El Bòlit convoca l’Home del Telèfon de Girona, la Bèstia de Llançà, en Jaumet del Flabiol de Sant Hilari, en Panxo Pomada de Santa Coloma de Farners, la Trinquis o Violeta la Burra i altres personatges que viuen o vivien als marges en la seva nova exposició. Fins al 22 de gener, el Centre d’Art Contemporani de Girona acull Els desconeguts de sempre, una proposta que inventaria i reivindica els personatges singulars i la seva presència en la cultura contemporània.
Comissariada per Julià Guillamon i Adrià Pujol i repartida entre les seus del Bòlit a la Rambla i el Pou Rodó, la mostra es fixa en figures excèntriques, llunàtiques o foraviades, tota aquella gent que es desvia del que es considera normal, el que abans que la correcció política arribés a les nostres vides s’anomenava «el boig» o «el tonto del poble». Cada lloc té el seu i, a més, són figures ben presents tant en la cultura popular com en la literatura o l’art.
Per l’escriptor Julià Guillamon, l’exposició és el resultat d’una «aproximació antropològica i literària» a aquesta mena de personatges que, en el fons, són un «cúmul» de circumstàncies, perquè són alhora estimats i temuts, poden tenir un punt d’irracionalitat, però també de genialitat i, sobretot, serveixen per «aglutinar la societat», per parlar de l’ell i el nosaltres, de la normalitat i el que no ho és.
Són persones hipersensibles, extraviades, delirants o involuntàriament còmiques, sovint devastades i a vegades amb alguna afectació mental que, siguin per la curiositat que generen, per la tendresa o per l’aversió que desperten, són considerats un ésser al marge i alhora són conjurats per establir quin és el grau zero de la normalitat. «És gent que fa el boig per tots nosaltres, marquen el punt de no retorn entre la normalitat i el que no», explica l’escriptor i antropòleg Adrià Pujol.
L’exposició recull un ampli repertori de personatges, molts dels quals han aflorat d’una recerca feta en arxius comarcals que ha permès treure a la llum material com ara unes filmacions dels anys 60 fetes per un estiuejant de Blanes en què apareix Paula Juliana, una captaire que vivia en una barraqueta a Sant Francesc, la imatge de la qual que contrasta amb la dels primers turistes de la Costa Brava.
Enregistraments i fotografies documentals es posen en diàleg amb peces artístiques, algunes fetes per encàrrec per Lurdes Basolí o Tere Recasens i d’altres preexistents, com un càntir de Pere Noguera que evoca en Jaumet, el primer comerciant de l’aigua de la Font Vella, que la venia entre els estiuejants de Sant Hilari i que es va convertir en una figura tan estimada que encara ara els dolços més coneguts del poble porten el seu nom.
Tot aquest material, juntament amb textos literaris, serveix per plantejar un directori de les funcions que fan aquestes figures excèntriques en la societat: de fer d’espantall per a la mainada a ser un símbol de la transgressió, formar part del patrimoni local o un doll de creativitat.
«És gent que va a la seva, i això els emparenta amb els artistes», diu Pujol. Per això, figures com Lidia de Cadaqués van atreure Salvador Dalí o Eugeni d’Ors, i per això també molts artistes acaben resultant singulars en si mateixos: de Josep Maria Sucre o Josefa Tolrà a Josep Pijula, el Garrell d’Argelaguer.
L’exposició es complementa amb activitats paral·leles com ara visites comentades (22 d’octubre i 3 de desembre), un diàleg entre els dos comissaris (3 de novembre) o una conversa entre el poeta Josep Pedrals i l’escriptor i traductor Joaquim Sala-Sanahuja, el 16 de novembre.
Els desconeguts de sempre s’inscriu en l’interès del Bòlit per analitzar la salut mental i la desorientació vital aquesta tardor. En la mateixa línia, al Hall del Bòlit_PouRodó s’hi pot veure Una mamá de un millón, una instal·lació audiovisual de l’artista Sofía Giménez Alias, SOFYA96, sobre la representació històrica de les famílies amb diversitat.
