, la memòria d’Esteva són fotografies en blanc i negre «d’un món a punt d’esvair-se, imatges que són als seus llibres -Els àrabs del mar (Brau Edicions), Los oasis de Egipto (RM Editorial) i Socotra, la isla de los genios (Atalanta), entre d’altres– i als documentals que ha dirigit sobre cultures diverses.

Escriptor i fotògraf, Jordi Esteva és un apassionat de les cultures orientals i africanes. Durant cinc anys (1980-1985) va viure a Egipte treballant a Radio Cairo Internacional. En aquell temps, va documentar la vida quotidiana al desert que recull a Los oasis de Egipto (2019). Redactor en cap i director d’art de la revista Ajoblanco entre el 1987 i l’estiu del 1993. A partir d’aquest moment, es dedica a escriure llibres i a realitzar documentals i exposicions de fotografia