Philippe Jaroussky va començar el seu recital al Festival de Torroella amb certs problemes en el fiato i els aguts que va anar resolent a partir de la tercera peça.
El seu va ser un recital extraordinàriament pensant que transcorria pels món del Renaixement i el Barroc, Mozart, Rossini, Schubert, Granados, Britten, Barbara, sense oblidar els grans de la melodie française Poulenc i Fauré. Va ser un trajecte gairebé transhistòric que va emocionar i va ser molt aplaudit pel públic. On Jaroussky convenç millor és en els repertoris del Renaixement i el Barroc, segurament perquè no estem prou acostumats a la corda de contratenor en altres repertoris, ferò des de fa uns anys ha quedat ben clar que no només els poden fer, sinó que funcionen molt bé.
Jaroussky té una expressió musical de primera línia ponderada i més que consolidada. A la guitarra hi havia Thibaut Garcia, un músic esplèndid amb una sonoritat càlida, equilibradíssima i que fuig dels estàndards acadèmics aconseguint una veu pròpia molt personal. Hi van haver acompanyaments senzills però també arranjaments esplèndids. Garcia va oferir dos peces en solitari brillants i energètiques que posen en relleu un intèrpret segur que augura una magnífica tajectòria musical. No és menor l’ajustadíssima sonorització de l’espectacle que va reportar nitidesa, naturalitat i calidesa. Un encert total.
A les portes del final de l’edició d’enguany,i després de quaranta anys d’història, cal agrair l’empenta extraordinària, també enguany, a la direcció artística per l’altíssim nivell musical i per la tria de les diferents propostes -amb un Fringe molt aconseguit- però també als departaments tècnics i de gestió pel funcionament impecable de tot el festival. Moltes felicitats!
