Quiosc

Diari de Girona

Entrades a 6.000 euros: el futur dels concerts?

S'estén la indignació entre els fans de Bruce Springsteen davant l'aplicació del preu dinàmic a les localitats en la seva gira nord-americana del 2023, que han arribat a xifres inèdites i prohibitives i han precipitat una crisi de reputació de l'artista entre el seu públic històric

Bruce Springsteen, en un concert l’any 2016 Julio P.Gandul

Escàndol entre els seguidors de Bruce Springsteen per com aquests dies creixen els preus de les localitats de la seva gira aquest hivern pels Estats Units: «A Springsteen no li importes», sentencien sense embuts a nj.com, diari digital del seu New Jersey natal. La raó? L’aplicació, en una part de les localitats, del preu dinàmic, segons el qual l’import es pot multiplicar en dependre d’un algoritme que mesura el volum de la demanda, com si fos un mercat borsari.

En el cas del Boss, això pot arribar a suposar que una butlleta situada entre els 59,50 i els 399 dòlars es dispari fins als quatre dígits, amb extrems com els 6.558 dòlars (6.456 euros) marcats, en cert moment, per una entrada per al novaiorquès Madison Square Garden. Els fans estan tan indignats que el mànager de Springsteen, Jon Landau, ha hagut de sortir al pas afirmant a The New York Times que el «preu mitjà» dels concerts «està en el rang dels 200 dòlars» i que només «una quantitat modesta» (sense precisar quina) pot arribar als 1.000 dòlars o més.

22 anys pagant una entrada

Landau ha afegit que les entrades de Springsteen continuen sent ajustades en comparació amb altres artistes: «Triem preus més baixos que alguns i semblants als d’altres». Certament, són d’una altra galàxia els 45.809 dòlars als quals s’han ofert entrades de l’espectacle d’Adele al Caesar’s Palace de Las Vegas aquesta tardor. Tarifes per a les quals s’ofereixen línies de crèdit específiques a partir de 167 dòlars al mes (22 anys pagant en còmodes quotes l’entrada d’un concert?).

Cap allà va el món de l’espectacle? Fa temps que pel preu dinàmic s’aplica en diverses àrees comercials (vols, hotels i vehicles VTC) i en la cultura i l’oci es fa notar en els esdeveniments en què «la demanda d’entrades supera de molt l’oferta disponible», respon a aquest diari la companyia Ticktetmaster España, que situa l’aplicació actual d’aquesta modalitat en el 75% de les gires internacionals i entre el 5 i el 7% de les localitats disponibles en cada concert. Entrades «de molt bona qualitat» amb una tarifa que «es va ajustant en funció de la demanda». Aquesta opció, afegeixen fonts de la companyia, «disminueix la revenda, el frau i l’especulació».

Un bombo més petit

En principi, l’opció del preu dinàmic ha de permetre al comprador, en esdeveniments d’altíssima demanda, apartar-se del gran bombo de loteria que és la venda a preu fix, on l’adquisició d’una entrada pot ser un petit miracle, i optar per un carril menys freqüentat i amb més possibilitats. Estant disposat a pagar més (o molt més) com a mètode de selecció natural. Pura lògica de l’oferta i la demanda que ara la tecnologia permet ajustar al minut i al segon. Des de Ticketmaster indiquen que és «molt possible» que la modalitat dinàmica «segueixi expandint-se, també en el sector cultural».

La venda d’entrades de Bruce Springsteen, el mes passat, per als concerts de l’any que ve a l’Estadi Olímpic ja oferia aquesta opció, per això algunes entrades es van facturar a preus duplicats o triplicats respecte a altres de la mateixa categoria (tot i que no s’acosten a les xifres d’aquests dies als Estats Units). «Els estàndards en el mercat nord-americà són diferents dels d’Espanya», apunten des de Ticketmaster (empresa que no va gestionar la venda dels concerts de Boss, a càrrec d’una altra plataforma, Entradas.com).

Però la compra ja és prou estressant per, a sobre, trobar-se davant la pantalla de l’ordinador amb opcions que considera poc explícites, tiquets amb reclams com top i platinum que porten directament a la subhasta dinàmica. I en la gira americana del Boss entra en joc la revenda, que ara ja és assumida per la mateixa plataforma d’entrades (i que pot disparar-se més encara: fins a 11.000 euros per una entrada a Tampa, Florida).

«Ara, la revenda ja és a casa. La practiquen ells mateixos. És el mercat, amic», observa amargament Salvador Trepat, veterà seguidor de Springsteen i responsable de la web especialitzada Pointblankmag.com. Trepat, molt avesat a aquests episodis de compra exprés, ha aconseguit entrades (a preus moderats) per a dos concerts nord-americans del març i explica que el mètode dinàmic que permet xifres desorbitades (sense límit aparent) s’aplica en tots els concerts que el Boss oferirà en aquest país, «no només els que gestiona Ticketmaster, la qual cosa significa que és l’artista el que l’imposa».

Cançons autobiogràfiques

D’aquí ve l’enuig i la decepció, indiquen fans del Boss, ja que es tracta d’un artista que cantava contra l’afany de riquesa a Badlands i a Easy money. «Una vegada et vaig fer prou ric / per oblidar el meu nom», acusava àridament a Youngstown. «Ara ja no són cançons de denúncia, sinó autobiogràfiques», lamenta Trepat. Destaca «la contradicció de Springsteen amb allò que sempre ha predicat», apunta una altra fan amb recorregut, Pilar Suñé, mentre que Núria Ubiergo, que es plantejava veure’l el 2023 a Newark aprofitant que serà allà, però ha desistit vista l’escalada de preus, confessa una «ruptura emocional» amb l’autor de Born to run.

El mercat deu tenir la seva lògica, però s’ha produït una fractura amb la base de fans. Tot i que no se’l perdran a l’Estadi. «He vist Bruce 54 o 55 vegades des de 1988», recapitula Suñé. «Per trencar-ho tot ara».

Compartir l'article

stats