Sana López i Guillermo Basagoiti són una parella artística que ahir va presentar el seu projecte conjunt, Volverás a casa, una escultrua flotant, com a metàfora de les migracions humanes. A part de l’art, als dos artistes també els uneix una altra cosa: tenir família que, per un motiu o altre, han hagut de marxar del seu país d’origen. En el cas d’en Guillermo, els seus avis de Cuba van emigrar cap a Miami. En el cas de la Sana, el seu pare, de Catalunya, va haver de marxar cap a Holanda, on ella hi va créixer i viure. «Tant en Guillermo com jo hem viscut l’anhel dels nostres familiars per a tornar a casa», explica López. Però les seves només són dues de les tantes històries de migració que hi ha al món.
D’aquest anhel neix el projecte Volverás a casa que, a primera vista, es podria descriure com una escultura de 25 kg que flota a l’aigua i que va d’un lloc a un altre, però, en realitat, té molta més història al darrere. Tot comença en un viatge que va fer Basagoiti a Miami el 2018 per anar a visitar els seus avis. Allà, l’artista, veia en els seus familiars «unes ganes constants de tornar a Cuba», apunta López. «A partir d’aquest anhel vam començar a treballar en aquesta metàfora i a desenvolupar l’estètica del projecte», assenyala López. La idea, però, «era fer viatjar l’escultura en sentit contrari de la migració», és a dir, en lloc de fer anar l’escultura de Cuba a Miami, que anés de Miami a Cuba, «un viatge que mai farien les persones migrants, perquè tornar a casa és molt difícil». Però, com ha passat amb tot, la pandèmia va fer canviar el rumb del pla inicial, de manera que van haver de substituir l’Atlàntic pel mar Mediterrani, i Cuba i Miami, per l’Estartit i les Illes Balears, ja que tots dos artistes viuen a l’Empordà i els era impossible traslladar-se a Estats Units degut a les restriccions. «El que el principi era una referència cubana, en realitat es podia aplicar a qualsevol viatge, perquè és un viatge simbòlic», descriu López. Per això, un cop construïda l’escultura amb càmeres de rodes de tractor, materials reciclats de neoprens de busseig o tubs de PVC, el 6 de maig passat van llançar-la al mar, concretament des de la platja de l’Estartit. «Les previsions que havíem fet ens deien que segurament l’escultura arribaria a les Illes Balears», fins que, al cap de dues setmanes, es van adonar que l’escultura estava fent voltes sobre sí mateix davant les costes de Tarragona. «Com que hi vam incorporar càmeres impermeables que cada cert temps ens enviaven fotos i un GPS, podíem saber en tot moment on era», explica López. Basagoiti, que a part d’artista també és patró de vaixell, es va desplaçar fins a Tarragona en vela per a recollir l’obra. Una cosa que, malauradament, no tenen les persones que es veuen obligades a travessar el mar.
Així, el projecte està constituït per tres potes: l’escultura en sí, la tecnologia que s’ha dissenyat perquè l’obra pugui explicar-los «la seva història a tothora» i, finalment, les narratives de migrants de tot el món. D’aquesta darrera part se n’ocupa López, antropóloga de professió, que ha entrevistat a diferents persones migrants perquè expliquin les seves històries i experiències. Uns testimonis que faran de fil conductor de la futura exposició que volen crear encara que, de moment, no tenen data prevista, tot i que sí que tenen clar que el trajecte de Miami a Cuba no se’ls resistirà.
Prova pilot. El 6 de maig passat Guillermo Basagoiti i Sana López van llançar l’escultura al mar per primera vegada des de l’Estartit. Tot i que, segons les previsions, hauria hagut d’arribar a les Illes Balears, va acabar a la costa de Tarragona. 1 L’escultura al mig del mar F
2 Una grua carregant l’obra F
